Maneres alternatives d'educar
Cada dia més famílies busquen mètodes per formar els seus fills a part dels criteris educatius de l'escola tradicional
La creixent insatisfacció d'alguns pares pel que fa al sistema educatiu del nostre país els ha dut a buscar maneres alternatives d'educar els seus fills. Aquestes educacions alternatives, no sempre reconegudes per la llei, sovint suposen tota una revolució en la manera com s'entén i s'aplica l'educació. Els canvis són, en molts casos, essencials, i redefineixen el concepte d'educació i els seus objectius. Algunes escoles i projectes educatius formen part de la Xell.
La xarxa
La Xell és una xarxa i una associació d'educació lliure que ofereix als socis serveis d'assessorament i participació per ajudar-los a tirar endavant projectes d'educació lliure. Educar, per a l'associació, «no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants i les seves famílies». A la Xell, consideren que «l'escola normal parteix del principi del que la societat necessita. En canvi, l'educació lliure parteix del principi de quines són les necessitats dels nens». Admeten que la paraula lliure pot portar a una certa confusió i, per això, deixen clar que «no es tracta de cap concepte ingenu de llibertat en què tothom faci el que li dóna la gana». Contràriament, afirmen que el que enforteix un nen en la seva maduració és «l'existència d'uns límits clars, coherents i no arbitraris». Però a més, destaquen que la possibilitat que els nens prenguin decisions sobre el seu procés d'aprenentatge els permet que desenvolupin l'autoestima i la confiança en els propis recursos. Moltes escoles d'educació lliure funcionen amb espais poc massificats, amb ràtios de 6 o 7 nens per cada adult, i no tenen cap programa previ sinó que els continguts es van generant cada dia, amb l'acció. Alguns projectes estan creats i coordinats per les mateixes famílies; d'altres, per educadors, i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Tanmateix, en tots els casos la participació de les famílies es considera fonamental. El temps l'organitza cada escola o model educatiu segons els seus criteris. Per a molts models, el joc és fonamental, perquè és una eina de descobriment de l'entorn. En aquestes escoles, la inquietud dels nens i les necessitats vitals i evolutives són el principal eix inductor de la seva educació i creixement personal. Segons la Xell, les experiències acumulades a l'Estat espanyol han permès comprovar que els nens provinents d'escoles lliures que comencen primària en escoles ordinàries s'hi adapten bé perquè «han adquirit recursos per gestionar les emocions». Pel que fa a cicles superiors, l'experiència a l'Estat espanyol és molt minsa, però la d'altres països on l'educació lliure està legalitzada indica que «en general [els alumnes] són capaços de sortir-se'n força bé en l'àmbit acadèmic.
Escoles Waldorf
Tanmateix, hi ha altres models, també considerats d'educació lliure, que tenen molt més regulats els seus currículums i la seva pedagogia. En són un exemple les escoles Waldorf, creades per Rudolf Steiner, que el 1919 va establir les bases d'una metodologia «que emana de la llibertat, la iniciativa i la creativitat de l'educador». La pedagogia Waldorf, a què pertanyen una trentena d'escoles i projectes educatius a l'Estat espanyol (3 a la demarcació de Girona), té alumnes d'infantil, primària i batxillerat i es basa en l'antroposofia (corrent teosòfic segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans). El mètode Waldorf pretén ser considerat «un cos viu» sense dogmatismes i permet als professors innovar mentre respectin els principis de l'antroposofia. Els alumnes s'organitzen en classes per edats, com en les escoles tradicionals, però el progrés de cada alumne es tracta individualment, segons les seves necessitats, evitant la repetició de graus i fent una escola «més amable» per als alumnes. Una de les característiques de la pedagogia Waldorf és l'estreta relació entre el docent i els alumnes. I també la inexistència de llibres didàctics, que són suplerts per les llibretes dels alumnes, que agafen una importància cabdal com a eina formativa.
La cobertura legal
La llei d'educació de Catalunya (LEC) determina que l'escolarització és obligatòria des dels 6 fins als 16 anys (educació primària i secundària obligatòria). Per tant, l'educació infantil des dels 3 fins als 6 anys no té caràcter obligatori, i és en aquesta franja d'edat que moltes escoles d'educació lliure desenvolupen els seus projectes pedagògics. Els partidaris de l'educació lliure consideren que l'educació i l'escolarització són conceptes diferents i, per tant, que és possible garantir l'educació als nens (un dels drets fonamentals recollits a la Constitució espanyola) fora de l'àmbit escolar reglat tal com el coneixem ara. Aconseguir la legalització de l'educació a dins de l'àmbit familiar, o en escoles amb sistemes i currículums alternatius als oficials, és la seva fita. Tanmateix, de moment, molts pares que duen els seus nens a escoles lliures es veuen obligats a escolaritzar-los en centres reglats quan fan sis anys, per continuar la seva formació. Algunes famílies, però, opten per inscriure els seus fills en escoles a distància que ofereixen programes específics destinats a famílies que volen aplicar mètodes alternatius d'educació per als seus fills. Una d'aquestes escoles seria, per exemple, Conlara School, amb seu als Estats Units i present, a través del seu programa d'educació a distància, en 27 països. Aquestes escoles garanteixen l'escolarització dels nens.