Final de curs amb nota
Educació, satisfeta d’haver mantingut els centres oberts i reconeix la tasca del professorat
Hi haurà un total de 310 docents del “reforç Covid”, 37 més que enguany
Es va arribar a 8.000 alumnes confinats al pic de novembre
A una setmana perquè s’acabi el curs escolar més complex, les sensacions dels docents de les comarques gironines consultats són molt diferents de la incertesa, els dubtes i la por amb què es va començar, el 14 de setembre. “És una tornada a la normalitat, però amb totes les dificultats que comporta una situació de pandèmia”, destacava el delegat d’Ensenyament a les comarques gironines, Martí Fonalleras , el primer dia de classe.“Penso que és un èxit. Estem molt contents perquè hem pogut mantenir totes les escoles obertes al llarg de tot el curs”, assenyalava Fonalleras, divendres, en la recta final del curs 2020/2021. Tot i reconèixer alguns moments complicats –es va arribar a un màxim de 8.000 alumnes confinats al novembre– la satisfacció, indicava el delegat a Girona, es concretava en el fet que s’havia pogut “mantenir un servei imprescindible per als nanos i per a les famílies”: “No es podia passar un altre curs amb centres tancats.” La directriu del Departament d’Educació al setembre era donar la màxima normalitat a la situació i, en aquest sentit, considera que la comunitat educativa ha fet pinya per tirar-ho endavant. “Vull fer un reconeixement públic a la moltíssima feina que han fet les direccions i els docents, perquè, a vegades, les coses no han estat gens fàcils”, remarcava Martí Fonalleras. Segons l’últim informe del Traçacovid a les escoles de la demarcació de Girona amb data de divendres 11 de juny, hi ha 887 alumnes confinats, que representen 42 grups i un total de 38 professors.
El pitjor, a l’hivern
Fonalleras destaca que la segona onada, de finals d’octubre a novembre, és la més important quant a incidència en els centres. La tercera onada, de finals de gener i principi de febrer, també.
De cara al setembre, el Departament d’Educació, atent a l’evolució de la pandèmia, manté les mesures, tot i que amb previsió de revisar-les. En aquest sentit, hi ha qüestions sobre la taula, com ara la mascareta i la vacunació dels alumnes de 12 a 16 anys. A les comarques gironines, el Departament d’Educació incrementa amb 37 docents més les plantilles dels centres educatius, tant a primària com a secundària, amb el denominat “reforç Covid-19” i passa de 273 a 310. Així, el setembre passat hi havia 187 mestres més d’educació primària i de cara aquest proper curs en seran 206. També s’augmenta el reforç Covid a secundària: el curs que s’acaba eren 86 professors més, mentre que el que començarà al setembre en seran 104.
“Ens ha obligat a ser creatius i a buscar alternatives”
“El balanç del curs és molt positiu. Vam començar amb molta por. Sabíem que seria un curs complicat i estàvem preparats per confinar molts grups”, destaca la directora de l’ escola El Bosc de la Pabordia de Girona , Anna Nadal. En tot el curs, el centre educatiu ha hagut de confinar 13 grups i ha tingut 36 positius entre alumnes, mestres, monitors de menjador i personal de neteja. Nadal recalca que, tot i les restriccions, han pogut fer la majoria de projectes previstos. Posa d’exemple les setmanes d’aprenentatges transversals que fan al novembre i que aquest curs han traslladat al maig aprofitant el bon temps i l’exterior de l’escola. “Ens ha obligat a ser creatius i buscar alternatives”, assenyala. Amb tot, han fet sortides i colònies, però han deixat de fer activitats extraescolars. Com a mesura Covid, han hagut de sectoritzar els patits i cada grup classe tenia el seu propi pati. La directora destaca que han aprofitat aquesta situació, que no els agradava, per convertir-lo en un repte. Quant a les noves tecnologies, han incorporat el classroom, també a cicle mitjà. No així al cicle infantil i l’inicial: “Cal que manipulin i experimentin. Ens fa molta por la moda que s’està implementant de fer la majoria de tasques amb ordinadors o tauletes.” S’ha optat per treballar molt a l’exterior, aprofitant el bosc, el prat i les taules del pati. Algunes de les rutines imposades per la Covid les mantindran, com ara l’entrada de manera esglaonada. Destaca el comportament dels escolars, “pacients i han après a valorar molt més les activitats que es fan a l’escola”. El treball dels mestres s’ha focalitzat en grups de cicle, més reduïts i que ha permès mantenir la presencialitat.
“La capacitat d’adaptació ha enfortit l’equip”
El Greda és un dels quatre nous institut escola que es van iniciar just el curs 2020-2021. La directora, Neus Garcia, recalca el repte que ha suposat posar en marxa el centre educatiu en plena pandèmia. “En podem fer un balanç positiu gràcies a la capacitat d’adaptació, esforç i implicació de tota la comunitat educativa.” L’afectació de la Covid ha estat molt baixa, explica, durant el segon i el tercer trimestre. Han pogut fer totes les activitats programades i, en aquest sentit, han après a ser molt més flexives, explica, per adequar-se a una “realitat incerta” i “amb protocols ambigus i d’altres massa canviants”. El projecte educatiu contempla el treball amb les TIC i tant a ESO com a primària i infantil han adequat els entorns digitals. “Ha suposat un treball molt intens per minimitzar la bretxa digital”, assenyala. També s’ha treballat molt l’estat emocional. En relació als alumnes de 1r d’ESO, recalca la “il·lusió a les seves cares per estrenar un centre, retrobar-se amb els companys i adaptar-se a una nova dinàmica de funcionament”. En relació a la lliçó apresa durant un curs “molt complex” que s’acaba, la directora del Greda, Neus Garcia, destaca el reforç de pertinença a un equip: “La capacitat d’adaptació a noves situacions, la generositat i implicació de la comunitat educativa comporten que et sentis part d’un equip de manera més estreta i això ens ha ajudat a tirar endavant i a créixer com a persones i com a centre.” També afegeix que arriben al juny amb cansament i esgotament a causa del sobreesforç.
“Les dinàmiques es poden canviar en bé del conjunt”
El director de l’ escola Maria Àngels Anglada de Figueres , Josep Fernández, fa un balanç molt positiu –“Ha anat molt millor del que ens esperàvem”– i posa l’accent en la implicació de la comunitat educativa per superar les dificultats. “L’actitud de l’alumnat ha estat exemplar, així com la comprensió i col·laboració de les famílies”, hi afegeix. Dels 257 alumnes i 31 professionals, entre docents, PAS i monitors, han fet quarantena 5 grups de convivència estables, un total de 118 persones. Hi ha hagut 11 positius al llarg del curs. El director del centre educatiu figuerenc també recalca la “bona coordinació i atenció” i la “gran professionalitat” de les persones referents Covid del Departament de Salut. Tot i la pandèmia, l’escola ha desenvolupat els projectes i activitats programades adaptant-se a la situació excepcional. Així, s’han prioritzat aquelles accions educatives i curriculars fonamentals que el curs passat no es van poder fer. Quant a la bretxa digital, en una escola on fa anys es fa una aposta per aplicar les TIC, s’ha intentat reduir amb préstec d’equipament informàtic, però també incidint en la formació digital de les famílies, que es vol potenciar el pròxim curs. Quina lliçó han après? “Aquest curs ens ha ajudat a refermar la importància de posar en valor allò que es fa quan volem assolir un objectiu comú, quan les dinàmiques es poden canviar en bé del conjunt i quan els resultats són molt satisfactoris gràcies a la complicitat de tots els agents implicats”, destaca Fernández.
“La pandèmia ha fet més necessària que mai la formació”
“Hem trobat diferències entre el primer trimestre, més complicat, i un segon i tercer en què el nombre de grups i confinats s’ha reduït dràsticament”, destaca el director de l’ INS Pla de l’Estany , Genís Barnosell. El centre ha incorporat la pandèmia com a dinàmica d’aprenentatge. Així, en les classes de ciències i tecnologia han mesurat la qualitat de l’aire. “Ha estat una bona experiència, també per conscienciar els alumnes de la necessitat de ventilar.” Quant a l’organització, s’han fet més grups per baixar la ràtio, se n’ha reduït la mobilitat i s’ha optat per fer més hores de projectes transversals. Són mesures que la Covid ha imposat però que continuaran el proper curs, ja que els han funcionat. “En el cas de 1r d’ESO, tenir menys docents els ajuda en la transició, perquè venen de primària acostumats amb un tutor”, destaca Barnosell. L’INS Pla de l’Estany té molt presents les noves tecnologies –s’hi fa un cicle d’informàtica a la tarda– i ja partia d’un ús força ampli de les TIC que amb la Covid s’ha fet més intensiu. Així, els grups confinats han fet totes les classes virtuals. Amb tot, les connexions i els ordinadors promesos pel departament han arribat tard. Barnosell remarca dues lliçons que es poden extreure d’aquest curs Covid. D’una banda, l’acompanyament emocional, molt necessari, sobretot en els primers cursos d’ESO. Explica, però, que no ha de ser substitutiu, sinó complementari, de la formació estricta, que considera importantíssima, ja que, argumenta, hi ha molts alumnes que no tenen altra formació que la que reben dels centres: “La Covid ha evidenciat que l’aprenentatge de continguts i de competències és fonamental.” I reclama més inversió i recursos en educació: “Alguns dels maldecaps que hem tingut és perquè la inversió és insuficient.”