Grups estables, ràtios impossibles
Bargalló aposta pels grups estancs donada la dificultat d’organitzar aules amb 20 alumnes
La majoria de docents que al·leguen problemes de salut s’han de reincorporar
Torra garanteix l’obertura segura de les escoles
Aquest curs s’han matriculat 12.098 alumnes menys que el curs passat
En una tornada al curs amb tantes incerteses, una certesa sembla obrir-se camí: no cal capficar-se amb la ràtio de 20 alumnes que va aprovar el Consell Executiu i sí amb l’estanquitat dels grups, per assegurar que només es tanqui l’aula on hi hagi un cas positiu i es pugui garantir la traçabilitat. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha defensat sempre el concepte de grup de convivència estable com a element bàsic en l’organització del nou curs. Ara, a una setmana de l’inici del curs, el 30% dels grups d’infantil i primària de les escoles públiques no aconsegueixen baixar dels 20 alumnes. “Treballarem perquè a tots els llocs on sigui possible disminueixi la ràtio, però no ens obsessionarem amb la xifra, sinó amb la seguretat, la higiene, la ventilació i l’estanquitat”, va explicar ahir el conseller, que va insistir que les instruccions sanitàries decretades, com el rentat de mans, l’ús de mascareta, la ventilació i el control de símptomes, entre altres, “són la clau” per evitar contagis. Les mesures també s’hauran d’aplicar a les extraescolars, l’organització de les quals, va recordar Bargalló, no recau en el departament. Pot passar que s’hagin d’endarrerir, però “no ens podem permetre un curs sense extraescolars”, va defensar el conseller.
Bargalló no va donar detalls de com les escoles concertades s’estan adaptant a la baixada de ràtio a 20 alumnes. Sí que ho va fer el secretari general adjunt de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Miquel Mateo, que va xifrar en un 98% el percentatge d’escoles de primària que tindran els seus grups per sobre dels 20 alumnes. Al cicle infantil el percentatge és d’un 87% i a la secundària, d’un 86%, tot i que en aquest últim cas la ràtio legal és de 30 alumnes. “La dificultat per reduir grups també la té la concertada”, va explicar Bargalló. Però Mateo va assenyalar alguns motius que explicarien aquesta dificultat.
El departament té previst contractar 5.321 docents aquest curs, de forma extraordinària, per fer front a la nova organització en tots els nivells. D’aquests professors, 957 estaran destinats a la concertada, cosa que suposa un 18% del total. “L’escola concertada representa un 32% del total, per la qual cosa estem davant d’una evident discriminació”, assegura Mateo. El portaveu de la patronal lamenta que el dèficit estructural de docents a la concertada és de 1.300 mestres i professors, i assegura que amb un increment que “en alguns casos suposa un docent més a cada centre és impossible desdoblar grups”. La concertada es trobarà amb un problema afegit pel que fa al professorat. Les baixes per contagis de Covid-19 es cobriran de forma ràpida, com a la pública, però seran les escoles i instituts els que hauran de contractar els docents. “No tenim accés a la borsa d’interins i hem de buscar el personal al lliure mercat. Tindrem problemes per trobar alguns especialistes, i s’haurà de ser flexible a l’hora d’impartir les matèries”, assenyala. Un problema, el de trobar alguns especialistes com ara docents d’informàtica, català o llatí, que també es troba a la pública.
Tot i això, assegura que tots els centres educatius han presentat el pla de reobertura a la inspecció educativa i que, amb l’acord tàcit de la Generalitat –Mateo troba a faltar una aprovació explícita per part de la inspecció–, la reobertura a la concertada es podrà fer amb les mateixes garanties que a la pública. “La majoria de grups estan amb 22 o 23 alumnes, i garantim que no es barrejaran per mantenir l’estanquitat.”
Mateo recorda que perquè un grup estigui concertat per l’administració ha de tenir un mínim de 20 alumnes. Assegura també que els grups més grans, de 25 o 26 alumnes, es poden encabir en molts casos en aules àmplies. D’una banda, s’aprofitaran aules d’usos múltiples i biblioteques, entre altres. D’una altra, alguns centres estan instal·lats en edificis històrics de grans dimensions. “Tenim casos d’escoles que han pogut habilitar aules de 80 metres quadrats”, explica.
Pel que fa al professorat, Bargalló va avançar que aquest curs 800 docents no s’incorporaran a treballar per motius mèdics i seran substituïts. Al juny, quan es van reobrir parcialment escoles i instituts, 12.800 docents van manifestar la seva possible incompatibilitat amb les classes presencials perquè són col·lectiu de risc. Durant l’estiu es va revisar aquest col·lectiu i es va decidir que 1.700 docents i personal administratiu necessitaven algun tipus de mesura, com ara l’adaptació del seu lloc de treball o la baixa mèdica.
Els que han de tornar a treballar han reaccionat “amb indignació i por”, segons explica el portaveu del sindicat Ustec-STEs, Ramon Font. Denuncia que molts dels vulnerables no han estat revisats i que d’altres, amb patologies cardiovasculars, respiratòries o diabetis, “només han rebut la recomanació de dur la mascareta FFP2, cosa que és una mesura per estalviar sous”.
Menys inscripcions
Bargalló va presentar ahir les dades de previsió de matriculació d’alumnes, que experimenten enguany un lleu descens respecte del curs anterior. S’han matriculat 1.587.395 alumnes al sector públic, concertat i privat, 12.098 menys que el curs passat per la baixada demogràfica. El conseller va destacar els 2.420 alumnes més que s’han inscrit a la formació professional (FP) perquè “és un salt endavant molt important”.
El curs tindrà cinc centres de nova creació, tres nous centres d’FP per trasllat de cicles, una nova escola resultant de la fusió de dues escoles i tres centres concertats que passen a la xarxa pública. A més, hi haurà 29 instituts escola nous, un model pel qual aposta el departament de Bargalló; en total, aquest curs n’hi haurà 83 arreu del país. El 2020/2021 es farà classe en 1.046 mòduls prefabricats, 32 més que el curs passat. El departament tenia previst retirar-ne 64, però en mantindrà 60 per oferir més espais a les escoles on estan instal·lats.
Aquest curs, com a resultat de la pandèmia i del confinament passat, s’implantarà un pla d’actuació digital que inclourà 300.000 ordinadors portàtils per als alumnes a partir de tercer d’ESO, 85.000 perquè els docents treballin des de casa, 110.000 paquets de connectivitat per a l’alumnat vulnerable i 1.230 xarxes wifi per als centres. El pla suposa una inversió de 183,9 milions i s’estan trobant alguns problemes per a la seva execució, com ara la falta de dispositius en el mercat internacional. “Ara n’arribaran 40.000 per als professors i durant el primer trimestre la resta”, va afirmar Bargalló.
Aquest curs hi haurà també un pla de millora per compensar els efectes del confinament als centres d’alta i màxima complexitat pressupostat en 48 milions, entre altres novetats. Bargalló va assenyalar que per a aquest nou curs l’administració ha posat “totes les mesures possibles perquè l’escola sigui segura”. El president de la Generalitat, Quim Torra, va insistir ahir en aquest missatge durant la reunió amb les juntes centrals de directors i directores de primària i secundària. “És hora de tornar a l’escola i estem preparats per fer-ho, ens hem preparat”, va dir. “És hora que l’escola continuï sent el gran ascensor social, que continuï sent el gran cohesionador del país i que faci la seva funció de pilar troncal de la societat”, i per això “hem treballat per donar seguretat i confiança a pares, professors i alumnes”. El vicepresident del govern, Pere Aragonès, va indicar que el curs 2020/2021 és un “gran repte col·lectiu”, i va assegurar que “les escoles estaran obertes i seran segures”.
