La Bofill vol una educació híbrida amb acompanyament
La fundació proposa aprofitar la tecnologia per incidir en la transformació educativa
Planteja la combinació de classes presencials amb activitats virtuals fora de l’aula amb el suport de tutors
El tancament de les escoles va posar de manifest, el curs passat, les dificultats de l’ensenyament virtual, però també les seves potencialitats, i la situació va servir per accelerar el pla d’educació digital, plantejat en principi amb el 2023 com a horitzó i que s’ha precipitat per pal·liar la bretxa digital que es va evidenciar durant el confinament. El Departament d’Educació ha repartit 222.379 ordinadors als estudiants a partir de tercer d’ESO, 72.400 als docents i 44.357 dispositius de connectivitat. També ha instal·lat xarxes LAN-WIFI en 1.272 centres educatius. La tecnologia ha anat acompanyada de la formació de 36.000 docents en competències digitals, cosa que ha multiplicat per sis la formació en aquest àmbit. El curs vinent es preveu ampliar els dispositius per a alumnes a partir de cinquè de primària.
Són les eines i la capacitació digital de part del professorat suficient per transformar digitalment els centres educatius? “Nosaltres entenem que la transformació digital de les escoles no és només afegir màquines i capacitats, no va de màquines nomes”, va alertar ahir Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa a la Blanquerna. Conjuntament amb Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, ha elaborat una proposta amb 15 mesures per convertir la digitalització en una eina de millora dels aprenentatges. Sintes i Prats defensen que la digitalització ha de servir per ajudar a un aprenentatge més efectiu, emmarcat en la transformació educativa, i per reduir la bretxa digital. I el sistema híbrid apareix com el més idoni, segons experiències de països com ara el Canadà i Estònia, “perquè permet combinar la implicació de l’aprenentatge presencial amb el treball reflexiu i autònom del virtual”, segons Sintes.
Digitalitzar, però, no significa fer classes per zoom. “Durant el confinament vam veure que hi havia alumnes que no tenien dispositius, ni famílies que els poguessin acompanyar, ni espai tranquil per estudiar”, va recordar Sintes. Per aquest motiu proposen que el treball virtual es faci en entorns com ara biblioteques i centres cívics i sempre amb el suport d’un tutor que pugui acompanyar en el procés.
La tutoria, clau
La tutoria és una peça cabdal en aquest procés, que la fundació planteja començar als cursos més alts per anar baixant. Entre altres mesures proposen augmentar el nombre de dispositius i connectivitat. També el de tutors, perquè n’hi hagi un per a 12 o 14 alumnes, i que s’ampliï l’acompanyament als docents amb la creació de figures de mentors digitals. “Amb la pandèmia s’ha vist que alumnes, professors i famílies necessiten molt d’acompanyament”, va dir Prats.
L’alumnat hauria de disposar en horari extraescolar d’un espai, al centre o en un equipament extern, on poder fer el treball virtual amb acompanyament. I el departament hauria de proveir de models d’avaluació continuada que incloguin l’avaluació en entorns híbrids.
