Educació

Docents, metodologia i espais

El debat sobre l’educació del futur reuneix més de 500 persones a l’Auditori de Girona

Es destaca la importància dels mestres, els mètodes i els espais educatius

Que l’alumne sigui el centre del procés per transformar

Els mestres, els mètodes d’aprenentatge i els espais educatius. Aquests són els “pilars bàsics” d’aquesta “nova educació” que defensa la Fundació per a la Creativació, segons explicava ahir el seu director, Miquel Àngel Oliva. “L’objectiu és, a través d’aquests tres eixos, veure com podem inspirar les noves generacions perquè siguin capaces de transformar el futur de la nostra societat”, hi afegia durant una pausa de la segona edició de les Creativation Talks, que ahir van reunir més de 500 persones a l’Auditori de Girona.

Mestres, professors i educadors tant de primària com de cicles formatius i universitaris, empresaris, pares i persones interessades en els reptes de futur i l’educació van inscriure’s i exhaurir les entrades en la jornada, que enguany es titulava Eines per educar, inspirar i transformar, i en la qual van participar setze experts i pioners en diferents àmbits educatius i socials.

“Girona és i vol ser una ciutat educadora, des de tots els àmbits, però actes com aquest en fan bandera”, va dir l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, en la inauguració de la jornada. El president de la fundació, Quim Arpí, hi va afegir que Girona era ahir “l’epicentre de la transformació de l’educació del futur”. Tot seguit, va començar el primer bloc de la jornada, centrat a reivindicar “el paper del mestre de sempre”, d’aquell que “sap veure una persona rere cada alumne”. Malgrat l’actual món tecnològic, la figura del docent com a element és cabdal. “Molt probablement, docents com els de sempre, amb mètodes d’aprenentatge actualitzats i amb espais educatius que serveixen per posar l’alumne en el centre del procés, esdevenen les claus per transformar l’educació del futur”, va manifestar Oliva.

A banda de les diferents ponències, durant la jornada d’ahir també es van entregar els primers premis Escola Creativa, que van ser per a les escoles Verd i Bosc de la Pabordia de Girona i la Virolai de Barcelona. Amb aquests premis, es va reconèixer les escoles que impulsen la creativitat i la innovació en els projectes educatius. Tant el Col·legi Verd com l’escola Virolai han impulsat en els darrers cinc anys els itineraris de la Fundació per a la Creativació en els cicles mitjà i superior de primària. També es va reconèixer l’escola Bosc de la Pabordia de Girona pel seu projecte Silencis, que tenia com a objectiu fer viure als infants experiències noves al voltant del silenci, de manera que durant cinc dies els alumnes van descobrir cinc visions diferents del silenci a través de propostes artístiques.

La Fundació per a la Creativació ha creat itineraris educatius que han arribat a més de 15.000 nens i joves de cicle mitjà i superior de primària i secundària de més de seixanta escoles de Catalunya. Segons va explicar ahir Oliva, pràcticament el 50% de les escoles i els alumnes participants provenen de les comarques gironines.

D’altra banda, ahir també hi va haver un reconeixement pòstum a Helena Figuerola, psicòloga i coach que va ser membre del comitè d’experts de la fundació.

Espais educatius

Una escola més enllà de quatre parets

L’escola del futur no s’ha de limitar a les quatre parets, ha de tenir llocs on els pares i l’escola es visualitzin com un equip, amb racons per a introspecció, per treballar amb experts, flexibles i versàtils, amb una biblioteca que tingui en compte el poder del color i de la llum, amb laboratoris i garatges de prototipació i aules renaixentistes. Aquestes són algunes de les propostes fetes per l’experta en educació Olga Casanova, durant la seva ponència Com dissenyar l’escola del futur. Però, a més, Casanovas va insistir que s’ha de fer una escola centrada en les preguntes, “on el coneixement ajudi a generar respostes però sobretot més preguntes”. En aquest sentit, hi va afegir: “Hi ha un aprenentatge quan hi ha experimentació i connexió amb la vida real. El meu professor de matemàtiques mai em va ensenyar a connectar les matemàtiques amb la realitat!” Altres ponències incloses en aquest bloc van ser la de Pep Garcia, Cocreant les aules del futur amb els seus alumnes, o la d’Alberto González, Transformar las organizaciones para el futuro.

Mètodes innovadors

La creativitat com a base de la nova educació

J.ViLALTA

De les presentacions de Maria Acaso, Clara Bartra, Franc Ponti i Àngel Oliva, se’n poden treure diverses conclusions: el sistema d’educació actual només ensenya a “memoritzar, vomitar i tornar a memoritzar per tornar a vomitar”, com va explicar Maria Acaso, que també va deixar clar que s’ha de passar del “fes-ho tu mateix” al “fes-ho amb altres”, i que és important incitar al treball en equip “perquè és un camí molt complex” com afirmava Clara Bartra. En les tres presentacions es va donar una gran importància a la creativitat, en què es distingeixen dos tipus de persones: les deliberades, que mostren facilitat a l’hora de concentrar-se però són menys creatives, i les espontànies, les que presenten una dificultat a l’hora de concentrar-se però són més creatives. El design thinking , explicat per Fran Ponti i Miquel Àngel Oliva, combina les dues formes i es tracta d’un procés sistemàtic per desenvolupar solucions a problemes de forma creativa.

Cloenda

Soldevila, més ponents i música

El consultor Lluís Soldevila va ser l’encarregat de cloure la jornada, just després de l’últim bloc, dedicat a inspirar els alumnes del futur i amb l’actuació del músic Jaume Lleixà i part dels seus alumnes destacant la força del talent.

Mestres inspiradors

El rol dels docents del futur (i del passat)

j.vilalta

“Un mestre inspirador és un despertador de la curiositat, és aquell que capta el que està passant al seu entorn, i és capaç de fer-ho ressonar a l’aula. El seu cor és empàtic, ha de saber posar-se en el lloc dels altres, comprendre com se sent l’altre, però té la capacitat d’influir en les emocions de l’altre i transformar-lo.” Així definia Begoña Ibarrola la figura del professor inspirador, com per exemple va ser per a Hanan el Yazidi Maria Majó, una mestra de Mataró que va ser “determinant” per a la jove marroquina quan va arribar a Catalunya a l’edat de 14 anys. Majó, mestra d’aula d’acollida, va donar-li el suport i la motivació necessaris per continuar estudiant, i El Yazidi va arribar a obtenir un màster en relacions internacionals. Un altre dels temes destacats va ser la falta de nou equipament a les aules dels centres. Per Begoña Ibarrola, el problema és que “estem en aules del segle XIX amb professors del segle XX i amb alumnes del segle XXI”.

Persones amb impacte

Expert en l’internet de les habilitats que captiva el públic

Misha Dohler, professor resident al King’s College de Londres i expert en internet de les habilitats, va captivar el públic de l’Auditori –Dohler treballa amb l’objectiu d’optimitzar la comunicació per tal que tot estigui connectat–. Així, per exemple, va explicar els treballs per permetre operacions mèdiques a distància gràcies a les màquines, el repte de dotar de tacte les mateixes màquines per utilitzar-les en medicina o, a nivells més artístics, per exemple, possibilitar una realitat sincronitzada fent que mentre ell toca el piano a Berlín la seva filla canti des de Londres al mateix moment. Dohler va captivar no només pels avenços tecnològics exposats sinó també pel fet d’haver estat un dels convidats del programa Katalonski, de Televisió de Catalunya, que presenta el músic islandès Halldór Már. Precisament Már també va aparèixer a l’escenari de l’Auditori durant la intervenció de Dohler i tots dos, juntament amb la violinista Alba Lleixà, van protagonitzar un dels moments més seguits pels mòbils de la sala, amb la interpretació de la cançó de Jaume Sisa Qualsevol nit pot sortir el sol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.