Educació

El curs més incert

Escoles i instituts s’han adaptat per iniciar el curs segons el protocol de la Generalitat

El govern defensa l’escola presencial per garantir el dret a l’educació

Famílies i docents, inquiets per la tornada a les aules

Avui toca preparar la motxilla per tornar demà a classe, i els llibres hauran de deixar espai a un element que el curs passat ens hauria sonat a ciència-ficció: el pack Covid, amb una ampolla d’aigua d’ús individual, ja que no es podran usar les fonts, i una mascareta de recanvi. Perquè, si no millora, i molt, la situació de l’epidèmia, els alumnes majors de 6 anys de gairebé tot Catalunya hauran de dur mascareta dins i fora de classe –els de secundària ho hauran de fer en qualsevol cas–. Les escoles sabran cada setmana si poden eximir d’usar-ne als alumnes de primària. I les famílies hauran d’estar pendents de saber això i de si s’hauran de quedar els fills a casa durant 14 dies. Aquest serà un curs en què no es podrà donar res per fet, els protocols s’aniran adequant a l’evolució de la pandèmia, les aules obriran i tancaran al ritme dels contagis que inevitablement es produiran als centres. Segons el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, els menors infectats són prop d’un miler a la setmana.

El risc zero no existeix, alerten les autoritats sanitàries. Però escoles i instituts han fet tots els esforços per aplicar el protocol dissenyat per la Generalitat per tractar de fer uns espais tan segurs com sigui possible per a alumnes i professionals. Els estudiants es trobaran demà un panorama inèdit: hauran de passar la jornada amb mascareta, molts hauran de dinar a classe, hauran d’entrar i sortir per uns circuits marcats, només es podran barrejar amb els companys de la seva classe i no podran jugar a pilota al pati.

En les reunions telemàtiques que els centres han mantingut amb les famílies per explicar-los el retorn a les aules, s’ha expressat sovint el neguit per les conseqüències emocionals que aquestes mesures poden tenir en els infants. Hi haurà escoles en què els alumnes d’un mateix curs quedaran separats i no es podran barrejar ni al pati. Els equips directius insisteixen que una de les prioritats serà el treball emocional. No només per superar les dificultats de les mesures sanitàries, sinó per treballar en l’afectació que el confinament del curs passat i l’impacte sanitari i econòmic de la Covid-19 ha tingut en molts estudiants.

Els grups estancs

La clau per contenir els contagis és la creació de grups bombolla que no es barregin entre ells. Uns grups que quan encara estàvem en estat d’alarma es van dissenyar d’un màxim de 13 alumnes per a infantil i primària i 15 per a secundària. Ràtios que suposaven un gran repte, perquè implicaven en una gran part dels centres crear aules noves i dotar-les del professorat corresponent. Segons calcula el sindicat Ustec-STEs, la mesura hauria suposat contractar 44.500 docents i invertir 1.700 milions d’euros en sous. I hauria obligat a trobar espais fora de les escoles, ja que moltes no tenen tantes sales alternatives.

Els ajuntaments han ofert tota mena d’equipaments i espais a les escoles que ho necessiten, i la varietat és àmplia: camps de futbol, museus, places, centres cívics, carrers, parcs... Els centres educatius usaran aquests espais per a activitats lectives i complementàries però de forma puntual, ja que finalment no ha calgut buscar tants llocs alternatius. De la previsió inicial s’ha passat a una recomanació de grups de 20 alumnes a infantil i primària i la creació de grups tan reduïts com sigui possible a secundària, que manté la ràtio de 30 alumnes per aula.

El Departament d’Educació argumenta que els centres educatius prefereixen no treballar en espais exteriors per les dificultats logístiques que això suposa. Defensa també que el que importa no és tant la ràtio –un 30% de les aules de primària no podran rebaixar la xifra de 20 alumnes– com mantenir els grups estancs i seguir els protocols sanitaris –al mantra “mans-mascareta-distància” s’hi suma la detecció de casos i el posterior aïllament de positius i contactes–. Però és fàcil pensar en la qüestió pressupostària, ja que s’ha destinat a l’increment de personal 456 milions d’euros –lluny dels 1.700–. Aquest curs hi haurà 8.258 professionals més, dels quals 5.417 seran docents destinats sobretot a resoldre casos de ràtio per sobre dels 25 alumnes.

A banda, el departament preveu algunes millores, com un pla d’educació digital amb 300.000 portàtils per garantir una eventual educació a distància i ajuts per pal·liar els efectes que la pandèmia ha tingut als centres amb complexitat educativa, entre altres. Catalunya tindrà 337 milions provinents del fons Covid estatal per a educació.

Els responsables de Salut i d’Educació insisteixen que, amb el protocol que cada equip directiu està implantant atenent les característiques del seu centre, les escoles i els instituts seran el segon lloc més segur per a infants i joves després de casa. Però la tornada a les aules neguiteja, i molt, a les famílies i els professionals. Els sindicats amenacen de fer vaga perquè creuen que les mesures no són prou segures, ja que consideren que amb les ràtios actuals costarà molt mantenir les distàncies de seguretat. Diuen també que el material de protecció que es donarà al professorat serà insuficient per prevenir contagis, i hi ha indignació especialment entre els docents que hauran de treballar tot i haver al·legat ser col·lectiu de risc. El curs passat, 12.000 docents van expressar la seva vulnerabilitat per motius de salut. A l’estiu han estat avaluats i la Generalitat ha determinat que només 1.700 no poden treballar amb alumnes: 800 han rebut la baixa mèdica i seran substituïts i a 900 se’ls ha adaptat el lloc de feina perquè no hagin d’impartir classe.

Un altre col·lectiu amoïnat és el de les famílies amb nens que presenten problemes de salut. Educació recorda que són els pediatres qui han de determinar si poden anar a classe i, si no, poden rebre educació a casa. I una preocupació general és com atendre els alumnes que hagin de fer quarantena. Els progenitors d’un infant positiu en Covid-19 tindran baixa mèdica, però no pas els dels companys en quarantena que no estiguin contagiats. Hi ha famílies que no volen dur els fills a classe perquè creuen que no es garanteix la seguretat, i d’altres que defensen l’escola presencial com a garantia d’igualtat social.

Demà comença el curs més incert, però, a diferència del que va passar el curs passat, la Generalitat té clar que encara que hi hagués un nou confinament les escoles no tancarien completament. Perquè l’escola presencial és l’única manera de garantir el dret a l’educació i la socialització.

LES FRASES

Educació i Salut han treballat per donar seguretat i confiança a pares, professors i alumnes
Quim Torra
President de la generalitat
No ens obsessionarem per la ràtio, sinó per la higiene, la ventilació, l’estanquitat
Josep Bargalló
Conseller d’educació
Cal assegurar l’educació presencial en tant que servei essencial per garantir mesures d’equitat educativa i social
Col·lectiu Tornem a les aules
Moltes famílies no portaran els seus fills a classe perquè no es garanteixen les condicions de seguretat suficients
Sesa Cameán
portaveu d’AFEES


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia