Ganes de començar i recel per l’opció virtual

Avui és el primer dia de classe per a molts alumnes de secundària, batxillerat, FP i universitat, que després de mesos podran tornar-se a veure amb els companys i companyes. Un curs, però, que tindrà moltes diferències amb els anteriors, ja que caldrà complir les mesures que imposa la Generalitat: l’ús de mascareta i de gel hidroalcohòlic, la reducció de les ràtios i la desinfecció dels espais, es convertiran en la realitat quotidiana d’alumnes i docents.

Després de mesos sense veure’s, els alumnes de secundària frisen per retrobar-se a les aules. Així ho assegura en Pep Marco, estudiant de 2n d’ESO de l’institut Manuel Blancafort de la Garriga, que afirma que té “moltes ganes de veure els companys”. Tot i això, fins abans d’entrar a classe no sabrà qui serà el seu grup, ja que, d’acord amb les restriccions sanitàries, a partir d’ara només seran 20 els alumnes per aula. A en Pep no el preocupa haver-se de tornar a confinar en cas que algun dels seus companys donés positiu o fos sospitós de Covid, però sí que reconeix que es va “avorrir bastant” quan, durant el primer confinament, va haver de fer les classes des de casa. En una situació similar es troba l’Esteve, que també comença 2n d’ESO a l’institut Vil·la Romana de la Garriga, que sosté que “no estava gaire a gust” quan li impartien docència per internet. “Ens enviaven feina i una vegada a la setmana fèiem una hora de tutoria”, explica, i lamenta que “no podia estar amb els amics”. Ara, però, afronta el curs que comença amb moltes ganes i poca preocupació per la pandèmia: “Mascareta, rentar-se les mans amb gel, i si agafo la Covid, doncs em quedo a casa i ja està. No hi veig gaire problema”, sentencia.

El psicòleg juvenil Jaume Funes assegura que, en general, els joves “no se senten tan insegurs” i que tenen més facilitat per adaptar-se “en un món com el que ara toca“. Alhora, sosté que crear un clima escolar amb relacions i activitats presencials és imprescindible als cursos de secundària i molt rellevant per a la vida universitària: “El campus universitari no pot ser tot virtual”, però reconeix que l’aprenentatge virtual sí que pot funcionar, el problema és que “el professorat i l’alumnat no estan habituats a les classes a distància” i que “la universitat està molt basada en un model presencial”.

Pel que fa a les universitats, la majoria de centres han optat per un model de docència híbrid, que combina les classes presencials –sobretot en forma de seminaris o pràctiques– i les classes virtuals. Això no ha convençut els sindicats estudiantils, que veuen amb recel un inici de curs “sense garanties”. Cristina Cambó, estudiant de dret i portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de la UAB, critica que “les mesures que s’han proposat des del departament són insuficients” i reclama la necessitat de “garantir la presencialitat i les ràtios de 15 alumnes i augmentar el nombre de docents i de personal”. Cambó assegura que el departament “ha anat tard” en oferir respostes als centres i insisteix que no s’ha resolt del tot “la bretxa digital”. També Gabriel Franco, del Sindicat d’Estudiants (SE), critica les mesures “insuficients” que s’han pres de cara a l’inici de curs i denuncia que s’acusés els joves d’irresponsables: “Hi ha hagut una campanya repugnant contra el jovent”, lamenta. Per demanar una “educació pública i presencial” i unes “aules segures”, el SE ha convocat una vaga estudiantil del 16 al 18 de setembre.