La Bofill denuncia que la segregació escolar empitjora perquè Govern i ajuntaments no apliquen les eines que tenen
El 83% dels centres segregats reben excés d’alumnat vulnerable durant el curs i només es detecta el 7% dels mateixos
La Fundació Bofill ha alertat que la segregació escolar continua empitjorant a Catalunya perquè no s’apliquen les mesures per eradicar-la. Les dades revelen que a Catalunya hi ha 420 centres segregats, 20 més que fa cinc anys. Una de les principals crítiques és que 6.101 infants de matrícula viva van ser assignats a centres segregats el curs 2019-2020, un de cada tres. Així, el 83% dels centres segregats de primària i secundària van rebre més matricula viva que la mitjana de les seves zones de referència, mentre que només el 18% dels no corresponsables van acollir alumnat durant el curs. D’altra banda, hi ha una manca de detecció d’alumnat vulnerable, ja que se n’identifica un 7% quan s’estima que representamés del 31%.
Segons l’informe elaborat per la Fundació i que pren com a base l’alumnat estranger per calcular la segregació, les comissions de garanties d’admissió envien el 31% dels alumnes que demanen plaça al llarg del curs a un centre segregat. En aquest sentit, alerta que evitar l’adjudicació de matrícula viva als centres segregats és un mecanisme clau per posar fre a la seva complexificació però el 86% dels municipis encara no han activitat aquesta mesura. A més, el 91% dels municipis que tenen algun centre segregat també té centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable.
La Bofill ha recordat que el Pacte contra la Segregació Escolar i el nou decret d’admissions expliciten que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat. Tot i això, les Comissions de Garanties continuen assignant alumnat de matrícula viva als centres segregats. El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha apuntat que Catalunya és pionera en dotar-se d’eines per solucionar la segregació, com el pacte i el decret, però ha insistit que el que cal és aplicar-ho de manera contundent i general a tot el territori.
Empitjorament de la situació
Lluny de millorar, l’informe de la Bofill assegura que la situació ha empitjorat en els darrers anys, passant de 293 centres segregats el 2014-2015 a 305 el 2019-2020. A secundària, han passat de 107 a 115 en cinc anys.
A banda de ser més, els centres segregats que ja existien fa cinc anys han empitjorat la seva situació. En concret, tres de cada quatre centres continuen tenien una concentració d’alumnat estranger molt superior a la mitjana del seu entorn. De les 293 escoles de primària amb alts nivells de segregació el curs 2014-2015, només 51 s’han desagregat. D’altra banda, 84 de les 305 escoles que llavors tenien una composició equilibrada ara són centres segregats. En el conjunt, el 76% dels centres segregats fa cinc anys ho continuen sent, el 17% són ara centres equilibrats, el 4% s’han convertit en institut-escola i continuen segregats i el 3% van tancar.
A secundària, el 64% continuen sent segregats, el 33% són ara equilibrats i el 3% van tancar.
Infradetecció d’alumnat amb necessitats
L’informe apunta a la infradetecció d’alumnat amb necessitats específiques com un dels problemes clau. Als municipis de més de 10.000 habitants hi ha 117.884 alumnes vulnerables sense detectar com a alumnes amb necessitats educatives socioeconòmiques (NESCD). I és que tot i que es calcula que un 31,1% del total de l’alumnat està sota el llindar de la pobresa, però el curs 2019-2020 només se’n va detectar el 7,1% dels alumnes amb necessitats educatives per raó socioeconòmica.
Aquesta infradetecció s’observa també en el fet que la meitat dels centres segregats no tenen cap alumne identificat com a de necessitats educatives per raó socioeconòmica a P3. Aquesta manca de detecció impedeix l’aprofitament de la reserva de places i genera concentració d’alumnat vulnerable en determinades escoles. En xifres absolutes, els centres segregats tenen de mitjana més d’un 38% d’alumnat estranger a P3, però a cap delegació es detecta més d’un 20% d’alumnat amb necessitats educatives en el nivell inicial d’infantil. Les diferències entre territoris són de fins a 20 punts: Catalunya Central en detecta el 20% i el Baix Llobregat l’1%.
Per territoris i tenint en compte tota l’escolaritat i no només P3, el pitjor escenari es dona als serveis territorials de Tarragona, Baix Llobregat i Terres de l’Ebre, que detecten per sota d’un 5% d’alumnat vulnerable.
Situació territorial desigual
Aquesta desigualtat és extrapolable pel que fa al conjunt de la política contra la segregació. Les pitjors dades es donen als serveis territorials de Tarragona, amb un 31% dels centres escolars de primària segregats. La mateixa situació presenten el 18% dels instituts. Per darrera hi ha Terres de l’Ebre (25%), Barcelona Comarques (23%), Lleida (23%), el Consorci de Barcelona (22%) i el Vallès Occidental (21%). En l’altre extrem, la millor situació es dona al Vallès Oriental-Maresme, amb un 10% dels centres de primària segregats.
Pel que fa a l’evolució en els darrers anys, els únics municipis que van protegir la meitat o més dels seus centres segregats de les assignacions al llarg del curs van ser Banyoles, Cunit, El Masnou, el Prat de Llobregat, Igualada, Olot, Premià de Dalt, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans, així com el districte de Ciutat Vella de Barcelona.
D’altra banda, hi ha 23 municipis on tots l’alumnat està escolaritzat a centres equilibrats amb la composició del seu territori. Entre aquests hi ha Arenys de Mar, Argentona, Badia del Vallès, Cardedeu, Castelló d’Empúries, Ripoll o Sant Just Desvern.
Per contra, els serveis territorials de Tarragona, Terres de l’Ebre, Vallès Occidental, Barcelona Comarques, Lleida i el Consorci d’Educació de Barcelona tenen més escoles de primària segregades que la mitjana de Catalunya.
La segregació es concentra a l’escola pública
Un cop més, la Bofill ha denunciat que la majoria dels centres segregats són públics i la majoria de no corresponsables concertats. En general, el 91% dels centres segregats de primària són públics i el 9% concertats; mentre que secundària són el 76% i el 24%, respectivament. Pel que fa als no corresponsables, el 30% són públics a primària i el 70% concertats, mentre que a secundària són el 9% i el 91%, respectivament.
Tot i això, l’experta en política contra la segregació escolar i autora de l’estudi, Maria Segurola, ha assegurat que la doble xarxa no explica la segregació ja que hi ha tant exemples d’escoles concertades que ho estan fent bé com de públiques que incompleixen les mesures.
Moment clau en la lluita contra la segregació
Palacín ha afirmat que l’any vinent és “clau” per lluitar contra la segregació escolar perquè el procés de preinscripció per al curs vinent ha de recollir sí o sí totes les mesures recollides al pacte i al nou decret d’admissions. En primer lloc, ha instat el Departament d’Educació a enviar instruccions precises a les comissions de garanties per distribuir la matrícula viva en funció de la complexitat. En segon lloc, ha demanat detectar com a alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) tot l’alumnat vulnerable. En tercer lloc, insta Educació ha establir reserves pressupostàries i els circuits administratius per garantir la gratuïtat total per l’alumnat vulnerable en aquest curs. En quart lloc, demana traslladar als serveis territorials la urgència de programar una oferta ajustada a les necessitats d’escolarització que no deixi vacants als centres complexos.
Per últim, afirma que la inspecció ha d’assegurar un acolliment efectiu dels alumnes en tots els centres educatius, independentment de les característiques socioeconòmiques, i preveure mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries amb el pagament de les quotes.