Creix el suport a la intensiva en les vuit escoles que en fan
El departament només allarga un curs més la prova pilot i famílies, centres i municipis voldrien un sí definitiu
Les AMPA defensen la bona acceptació de l’horari
-
En la imatge principal, entrada d’alumnes a l’escola Els Estanys de Platja d’Aro. A la dreta, els mòduls de l’escola Lliurona. I una protesta per reclamar l’horari intensiu a l’escola La Sínia de Calonge E.A. / EPA / J.T. -
Creix el suport a la intensiva en les vuit escoles que en fan Arxiu. -
Creix el suport a la intensiva en les vuit escoles que en fan Arxiu.
L’alumnat de les vuit escoles públiques gironines de primària que participen en la prova pilot sobre la jornada continuada matinal, engegada formalment pel Departament d’Educació el curs 2012/13, prorrogarà un any més l’horari, segons va avançar la setmana passada el director general de Centres Públics, Josep González-Cambray, durant la Comissió d’Educació al Parlament. El director territorial del departament, Martí Fonalleras, ha confirmat que la continuïtat del sistema serà gairebé automàtica en els vuit centres –sis del Baix Empordà, a Castell-Platja d’Aro, Vall-llobrega, Esclanyà (Begur) i Santa Cristina d’Aro– i les dues escoles rurals garrotxines de Mieres i Lliurona (Beuda). Només cal que acreditin el suport majoritari de més del 80% del total de famílies, una fita que sembla que s’assolirà folgadament arreu, però que ha generat desencís pel fet que es torni a ajornar la decisió definitiva i que es deixi la porta oberta a tornar a l’horari partit en el futur.
En la segona quinzena de febrer, el departament va trametre a les vuit escoles la petició d’un seguit de documents per abordar la continuïtat de l’horari compactat, com ara informes dels resultats acadèmics dels alumnes comparant amb els dels darrers cursos anteriors a l’horari intensiu –en el cas de les sis escoles del Baix Empordà–, les valoracions dels consells escolars, els claustres i els municipis –que són positives en tots els casos– i les ofertes d’activitats extraescolars i menjador –serveis requerits i imprescindibles per a les famílies que no poden recollir la mainada a les 14 h–. Tot plegat, a més de les respectives enquestes que han tirat endavant amb l’ajut de les associacions de mares i pares (AMPA), havia suscitat un cert neguit per l’escàs marge de temps per a la decisió final, ja que la preinscripció per al curs 2019/20 s’obre a partir del 29 de març. I calia que les famílies tinguessin clar l’horari del curs vinent.
La pròrroga, doncs, ha simplificat els tràmits. Les enquestes ja s’han completat amb rapidesa en cinc dels vuit centres, amb suports per sobre del 90%. A Els Estanys de Platja d’Aro, la que té més alumnes –380–, la directora, Neus Costa, destaca que “hi ha hagut un 96% de participació i un 93,6% de suport”, amb només el 2,6% en contra. A Vall-llobrega, “d’un total de 141 famílies només una s’hi ha mostrat en desacord”, explica la responsable del centre, Laura Vilà. A Esclanyà, finalment, també han superat el 90%. I aquestes dues darreres escoles ara tenen més alumnes que el 2012. A Castell d’Aro també van detectar l’arribada d’alumnes de Santa Cristina fins que l’escola Pedralta, el 2016, es va sumar a l’horari.
En el cas de les dues escoles rurals de Mieres –amb 47 alumnes– i Lliurona –8 escolars–, el resultat ha estat unànime, amb sengles 100% a favor de l’horari compactat de matí. En aquests dos últims centres, la jornada intensiva es va implantar abans del 2012, i les famílies creuen que és bàsic per a la viabilitat dels centres. Amb la població disseminada, Sònia Garcia i Carla Castanyé, de les AMPA de les dues escoles, coincideixen que han de fer desplaçaments de 3 o 4 quilòmetres per camins i pistes per anar i tornar d’escola.
Més conciliació
D’aquesta manera, s’estalvien viatges i defensen que guanyen en conciliació familiar. El mateix argument també serveix, però, a les escoles del Baix Empordà, amb residents en urbanitzacions i un percentatge notable de llocs de treball al comerç. Botiguers i dependents poden recollir els seus fills i dinar amb ells, ja que a Platja d’Aro molts negocis obren fins més enllà de les 9 de la nit a partir de Setmana Santa. I, si no, pràcticament no hi coincidirien.
Tot i l’any de pròrroga, tots els centres aposten per completar la documentació amb vista a l’any vinent, amb l’esperança que aleshores l’horari es consolidi ja com a opció definitiva.
LES XIFRES
LA DATA
Educació no ho veu tan clar
Fonalleras justifica la nova pròrroga per disposar de prou temps abans de prendre la decisió definitiva, però deixa clar que els resultats acadèmics ni milloren ni empitjoren per l’horari, i que “la mostra és poc representativa”: no afecta totes les comarques, són pocs centres, més aviat petits, i “només se centra en l’alta muntanya i el litoral, mentre que a l’interior probablement no hi ha tanta reivindicació”. Pel director territorial, queda clar que hi ha suport de les famílies i del personal de les escoles, fins i tot dels alumnes, però expressa els “dubtes” sobre allargar la franja escolar des de l’esmorzar a casa, a quarts de nou del matí, fins al dinar a quarts de tres, tot i que en alguns centres els alumnes poden menjar alguna cosa en les aturades de l’hora del pati –dues en alguna escola.
Les famílies i els centres, en canvi, defensen que la concentració dels escolars és menor a la tarda i que amb el nou sistema ha caigut l’absentisme que hi havia després de dinar, sobretot en l’educació infantil.
A Palamós i Calonge han arribat a fer vaga per assolir l’horari
Al voltant d’una trentena d’escoles públiques de primària de la demarcació han demanat adherir-se a l’horari compactat en els últims anys, però s’han trobat que el departament les instava a esperar els resultats de la prova pilot, i les successives pròrrogues han dut al límit la paciència de les famílies d’alguns centres. A Calonge i Sant Antoni, per exemple, les AMPA van promoure una “vaga de tardes”, a l’inici del curs 2016/17 que han repetit els cursos successius i l’any passat van arribar a secundar-la, de mitjana, un 65% de les famílies, que va deixar de portar la mainada a escola durant algunes tardes. En alguns centres, especialment a l’escola La Sínia, el suport de les famílies en enquestes fetes els últims anys havia arribat al 90%. Igual que a l’escola La Vila, a Palamós, on també van assajar la iniciativa d’alguns dies de vaga d’alumnes a les tardes. Sant Feliu de Guíxols i Blanes són altres poblacions on les AMPA s’han organitzat per reclamar el canvi horari. A la ciutat guixolenca, una enquesta va situar vora un 80%, de mitjana, el suport de les famílies en les quatre escoles públiques, però el municipi no ha fet el pas adduint que encara no s’ha resolt la prova pilot i que hi ha una escola concertada que no en fa. A Blanes, cinc de les AMPA hi donaven suport, però no pas les associacions de les altres dues escoles.
Les AMPA de les vuit escoles aposten per consolidar la jornada
Si Educació opta finalment per unificar horaris per evitar l’extensió de la jornada continuada, pot trobar contestació en les escoles que en els darrers anys n’han fet. Pel que fa a les de Mieres, que ja en feien anys abans de la prova pilot, i sobretot la de Lliurona, que en les gairebé tres dècades que fa que existeix sempre ha operat amb jornada intensiva, per la dificultat afegida que implica el desplaçament del personal, sembla poc probable que la situació es reverteixi. Però en els sis centres del Baix Empordà diverses direccions consultades coincideixen que “hi pot haver un enrenou considerable”, un cop assumida com a definitiva una provisionalitat amb una acceptació creixent. En el cas d’escoles rurals, amb famílies que ja residien als petits nuclis i d’altres que s’hi han instal·lat amb horaris que encaixen amb els escolars, defensen que a la tarda els fills tenen més temps per dinar, descansar, jugar, fer deures i assistir a extraescolars a Olot o Banyoles, de manera que se socialitzen més enllà de l’entorn dels pobles. I al Baix Empordà defensen que no hi ha conflictes, que l’oferta d’extraescolars és variada i que la demanda de menjador s’ha reduït, tot i que es manté per a famílies amb ingressos baixos.