La UdG, moments decisius

El rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, a les portes de culminar, el 28 de desembre vinent, el seu segon any de mandat, afronta reptes importants, especialment pel que fa a la implantació del pla estratègic UdG 2030, un dels punts estel·lars del seu programa electoral. Aquest n’és un, però n’hi ha més, de reptes, com ara resoldre el futur del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, en fase de subhasta arran d’un concurs de creditors, que es podria resoldre positivament (vegeu peça), i també el camí que encara té per recórrer la universitat pel que fa a la igualtat de gènere. I no va ser gens gratuït que la dona i la universitat fos el gran argument d’aquest acte acadèmic, molt ben falcat amb una conferència a càrrec de la periodista Cristina Fallarás, impulsora de la campanya #Cuéntalo.

Temes recurrents

Salvi no es va estar, novament, de recordar la necessitat de millorar el finançament del sistema universitari. Cap novetat, de fet, perquè ara fa un any ja va denunciar la falta de recursos públics i l’“infrafinançament” de què són objecte. En aquest sentit, el rector va tornar a destacar una dada molt rellevant: “La inversió pública se situa en un 0,7% del PIB”, mentre que la mitjana europea és de l’1,2%.” Per la seva banda, la consellera d’Economia i Coneixement, Maria Àngels Chacón, que va assistir a l’acte per segon any consecutiu, va explicar que el govern és conscient d’aquesta problemàtica i que, per això, manté “la rebaixa iniciada el 2017” de les taxes universitàries. Chacón va recordar que aquesta és una de les prioritats del seu departament per “reduir el cofinançament de l’estudiant” a les universitats.

Canvi de paradigma

La lliçó inaugural de la periodista Cristina Fallarás va posar sobre la taula la visibilitat que en els darrers anys està tenint la violència masclista gràcies al fet que ha canviat clarament la manera com es comunica. De fet, Fallarás va reivindicar que aquest canvi de paradigma –ella va parlar de “revolució”– s’ha produït només quan s’ha passat a explicar els casos, un per un; quan aquests casos han començat a fer-se públics, especialment gràcies a l’impacte que han tingut les xarxes socials, que han contribuït a bastir el que va anomenar “memòria col·lectiva”, a través d’un “mecanisme d’identificació”. Fins ara, va dir, els poders polítics i judicials i els mateixos mitjans de comunicació no permetien aquesta realitat, o no n’eren conscients. Fallarás va posar un exemple clar de com un argument pot enterrar un relat: “Quan els mitjans van començar a parlar de la prima de risc, es va deixar de parlar de la pobresa.” És precisament quan es fan públiques les agressions que s’aconsegueix “modificar la visió que en tenim, no només nosaltres mateixes, sinó el conjunt de la societat”.

També van participar en l’acte l’Aula de Teatre i el Cor de la UdG, que van dur a terme emocionants intervencions per ajudar a reforçar el paper de la dona a la universitat, i contra la violència masclista i la marginació.