“Amb el procés, l’educació ha estat frenada”

Va ser per les meves filles i perquè em feia molta pena que el projecte educatiu que tenen a l’escola no tingués continuïtat. I dins la Fapac he començat a treballar en l’àmbit de secundària bàsicament perquè a primària hi ha molta innovació i projectes educatius alternatius i en canvi a secundària això queda tallat i no hi ha opcions al territori. Per exemple, la meva filla gran, que ha acabat 6è de primària al 9de4t, ha de fer el curs a secundària. I això m’ha plantejat un dilema gros perquè, després de la base que ha tingut, haver de passar a un projecte tradicional, sense desmerèixer-lo eh?, ni millor ni pitjor, doncs crec que és una pena. I aquesta manca d’opcions a secundària no passa únicament a Girona, sinó a l’àmbit de tot Catalunya. He fet un aprenentatge molt gran a la plataforma: he parlat al Parlament, amb tots els partits polítics, i vam fer una proposta de resolució a favor de la proposta de continuïtat que va ser aprovada per majoria.

Aquest estiu ens va arribar la resposta de la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, sobre la proposta de resolució aprovada pel Parlament. I diu bàsicament que no volen donar continuïtat al projecte. L’escrit és molt breu i la resposta que hem obtingut i res és el mateix. Així que, veient això, la intenció és tornar-nos a moure a partir del setembre i dur a terme alguna acció per fer-nos visibles un altre cop. Continuem pensant que cal realment una continuïtat del projecte. Han entrat pares nous i la sort és que aquests tenen una mentalitat més oberta i creuen que realment convé aquest tipus de projectes innovadors. Això ens ajuda a tenir més força.

Personalment, faig un canvi de residència. Me’n vaig a viure a Sils perquè l’institut de secundària d’allà realment té un projecte educatiu innovador. És l’únic centre públic de la demarcació que ho ofereix i sempre dic el mateix: l’important per a mi és l’educació de les meves filles i, si per anar a treballar he de fer 30 quilòmetres més cada dia, m’és igual perquè el que jo vull és que la meva filla, en aquest cas la gran, tingui aquesta educació. No tinc cap inconvenient a adaptar la meva vida i la d’elles. A més, tinc una altra nena que d’aquí a dos anys estarà en aquesta mateixa situació. Em nego profundament a portar-les a un ensenyament tradicional tenint opcions. Vilablareix queda descartat totalment; ho trobo molt fora de lloc.

Sí, però ja ha sortit una promoció de l’escola i n’hi ha que estan a Vilablareix. Han anat a la solució fàcil, còmoda, però crec que no es tracta d’això. Penso que tot el que s’ha treballat en l’àmbit d’intel·ligència emocional, el fet de respectar el ritme d’aprenentatge de cada nen... tot això es perdria i em sap molt greu.

En general, tenim molta por de fer canvis perquè estem acomodats i tenim una inèrcia de funcionament. I sovint es diu, aplicat a àmbits diferents: “Si sempre ha funcionat així, per què s’ha de canviar?” El canvi costa molt i aquí és on ens perdem perquè la societat ha canviat i l’educació ha de canviar. I crec que Ensenyament va per aquí, perquè, en aquest cas, canviar, què vol dir? Vol dir canviar la mentalitat dels professors, la formació, i no tots els docents hi estarien d’acord. S’entén que no ha de ser fàcil fer un canvi tan gros però també estem molt tancats a fer petits canvis i sempre acabem venent el pla pilot o l’escola pilot. I quan interessa es treu el pla pilot i, quan no, es torna a amagar i aquí no ha passat res. També en l’àmbit econòmic entenc que els deu suposar una despesa gran i per desgràcia estem en un país on no s’aposta per l’educació. I el que més entristeix és pensar que l’educació depèn d’uns polítics que van canviant quan hauria de ser una cosa més seriosa. Tant sanitat com educació són dues àrees que, malauradament, no estan considerades.

Tot el que està passant ara mateix l’únic que fa és frenar l’educació: està frenat el Departament d’Ensenyament, està frenada qualsevol àrea. Amb el tema de la proposta de resolució sobre l’escola 9de4t fa un any i mig o dos que anem d’un costat a l’altre. Primer va haver-hi un canvi de president, després el camí del procés, després canvis de consellers, i anem fent pedaços. No estem creixent sinó frenant quan realment l’educació és bàsica i és la que mou un país. Crec que el govern està massa bolcat en el procés i massa poc en la futura societat catalana i això m’entristeix molt. Arran dels atemptats, va haver-hi una educadora social de Ripoll que es va preguntar a través d’una carta que s’ha fet viral: “Què és el que s’està fent malament?” I crec que hem de reflexionar sobre aquesta qüestió perquè és cert que alguna cosa estem fent malament, com a societat i en l’àmbit educatiu. I no parlo només del que es fa a l’escola sinó també a casa. No depèn tot d’Ensenyament ni dels mestres sinó també dels pares. Però alguna cosa estem fent malament perquè hi hagi tanta divisió.

Hauria d’haver-hi una distribució més equilibrada d’aquests col·lectius; és un tema que des de la Fapac estem defensant i intentant canviar. No podem tenir ni escoles elitistes ni escoles que es miren malament. Han de ser, si bé no totes iguals, perquè això és molt complicat, almenys equilibrades. Hi ha molta diversitat i ens hem de preparar per a la convivència i això ho hem d’entendre des de petits.

Hi ha pendent el decret de menjadors, que ens preocupa moltíssim. Com a Fapac creiem que el servei de menjador hauria de formar part del projecte d’escola i una necessitat que haurien de tenir coberta tot els alumnes. Moltes vegades ens trobem amb nanos que només fan un àpat en condicions i és el que fan a l’escola. També estem treballant el tema de les concessions dels menjadors: molts estan portats per consells comarcals i les AMPA i les AFA no tenim gaire res a dir. En canvi, hi ha llocs en què, el servei de menjador, el gestionem els pares. I volem aconseguir mantenir aquests espais o bé poder dir-hi, en tots els casos, la nostra perquè el clients finals són els alumnes, els nostres fills. En canvi, en l’àmbit polític, l’opinió de les famílies és el que menys importa; importen les concessions a grans empreses. No es mira si hi ha qualitat darrere el servei. Volem aportar, acompanyar, ser-hi en aquesta qüestió.

Com a mare, penso que el fet que una criatura no mengi fins a les tres o les quatre de la tarda és aberrant. No pot rendir igual un nen que menja i fa descansos que el que ha de fer un horari intensiu. El tema de la reforma horària no està ben pensat i cal revisar-la i enfocar-la d’una altra manera. Hem d’anar tots a una; no pot ser que les empreses funcionin amb uns horaris i les escoles, amb uns altres. Si el menjador formés part del projecte educatiu, Ensenyament se n’hauria de fer càrrec i des d’aquest punt de vista suposa molts diners. Però també es podria fer una bona revisió de les beques de transport escolar. S’haurien de mirar més les declaracions de renda en el cas dels beneficiaris del servei de transport. Hi ha alguns pobles que no tenen escola i on el servei de transport és gratuït per a tots els alumnes, tot i que molts no ho necessiten perquè el nivell adquisitiu dels pares és alt. I en canvi després ens trobem amb casos de nens que cal mirar com fer-ho perquè puguin menjar cada dia.

Dies enrere vam parlar amb Josep Polanco i vam posar sobre la taula que el tema de les altes temperatures que s’havien assolit al juny a alguns centres amb barracons era molt greu. Estem pendents de trobar-nos amb ell a principi de curs, però sembla que ha tirat endavant l’acord amb alguns ajuntaments perquè facin ells primers la inversió per a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat. Això és important tenir-ho resolt de cara al setembre. I també pressionarem pel tema de les instal·lacions en general: hi ha moltes mancances a tot arreu. En la darrera reunió, vam portar queixes de totes les AMPA del territori en aquest sentit. Cal tenir en compte que la demarcació de Girona és la que concentra un nombre més alt de barracons de tot Catalunya i això és molt greu. Hi ha problemàtiques molt diferents, però tot radica en una qüestió de pressupost. I hi estarem a sobre.