Reforç de 355 docents a la demarcació per al curs Covid
En total són 486 nous llocs de treball, incloent personal administratiu i d’atenció a l’educació
Els grups estables són de 18 a 19 a infantil i primària i de 25 a l’ESO
El Departament d’ Educació ha reforçat amb 355 docents més els centres educatius de les comarques gironines per afrontar un curs 2020/2021 en el qual “cada dia serà 14 de setembre; començarem el curs cada dia”, va remarcar el director dels serveis territorials d’Educació, Martí Fonalleras, fent referència a la incertesa que comporta la pandèmia. “Hem de ser conscients que hi hauran situacions no volgudes que ens obligaran a fer canvis; adaptar-se no vol dir improvisar”, va reblar Fonalleras.
Per afrontar el “primer curs escolar Covid”, amb 125.453 alumnes a la demarcació, 2.691 més que el curs anterior, Educació ha incrementat la plantilla dels centres de la demarcació. Així, a les escoles públiques d’infantil i primària hi haurà 187 mestres més i als instituts n’hi haurà 86. També s’han reforçat els centres concertats amb 56 docents més. I les aules d’acollida disposaran de 26 docents més per al proper curs. L’augment per la Covid-19 també afecta el personal d’administració i serveis (PAS) i el personal d’atenció a l’educació (PAE), amb 131 noves places. En total són 486 nous llocs de treball. Fonalleras va remarcar que els reforços escolars per la Covid-19 tenen un centre assignat i no se’ls canviarà ni se’ls redistribuirà en cas d’haver d’aïllar grups. Quant als grups estables creats pel Departament d’Educació, tenen ràtios de mitjana de 18 a 19 alumnes en els cursos d’infantil i primària, i de 25 a secundària. Els grups han de mantenir-se “estancs” i no barrejar-se amb la resta.
Aules als hotels
Fonalleras va recalcar la predisposició dels ajuntaments a l’hora de facilitar espais extres a les escoles. El delegat territorial d’Educació va assenyalar que la majoria de centres s’ha “reorganitzat” amb l’objectiu de no haver de sortir de l’escola o de l’institut. Així han fet reestructuracions de plantilla o habilitat com a classe espais com el laboratori o aules de música. En relació amb la proposta feta dilluns per l’Associació d’Hostaleria de Girona posant a disposició sales i salons, Fonalleras va agrair-la. Tot i que de moment no és necessari, va avançar que el departament “s’ho guarda” per si cal fer-ho servir més endavant. “No sabem com pot evolucionar, i si cal ho posarem en marxa”, va explicar Martí Fonalleras.
Les comarques gironines afegeixen també aquest curs sis nous centres. Es tracta de quatre instituts escola: el Greda a Olot i el Vila-romà a Palamós, mentre que s’han fusionat l’escola i l’institut a Cadaqués i a Ribes de Freser. S’incorporen dos nous instituts més, a Peralada, per descongestionar “l’àrea a l’entorn de Figueres, on només hi havia Vilafant”, va explicar Fonalleras, i el de Palafrugell, que donarà sortida als alumnes de municipis com ara Mont-ras o Corçà, i així també farà baixar les ràtios dels dos instituts que ja hi havia a Palafrugell.
D’altra banda, s’han fet 26 actuacions de reforma, ampliació i millora a diversos centres educatius per un import de 2.319.233,57 euros.
El responsable d’Educació a Girona va destacar el percentatge, “que es va acostant al 50%”, d’alumnes de batxillerat i els de cicles formatius de grau mitjà. El curs 2013/14, el 61% escollien batxillerat i el 39%, cicles formatius. El curs que comença ara, el 54% trien batxillerat i el 46%, cicles.
LES FRASES
Classes d’islam al Vallvera de Salt i l’IES d’Anglès
Els instituts Vallvera de Salt, al Gironès, i Rafael Campalans d’Anglès, a la Selva, formen part del pla pilot impulsat pel Departament d’Educació en diversos centres catalans per impartir la matèria de religió islàmica. El director dels serveis territorials d’Educació a Girona, Martí Fonalleras, va detallar que s’han escollit aquests dos centres en funció del nombre de sol·licituds que, a l’hora de fer la preinscripció, havien rebut per estudiar la religió islàmica. Així, els alumnes d’aquests dos centres que ho desitgin podran escollir aquesta opció.
“No l’impartirà cap imam”, va aclarir Martí Fonalleras, que va explicar que “és una persona amb titulació universitària” i que compleix “els requisits per impartir aquesta assignatura”. En aquest sentit, Fonalleras va destacar que la matèria de religió islàmica es realitzarà “amb les mateixes garanties i obligacions que es fa amb l’evangèlica o la catòlica”.
Reunió amb Bargalló pel pla pilot d’escoles rurals
G. Busquets Ros
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, es reunirà dimarts que ve, 15 de setembre, amb deu alcaldes de les comarques gironines que estan interessats a reobrir les escoles dels seus municipis, tancades fa anys per falta d’alumnes. La trobada s’emmarca en una prova pilot de reobertura de les escoles rurals que vol engegar Educació a les comarques gironines. Els municipis participants són: Brunyola (Selva), Campllong (Gironès), Gombrèn (Ripollès), Llambilles (Gironès), Maià de Montcal (Garrotxa), Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), Parlavà (Baix Empordà), Pontós (Alt Empordà), Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
El delegat territorial d’Educació, Martí Fonalleras, va recordar que es tracta d’un nou pla d’actuació de cara al curs vinent i que no totes les escoles interessades podran reobrir, sinó que s’hauran de seguir uns criteris. En aquest sentit, la trobada de la setmana vinent és per veure com s’articula la prova pilot.
Per poder reobrir les escoles, Educació analitzarà tres criteris bàsics. En primer lloc, el municipi ha de disposar de l’equipament i la inversió que s’hi hagi de fer ha de ser “mínima”. En segon lloc, hi ha d’haver un nombre suficient de menors empadronats al poble per poder omplir l’escola més d’un curs. Així, s’estudiarà si hi ha pobles “amb tendència de creixement”. Per acabar, es concretarà que els alumnes que vagin a la nova escola no obliguin a tancar escoles de pobles veïns. En tot cas, Educació preveu estudiar-ho “cas per cas”.
El pla per reobrir les escoles rurals forma part d’un interès del Departament d’Educació per mantenir aquest entramat de pobles petits, dotant-los de serveis i “cuidant-los”, tal com va assenyalar Martí Fonalleras.
