MIREIA CALDÉS
COORDINADORA DELS MENJADORS ESCOLARS ECOLÒGICS A LA COOPERATIVA L’ESBERLA
“Al·lucinen si els fas responsables del que menjarà tota l’escola”
Fa cinc anys que aquesta cooperativa es va plantejar canviar el model alimentari als menjadors escolars. Impulsa amb èxit menús participatius que elaboren els mateixos alumnes
Per què menjadors escolars ecològics?
Mirem de dotar els menjadors d’educació i alimentació de qualitat. Això vol dir explicar i conscienciar els infants que el consum ecològic i de temporada beneficia el medi ambient i els productes de proximitat donen sortida als productors que fan tots els esforços per tirar endavant en un mercat globalitzat. Amb l’educació ens plantegem que els monitors es preocupin de les necessitats reals de l’infant i no es converteixin en un vigilant de pati.
Posar l’infant al centre.
Això s’aconsegueix amb molta formació cap al monitoratge i buscant la complicitat de l’escola i les famílies. Ens vam plantejar aquest canvi de model a través de l’associació de Menjadors Ecològics i ens agafem al seu lema: “No omplim panxes, alimentem persones.”
Per on comencen a idear el model?
Partint d’aquesta base i de la nostra experiència com a infants o fent de monitors i canviant tot els que no ens agradava. El poc temps que es deixa per dinar i l’espai de lleure que et donaven per esbravar-te.
És viable aquest model en moments de crisi i retallades?
La vida són prioritats i nosaltres fem una aposta i si cal retallem despeses o el propi sou i veus que és viable oferir educació i alimentació de qualitat. El benefici com a cooperativa serà inferior al que tenen d’altres. El preu del menú està limitat a 6,20 euros i ningú ho pot apujar i a àmbit públic i com a empresa tampoc crec que s’hagi d’apujar a àmbit privat.
Com plantegen fer menús participatius a l’escola?
A la primera reunió que vam fer fa tres anys amb les famílies de l’escola Bergantí al Masnou ens vam adonar que s’havia de donar molta informació abans de fer grans canvis i crec que ho han agraït. L’altre repte era explicar-ho a l’usuari que d’un dia per l’altre li canviem el menú i que no sap per què.
I van queixar-se?
No, però volien saber per què no podien menjar espaguetis a la bolonyesa de primer i hamburguesa de segon. Si no els ho expliques no pots demanar que ho entenguin. Aquí és on plantegem fer l’elaboració del menú i apropar l’alfabetització ecològica a l’infant. Ho vam provar a final del curs passat a la temporada de calor i mirant d’explicar per què es feien aquells menús.
Són petits nutricionistes?
Potser tenen ara més informació i coneixements que no tenien. La prova pilot del curs passat va permetre que deu voluntaris de 5è i 6è formessin l’equip de petits xefs. Els vam demanar que fessin enquestes per valorar la qualitat, quantitat, varietat, presentació i els menús especials. Amb la informació vam fer les primeres sessions més teòriques sobre combinació d’aliments. Vam entrar a calcular els gramatges d’aportació nutricional segons cada grup d’edat. Va ser un procés multidisciplinari perquè al final havien de calcular el que s’havia de comprar per a tots.
I se’n van sortir, entenc.
A la tercera sessió la nutricionista va revisar l’aportació nutricional dels menús. I la sorpresa va ser que els va felicitar per la feina i perquè era molt millor que alguns menús fets per nutricionistes professionals. A l’última sessió els infants van estar amb la cuinera per explicar-li el que havien pensat i per saber què en pensava.
Van tenir el seu vistiplau?
Van pactar canvis de dies per la limitació de tenir un únic forn de vapor. I van entregar a la Julia la llista de la compra.
Suprimeixen la proteïna animal?
No, així també treballem la varietat d’aliments. Cada dia tenim una proteïna diferent, carn blanca, vermella, peix, làctics i un dia sí que fem un menú vegetarià i hi posem proteïna vegetal. Ells van mantenir aquesta estructura als seus menús.
Objectiu acomplert amb els menús participatius?
A la valoració final ells presenten els menús davant el menjador i ens comentaven que se sentien importants. Al·lucinen que els facis responsables del que menjarà tota l’escola.
Sempre hi deu haver algú que no vol menjar...
Sí, sempre passa, com ens passa a nosaltres que hi ha aliments que ens costen més que d’altres. Són infants que estan creixent i fugim del no t’ho mengis. És millor explicar el perquè li convé i el que li pot aportar i que ell decideixi si en menja molt o poc.
La batalla és amb la verdura?
Verdura no vol dir menjar amanides o només patata amb mongeta. Vam intentar canviar l’estigmatització de la verdura introduint espinacs, bledes, coliflor o romanesco. No volem amagar la verdura entremig de la patata, encara que hi hagi verdures que ens costin més.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.