Un miler de joves ja s’han beneficiat del llegat de Riera Gubau
La fundació, que encamina estudiants farnesencs i de la Selva cap al domini de l’anglès, ha lliurat 61 beques més
La Fundació Catalana per a l’Ensenyament de l’Idioma Anglès i l’Educació en Anglès, que es nodreix del llegat milionari de l’industrial Joan Riera Gubau, ja ha concedit 1.701 beques a un miler d’alumnes de Santa Coloma de Farners i la resta de la comarca de la Selva. En la tretzena convocatòria dels ajuts a estudiants, ahir van lliurar a l’auditori farnesenc els diplomes que donaran dret a 61 adolescents, estudiants de secundària i batxillerat, a estades d’estiu al Regne Unit, Irlanda i els Estats Units, per guanyar fluïdesa amb l’idioma.
Els adolescents configuren el col·lectiu que de manera més massiva es beneficia de l’herència intestada del fabricant de mitjons. La va llegar a la Generalitat després de la seva mort –el 1997– perquè dominessin l’idioma universal, per al qual necessitava intèrprets. Tot i l’obstacle lingüístic, la seva visió per als negocis li va permetre amassar una fortuna de 42 milions de dòlars, que s’han anat reinvertint per sufragar les beques. En tretze anys, ja hi han destinat 4,9 milions, a més de les estades en països anglosaxons, també en 407 cursos intensius d’estiu i 78 cursos de batxillerat, graus o postgraus i màsters universitaris als Estats Units.
Dels que han completat currículums a l’altra banda de l’Atlàntic, Natàlia Costa, becada al 2017 per completar el grau d’Humanitats i Administració i Empreses a Berkeley, va encoratjar els alumnes a aprofitar l’oportunitat, com un repte, un punt de partida, i amb humilitat. I Josep Cursà, que va estudiar un màster en negocis i administració a Nova York, va reivindicar els valors del “treball, l’esforç, la perseverança i l’austeritat”, i la necessitat de dominar l’anglès en un món global. L’alcaldessa, Susagna Riera, va destacar la importància dels ajuts per a Santa Coloma i la comarca. I el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, que en la seva primera etapa a la Generalitat va desencallar la fundació, el 2016, va dir que cal avaluar l’impacte positiu dels coneixements al territori: “Casos com aquests han canviat la història de poblacions”, va reblar.
