ENRIC MASLLORENS
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JESUÏTES EDUCACIÓ (FJE)
“Les classes magistrals han perdut part del sentit”
“Els col·legis dels jesuïtes hem iniciat un canvi en la metodologia educativa que aquest any ja ha arribat a tots els nivells, des d’infantil fins a batxillerat i formació professional”
“En fem servir menys perquè els educadors elaboren el material didàctic”
“Preferim avaluar els alumnes de manera continuada que fer els exàmens de sempre”
Innovació
Enric Masllorens té un llarg historial en el món educatiu. Va ser director d’alguns centres i director general de la Institució Cultural del CIC i de la patronal Associació Escolar Catalana (AEC). Avui és el director de la Fundació Jesuïtes Educació (FJE), una xarxa de vuit col·legis (uns 15.000 alumnes) a Catalunya, sis a Barcelona, un a Bellvitge-l’Hospitalet i un altre a Raimat, a Lleida, que treballen junts amb la idea de canviar l’educació.
El curs 2014/15, els Jesuïtes de Catalunya, que depenen de la Companyia de Jesús, van posar en marxa una reforma pedagògica que ha deixat enrere la manera clàssica de fer classes. Han incorporat estratègies innovadores com ara el treball per projectes, la supressió de llibres, l’eliminació d’exàmens en favor de l’avaluació contínua i les classes de 60 alumnes i tres educadors. Aquesta transformació, que va començar de manera experimental en alguns centres, s’ha anat aplicant a tots els col·legis i a hores d’ara la innovació ja ha arribat a tots els nivells, des de l’educació infantil fins al batxillerat, passant per la primària, l’ESO i l’FP.
Una institució privada pot fer aquesta sèrie de canvis educatius pel seu compte?
És evident que hi ha una normativa i totes les escoles de Catalunya l’hem de seguir. En aquest moment, però, hi ha una eclosió en la innovació educativa. Nosaltres preferim parlar de transformació de les escoles i l’educació. Tot Catalunya està en un moment àlgid en aquest sentit i se’ns permet fer més coses. Tot s’ha de pactar, tot s’ha de treballar, però quan les propostes són positives i hi ha un interès clar per transformar l’educció perquè vagi en benefici dels alumnes, és més fàcil incorporar-hi alguns canvis.
Vostès treballen en xarxa i és a partir del projecte Horitzó 2020 que comencen a implantar el seu model de canvi.
Sí, vam començar el curs 2014/15 de manera experimental en algunes escoles, i a hores d’ara les nostres vuit escoles ja estan en procés de transformació. Aquest curs és el primer en què totes les etapes ja s’han iniciat en aquesta transformació, que no vol dir que en les vuit escoles estiguin en procés tots els cursos.
El canvi devia ser un xoc per a pares, nens, professors...
Quan vam explicar que entràvem en un procés de transformació després d’anys de parlar que calia que hi hagués canvis en el món educatiu, ens hi vam posar amb tots els recursos necessaris, amb voluntat i amb convicció. Vam parlar molt amb les famílies, que, en el nostre projecte, han d’entrar a l’escola. Molts pares no ho tenien clar, com és lògic, però finalment ens van fer confiança. Ara passa que els pares dels alumnes que estan en una classe que encara no ha entrat en el procés ens donen pressa perquè volen que els seus fills visquin aquest nou model.
En el vostre projecte, l’alumne és el protagonista?
L’alumne és el centre clar del fet educatiu i fins i tot en el treball per projectes decideix, planifica, investiga el projecte i hi té un paper protagonista molt important. També el treball en grup és bàsic. La peça clau del nostre projecte, però, són els educadors, que estan sent corresponsables d’aquesta transformació educativa. Ha calgut molt esforç i molt estudi per la seva part. Ells han elaborat el material de treball.
Fan servir menys llibres.
Fem servir menys llibres de text perquè els educadors elaboren el material que faran servir a classe. Els nostres alumnes llegeixen tant o més que els altres. Les nostres classes tenen una biblioteca i un dels projectes que fem és llegir llibres.
No fan exàmens perquè fan avaluació continuada. Però a la vida hi ha exàmens!
Els nostres alumnes estaran preparats per a la vida perquè a les nostres escoles hi ha proves contínues, reptes continus. Hem reduït molt el nombre d’exàmens clàssics, però això no vol dir que els alumnes, quan acaben un projecte, no l’hagin de presentar en públic. L’avaluació continuada comporta reptes i proves.
Heu apostat per reduir el nombre de classes magistrals.
Cert, sobretot a primària i en els primers cursos de secundària. A mesura que va pujant l’edat dels alumnes, no tant. Nosaltres entenem que les classes magistrals estaven perdent una mica de sentit. Això que a les aules totes les taules hagin d’estar mirant el professor, i el professor explicant... Nosaltres creiem que potser aquella estona els continguts es poden explicar d’una altra manera més participativa, fent recerca amb l’ordinador o a la biblioteca. En fem menys perquè en fèiem un abús. I ara en fem un ús.
Classes de 60 alumnes i tres professors.
D’això, se’n diu codocència. Tenim el permís de l’administració per fer una part de les nostres classes ajuntant dos grups: a infantil i a primària són 50 alumnes, i a secundària, batxillerat i FP en són 60. Hi ha dos i fins a tres professors, així poden fer grups i atendre necessitats més específiques... I tots tirant endavant el projecte o el treball cooperatiu que estiguin fent en aquell moment.
Per fer aquestes classes, heu hagut de tirar parets a terra.
L’escola es transforma absolutament. En el nostre projecte canvia tot, des del lideratge de la mateixa escola fins a la manera de fer les classes i la metodologia, la formació dels docents, el rol dels docents i també els espais. Hem tirat envans, hem fet que cada classe tingui una àgora per fer el “bon dia” i el final del dia, hem canviat els armaris, les taules són diferents... A tercer i a quart d’ESO hem començat a utilitzar cadires amb rodes! Però, a tot això, naturalment, s’hi han de dedicar molts recursos.
Han fet un curs pont entre primària i secundària?
No és ben bé un curs pont, és una altra organització. Nosaltres vam pensar que per al desenvolupament psicològic de l’alumne seria bo unir en una única etapa els dos darrers cursos de primària, cinquè i sisè, amb els dos primers cursos de secundària, primer i segon d’ESO. És un moment de preadolescència, d’adolescència, de canvis vitals molt importants, un moment clau en l’aprenentatge, també de valors, en el nostre cas valors cristians, i hem creat aquesta etapa nova. Amb el vistiplau de l’administració, naturalment.
Aquest curs 2018/19, les innovacions arriben al batxillerat.
L’any passat vam fer canvis a l’FP i aquest any n’introduïm al batxillerat. Tot i que en matèries hi ha uns mínims que s’han de fer, perquè són alumnes que aquest any hauran de fer la selectivitat, hem introduït canvis en les tutories, que són molt més personalitzades.
RELIGIONS
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.