Lliurona vol una escola nova després de 27 anys en mòduls
Veïns i representants de l’Ajuntament d’Albanyà s’han reunit amb Ensenyament a Girona per reclamar una escola d’obra
La cessió dels terrenys actuals caduca i un veí ha cedit una parcel·la
“Tenim els fills en mòduls prefabricats en una escola que els seus pares van estrenar com a alumnes, fa 27 anys”, diu Carla Castañer, de l’AMPA de Lliurona. Al llarg d’aquests 27 anys s’han renovat els barracons, però ja són dues generacions d’alumnes en una escola amb mòduls. Tant els veïns com l’Ajuntament d’Albanyà –municipi al qual pertany Lliurona– consideren que ha arribat l’hora de poder tenir una escola d’obra i n’han fet la petició formal al Departament d’Ensenyament.
Aïllada entre les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, entre els pobles d’Albanyà i Beuda, l’escola rural de Lliurona s’ha consolidat amb una mitjana estable d’alumnes d’entre 14 i 18 en els últims anys i dues mestres i mitja. “Lliurona és un fet singular, necessitem escola més enllà de la funció educativa per fixar la població en una zona rural com aquesta, per donar vida a aquests espais”, diu l’alcalde, Joan Fàbregas.
A més a més s’ha iniciat un compte enrere: d’aquí a tres anys s’acaba la cessió dels terrenys on els mòduls estan situats actualment. En previsió, l’Ajuntament ja disposa d’uns terrenys on ubicar l’escola (a can Vim, en una parcel·la cedida per un veí).
Aquesta setmana passada, una comissió de l’escola nova de Lliurona formada per l’alcalde, la representant de l’AMPA, la directora de l’escola, Pilar Ricart, i una representant de l’Associació de Veïns de Lliurona, Carme Virgili, es van reunir a Girona amb Martí Fonalleres, director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Girona, i Jordi Carreras Tarrés, cap de la secció d’obres i manteniment. De moment els lliuronencs han aconseguit el compromís del director gironí de visitar properament l’escola i estudiar el tema.
Segona batalla
Tant l’Ajuntament com l’AMPA són conscients que aconseguir l’escola “de pedra” no serà fàcil, per la ubicació de l’escola al cor d’una àrea de paratge natural, pel fet que el veïnat és mínimament urbanitzat, i per les qüestions pressupostàries que de ben segur es plantejaran. Però els veïns responen que després de 27 anys ja toca, i hi veuen aspectes positius per al conjunt del territori: “Ens faria il·lusió que s’hi pogués fer una mena d’aula de natura, un punt d’interès pedagògic que es podria aprofitar per a altres escoles”, diu Carla Castañer.
No és la primera batalla que han de lliurar els lliuronencs per dignificar la seva escola. La primera lluita va ser als anys noranta, quan l’Ajuntament d’Albanyà (defensant la seva pròpia escola) no volia aules a Lliurona. L’Ajuntament només va reconèixer l’escola de Lliurona el 2011, quan va entrar al consistori l’actual equip de govern. Avui els dos nuclis fan pinya per fer un altre pas.
