«Cal tota la tribu per educar un nen»

–«Anem per parts. Hi ha un estudi de la Universitat de Lleida que conclou l'alta qualitat de l'escola rural i sembla que les dades generals dels resultats de les proves de CB ho confirmen, però crec que, de moment, ens movem en el marge de l'apreciació. L'estudi de la universitat s'ha basat en entrevistes a mestres, directius i pares. No sé s'hi ha treballat sobre resultats perquè només en tinc referència per la premsa. L'opinió del secretariat d'Escola Rural i de l'Oberc (Observatori d'Educació Rural Catalana) és que l'escola rural està prenent interès per la seva potencialitat i possible extrapolació a d'altres àmbits.
»L'administració educativa ha apostat de manera decidida per l'escola rural i ha creat les ZER (zones escolars rurals que agrupen diversos municipis), que ja han complert 20 anys. Aquesta estructura, que no és només organitzativa, té una potencialitat molt gran tant a nivell pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos com de cohesió i arrelament al medi, que no voldríem veure disminuïda amb la situació actual de retallada a l'educació. La resolució de plantilles que s'aplicarà el curs vinent preveu la implantació de la sisena hora a totes les escoles rurals i la reducció del personal assignat a les ZER. No entenem com un model que funciona tan bé i té tan bona premsa, veu retallada la seva potencialitat amb aquestes reduccions. És per això que no volem ser la Ventafocs de l'educació. La justificació és econòmica. No hi ha valoracions pedagògiques al darrere. Crec que no han parat gaire atenció a les conseqüències que tindrà una actuació com aquesta en els aspectes pedagògics.»

–«A nosaltres ens agrada explicar que som l'escola de les tres P (pública, petita i de poble). Ens agradarà que ens confirmin que, a més, som un model educatiu a seguir, tal i com ha ressaltat el conseller Maragall en més d'una ocasió. Per això la Generalitat va concedir al Secretariat d'Escola Rural la Creu de Sant Jordi el 2008.»

–«Aquesta és una de les derivacions d'aquest potencial que et deia abans. La idea de poble educador és conseqüència d'una conscienciació que l'educació s'exerceix sempre i que els espais, les institucions, els territoris, també eduquen. Quan enfoquem la mirada a l'espai rural aquest concepte el concretem com a poble educador. Hi ha experiències molt potents que caldria conèixer i difondre. Tal com diu un proverbi africà, cal tota la tribu per educar un infant.»

–«Jo conec molts mestres que s'hi han quedat i que no eren de poble. Hi ha de tot. L'escola rural és molt potent, però també ho és l'escola urbana. Crec que depèn molt de com arribes i com et pots arrelar a l'entorn. El poble pot ser molt agraït o pot ser una trampa de la qual n'has de fugir.»

–«És un fet que cal saber fer jugar a favor de l'alumne. Pots fer un ensenyament més personalitzat, pots ajudar-lo justament allà on ho necessita, pots facilitar-li la relació amb companys de diferents edats. A la vida no ens ajuntem amb els de la nostra edat. No es fa enlloc més que a l'escola.

–«En general sí. No és com abans que el que deia el mestre anava a missa, però la teva veu es fa sentir. Tens arguments, ets pròxim a la gent, pots parlar amb tothom, no hi ha distàncies. I el temps es pot estirar tant com vulguis. Sempre tens temps per parlar amb qui ho necessita.»