“Iniciem el curs escolar més serens que l’anterior”

És molt gratificant, tot i que els dies duren una eternitat, perquè passen un munt de coses, passen ràpid i cal donar-hi resposta també de manera ràpida. Vull remarcar que sense un equip no pots exercir aquesta responsabilitat. Jo hi poso tot de la meva part amb honestedat, però necessito l’equip. Tinc cobert l’ego. Es tracta d’una satisfacció íntima, perquè, d’aquí a deu anys, ni el meu nom ni el de ningú no es recordarà quan s’inauguri, per exemple, algun centre educatiu pel qual hem estat fent gestions.

Nosaltres estem ocupats i preocupats per avui i demà i com a molt per demà passat. Som servidors públics, som càrrecs de confiança designats pel conseller en detriment d’algú i que, arribat un moment, t’aparten quan creuen convenient que algú té un perfil millor. Vaig ser càrrec de confiança del conseller Tresserras i, dos dies després del canvi de govern, ja era a l’institut on treballava abans i encantat de la vida. Insisteixo, som servidors públics. Soc un pal de paller d’una sèrie de gent i està molt bé que s’hagi de ser funcionari per ser nomenat.

Estem més calmats i serens. Hem creat coneixement i tenim les motxilles carregades i plans de centres provats i, per tant, sabem què ha funcionat bé i què no. Hem tornat als problemes ordinaris d’abans.

Ara fa un any fèiem un munt de reunions virtuals amb les direccions, que ens manifestaven molts dubtes, problemes... Va haver-hi els primers grups confinats i tothom estava nerviós, als centres i les famílies... Vam haver d’aplicar normes de salut que ens venien donades. Ja som obedients, però tenim el coneixement que tenim. I avui dia, no. Les direccions estan amoïnades per altres coses.

Es mantenen els reforços Covid, amb més personal docent i no docent, i això ens permet tenir un coixí per a desdoblaments de grups, atencions a l’aula... Es mantenen les aules grup d’abans de la pandèmia, i els reforços poden ajudar molt.

En el cas del professorat, més del noranta per cent, i en el cas dels alumnes majors de dotze anys, voltem el cinquanta-sis per cent, aproximadament.

Estem intentant de difondre el missatge que cal un últim esforç, però no depèn de nosaltres, hem de fer arribar a les famílies que com més vacunació menys risc i més seguretat.

Ningú no ens ho ha dit.

Hi haurà unitats mòbils per fer PCR i tenim dos protocols d’actuació, un per a l’obertura dels centres i un altre de gestió de positius, també especialistes, i hem demanat als centres que en tinguin un. Són els qui, a partir de les dades, ens diuen com hem d’actuar. Hem après a no prendre decisions sense parlar amb qui en sap més.

Amb classes síncrones: amb alumnes al centre i alumnes a casa seva sempre que sigui possible. Ho potenciem per eliminar diferències d’atenció. Ens hem adonat que el curs de confinament, amb tots els alumnes, va ser un sotrac majúscul.

Sí, s’ha reduït a la meitat el temps d’aplicació del pla d’educació digital de Catalunya, que preveu dotar de dispositius docents i alumnes i pal·liar la bretxa digital. Com a novetat hem posat mentors digitals als centres de recursos pedagògics.

Primer cal dir que segon de batxillerat és el curs amb el currículum més antic, tot i que ja incorpora una part de treball per competències. El curs passat, es van donar indicacions específiques sobre els grups que canviaven d’etapa, els de quart d’ESO i els de segon de batxillerat. Això va permetre desencotillar-se de la nota numeral i donava més prerrogatives per a una valoració extra.

Hi havia alumnes competencialment molt bons que van tenir sotracs emocionals molt importants. És un tema que no ens l’hem de mirar frívolament. Això no vol dir enviar alumnes sense competència a etapes superiors, no, perquè l’equip docent ha d’argumentar per què, tot i que un alumne hauria suspès, l’enviem a una etapa endavant.

Estem a l’expectativa de si el curs serà més normal...

Per a aquest curs hem intentat tenir més professors i hem hagut de fer càbales per buscar sistemes organitzatius perquè o bé els alumnes de les aules d’acollida siguin una única bombolla o bé l’atenció en aquests alumnes sigui en les hores lectives abans d’anar cap a casa.

Sí, a Caldes i Vilablareix i també a Breda, amb un nou SES, un institut i un institut escola, respectivament. En aquest últim cas, hem atès una petició històrica. Fins ara Breda tenia una extensió a l’institut d’Hostalric, on s’hi anava a fer quart d’ESO. Ara ho faran al seu municipi. Voldria destacar la consolidació de processos participatius.

A partir d’uns paràmetres, Educació escolta la comunitat educativa i introdueix propostes que, si es poden assumir, s’assumeixen.

Està en una bona posició per tirar-lo endavant. Tenim terreny cedit i ara només falta l’autorització del govern.

L’Ajuntament ja ha procedit a enderrocar algunes parts i el departament es farà càrrec de la transformació de l’edifici, amb una inversió de 6,9 milions. Aviat s’iniciaran les obres, que s’han endarrerit pels processos administratius.

La primera està en fase de licitació del projecte i l’obra, amb una inversió d’1,9 milions. La segona és fruit d’un conveni amb l’Ajuntament i, amb una inversió de 3,4 milions, a parts iguals, ja tira endavant. I a la tercera, l’Ajuntament hi ha invertit 600.000 euros i la Generalitat 6,2 milions, pendents d’autorització.

Necessitem la complicitat dels ajuntaments. Si ens ofereixen les escoles claus en mà, obrim centres com el de Palau de Santa Eulàlia, que reobrirà després de cinquanta anys.

No, a Planoles hi fem una prova pilot d’integració del primer cicle d’educació infantil, P1 i P2, a l’escola rural. A part de Planoles, la prova es fa a Esponellà, Cabanes, Portbou, Sant Miquel Fluvià i Medinyà.

Hi ha més peticions d’alguns cicles concrets. Entre juliol i agost, hem introduït sis grups més al sistema a més dels ja programats, que eren 12.

Els d’auxiliar d’infermeria i els cicles de sistemes microinformàtics i xarxes.

Crec que ens hem adonat socialment de la rèmora del que si no pots anar a batxillerat has de fer FP. La societat veu que els cicles són eines professionalitzadores de primer nivell.