El preu dels màsters oficials baixarà un 40%
El preu dels màsters oficials de les universitats públiques s’equipara al dels graus més cars
La rebaixa no s’aplicarà als màsters propis
La mesura és ben rebuda, però els estudiants reclamen avançar en la rebaixa de preus
L’equiparació del preu dels màsters universitaris amb el dels graus, i del preu dels graus entre si, ha estat una de les principals reivindicacions dels estudiants dels últims anys i, tot i que no de manera completa, està més a prop de ser atesa. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va anunciar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que el preu els màsters oficials de les universitats públiques baixaran el curs vinent un 40%, ja que s’equipararan al preu dels graus més cars. Els graus tenen tres preus diferents, segons el coeficient d’estructura docent que tenen. Els crèdits dels de coeficient A costen 17,69 euros; els de coeficient B, 25,04, i els de coeficient C, 27,67. Per exemple, les filologies, dret i educació primària estan catalogats de coeficient A. Arquitectura, comunicació audiovisual i farmàcia estan al B, i infermeria, medicina i odontologia, al C. Els graus, doncs, estan en una forquilla d’entre 1.061euros i 1.660 euros a l’any, comptant que cada curs es fan 60 crèdits. A partir del curs vinent, doncs, els màsters costaran 1.660 euros anuals, ja que el preu del crèdit es veu rebaixat en 18,44 euros. Aquest preu serà inferior per als beneficiaris de beques. Els estudiants en el tram 1 de renda tindran una rebaixa del 80% del preu màxim, mentre que els del tram 2 veuran una reducció del 70%.
El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), on es coordinen universitat i Generalitat, va aprovar la setmana passada la rebaixa amb l’informe favorable de la conferència general del CIC, que inclou representants de la comunitat universitària. El Consell Executiu de la Generalitat haurà d’aprovar en les pròximes setmanes el nou decret de preus públics, que suposarà un cost total a la Generalitat de 9,3 milions d’euros, ja que haurà de compensar les universitats per la pèrdua d’aquests ingressos, igual que ho ha fet amb la rebaixa del 30% dels graus.
La consellera de Recerca i Universitats va assenyalar que la rebaixa dels preus tindrà “un impacte molt gran” en les matrícules i facilitarà l’accés dels universitaris. Geis hi va afegir que “és especialment important en un moment en què el país està patint, que el jovent necessita horitzons i que volem que ningú quedi enrere. Tothom sap que tenir un grau està molt bé, però si tens l’oportunitat de fer un màster això et permet tenir una especialització i aquesta és una demanda que també està en l’acord del govern”. La voluntat del departament és avançar cap a l’equiparació de graus i màsters i per Geis, aquest avanç en la política de preus públics dona resposta a “la igualtat d’oportunitats i la cohesió social” per tenir “el país de talent i coneixement que volem”.
Màsters no rebaixats
La rebaixa no afecta tots els màsters que ofereixen les universitats. Només es veuran rebaixats els màsters oficials de la UB, la UAB, la UPC, la UPF, la UdL, la UdG i la URV. Totes les universitats, a banda, tenen màsters propis, que no seran més barats. El rector de la UAB, Javier Lafuente, i president de torn de la Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), calculava ahir que poc menys de la meitat dels màsters són propis. “A la UAB tenim 120 màsters oficials i 100 de propis”, va explicar a tall d’exemple, i hi va afegir que “aquesta és la dinàmica habitual de les universitats”. Cal tenir també en compte que hi ha màsters que serveixen per millorar els coneixements, però d’altres, els habilitants, són obligatoris per exercir determinades professions, com ara les de professorat de secundària i enginyeries. Aquests es van rebaixar l’any passat un 30%, com els graus. El preu del crèdit d’aquests màsters ja és més barat, 28,82 euros, i a partir del curs vinent costarà també 27,67.
Lafuente va valorar la rebaixa de preus com un “pas positiu que va en la bona direcció” d’oferir una universitat més assequible i satisfer la reclamació de l’alumnat. Va explicar que la Generalitat compensarà les universitats per la baixada d’ingressos amb una transferència addicional anual, com es fa per compensar la rebaixa dels graus. La pandèmia ha suposat a les universitats en general una reducció del nombre de matrícules als màsters, ja que tenen una forta presència d’alumnat estranger. En el cas de la UAB, aquest alumnat és d’un 35%.
La portaveu del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Anna Clua, també va valorar positivament la rebaixa, però va criticar que “s’està venent com una mesura amb un impacte més gran del real”. El SEPC defensa que tots els graus s’equiparin a la baixa, amb els preus del coeficient A, i que els màsters tinguin aquest mateix preu. “Un altre problema és que la majoria dels màsters són propis i no oficials. Les universitats públiques donen una titulació amb un preu similar al de les privades”, segons Clua. Per la portaveu, la mesura representa un pas endavant, “però no deixa de ser residual i propagandística”.
LES FRASES
Compromís pel finançament
Rosa M. BravoGemma Geis va reiterar ahir el compromís de treballar per incrementar el pressupost destinat a Universitats, i va recordar que així està marcat en l’acord de govern. També va assegurar tenir els “deures” de treballar en altres temes com ara la demanda dels estudiants perquè les pràctiques siguin remunerades o la millora de les condicions dels professors i investigadors.
Els rectors demanen fa anys una millora del finançament universitari, ja que encara no s’han revertit les retallades del 2011. El president de l’ACUP es va mostrar ahir esperançat en l’impuls que pot donar a l’increment del finançament el fet que les universitats tinguin una conselleria pròpia que dugui les necessitats del món universitari al Consell Executiu.