S’avança l’inici de curs
L’alumnat de primària començarà el 5 de setembre i el de secundària, el dia 7
El canvi de calendari no ha estat consensuat amb la comunitat educativa
Les escoles acabaran les classes del setembre a la una
L’anunci va caure ahir com una bomba, pel que té de canvi organitzatiu, per les incògnites que obre i, sobretot, perquè no ha estat ni consensuat ni conegut prèviament per la comunitat educativa: s’avança l’inici del curs escolar al 5 de setembre per a infantil i primària i al dia 7 per a l’ESO, batxillerat i FP, i s’escurcen, per tant, una setmana les vacances d’estiu. El nou calendari no implica un canvi en el nombre d’hores lectives anuals, pel que l’avançament de la setmana es compensarà amb un dia més de vacances de Nadal –les classes acabaran el 21 de desembre en comptes del 22–, amb un dia més de lliure disposició –quatre en total–, i amb una jornada intensiva tot el mes de setembre. L’acabament del curs no canvia: el 20 de juny per a secundària i postobligatòria i el 22 per a infantil i primària.
Les classes del setembre acabaran a la una del migdia a totes les escoles, independentment de la seva titularitat –ja es fa al juny, però de forma voluntària i concentrada a les escoles públiques–. L’atenció a l’alumnat, però, queda garantida fins a dos quarts de cinc de la tarda, l’horari habitual. Es continuarà oferint el menjador fins a dos quarts de quatre, i entre aquesta hora i dos quarts de cinc hi haurà activitats sufragades pel departament. La fórmula pot variar segons el centre, amb un funcionament similar a les extraescolars o al servei d’acollida, amb la diferència que no les hauran de pagar les famílies de les públiques ni les concertades. Aquestes segones imparteixen una sisena hora, i el departament no ha aclarit si la cobrirà també amb activitats. En tot cas les patronals de les concertades, que van reclamar diàleg a Educació, garantiran la prestació del servei educatiu en horari de matí i tarda. Als instituts no canvia l’horari.
Així ho van anunciar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que van justificar la mesura des del punt de vista pedagògic i de conciliació. També de confort tèrmic, ja que les classes es concentraran al setembre en les hores de menys calor. “A partir del proper curs hi haurà un nou calendari que respon a una necessitat pedagògica de millorar els resultats educatius dels alumnes i la conciliació de les famílies, i que respon a una demanda històrica d’un ampli sector de la societat”, va declarar Aragonès. L’objectiu pedagògic respon a la “necessitat d’escurçar distància entre cursos”. “El període estival pot provocar una desconnexió de l’aprenentatge en l’alumnat, especialment aquell que no té recursos econòmics per participar en casals i colònies. La mesura vol afavorir també la conciliació de les famílies que al setembre ja no estan de vacances”, va assenyalar el president.
El conseller d’Educació va apuntar altres factors que han fet decidir el canvi horari. A Catalunya l’inici de l curs escolar ve marcat per la Diada i comença el primer dia laborable posterior a l’11 de setembre. El nombre d’hores és similar a la del conjunt de països europeus, però el curs comença més tard. En altres comunitats comencen entre el 6 i el 10 de setembre. Amb el canvi “racionalitzem el calendari sobre la base de criteris pedagògics” i “ens aproparem més al que regeix en la gran majoria de països europeus”, segons Gonzàlez-Cambray.
Canvis organitzatius
L’avançament d’una setmana comporta una important afectació organitzativa per als centres educatius, que dediquen el setembre a preparar el curs. El conseller d’Educació va explicar que els equips directius sortiran “beneficiats” amb el canvi perquè aquest durà aparellat un avançament dels nomenaments dels docents que conformen la plantilla estructural. Normalment es fan a final de juliol, però a partir d’ara les direccions sabran a final de juny amb quins efectius comptaran. “Avancem els nomenaments un mes perquè es puguin preparar millor el curs”, va explicar. A més, el professorat tindrà més hores per dedicar a la coordinació, ja que no tindran classe les tardes de setembre. Els docents estaran als centres fins a les tres de la tarda.
Gonzàlez-Cambray va explicar que el canvi de calendari ja s’havia comunicat a les direccions abans de l’anunci i que parlaria amb els sindicats. El fet és que el canvi de calendari va provocar la sorpresa general. Les direccions havien rebut un correu explicant el canvi mitja hora abans de la compareixença d’Aragonès i Gonzàlez-Cambray davant de la premsa. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), una hora abans. Els sindicats, al mateix temps que els mitjans de comunicació. “Estem desbordats. Se’ns ajunta la gestió dels casos covid, el canvi de currículum per al curs vinent, l’acreditació del C2 de català, la de competències digitals, i ara això”, lamentaven dues mestres de l’escola Baldiri Reixac, de Barcelona, on el president i el conseller van fer l’anunci. “Això” es referia als escassos dos dies de setembre que hi ha, enguany, abans de l’inici de curs. Perquè tot i l’avançament dels nomenaments al juny, una tercera part de la plantilla docent són interins i substituts que són nomenats el mateix setembre. “La plantilla es nomena per començar l’1 de setembre. Que les direccions sàpiguen qui serà no vol dir que els tinguin disponibles”, va explicar Iolanda Segura, portaveu del sindicat USTEC-STEs. “Un terç de la plantilla desapareix al juny i no és possible preparar el curs al juliol”, només treballs previs com ara horaris. “És una bogeria, això no es fa d’aquesta manera”, i més quan coincideix amb el canvi per l’adaptació del nou currículum el curs vinent, va afirmar Segura. A més, el juliol és el mes en què es fa bona part de la formació dels docents.“Això és una bomba per desviar l’atenció del 25% de castellà”, va defensar. CCOO, Intersindical i USOC van coincidir també a criticar la manca de diàleg previ amb els sindicats a l’hora de plantejar un canvi que té implicacions organitzatives. “Sembla que el govern entengui les escoles com aparcaments d’infants”, va valorar la Intersindical. Rosa Villaró, responsable de polítiques educatives de CCOO, va destacar, a més, el fet que el nou calendari no s’hagi consensuat al si del Consell Escolar de Catalunya, el màxim òrgan consultiu i on hi ha representada tota la comunitat educativa. “El desprestigi del Consell mostra la deriva del govern”, va assegurar.
També Lidón Gasull, directora de l’aFFac, es va mostrar sorpresa pel fet que no s’hagi tractat en aquest òrgan, ja que l’ordre del departament que estableix el calendari es publica amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya. Gasull va alertar que la jornada intensiva representa una canvi en la logística de les extraescolars que organitzen les associacions de famílies d’alumnes, i va expressar el seu temor que la jornada intensiva del setembre sigui un assaig per implantar-la tot el curs. “La jornada continuada té un impacte molt negatiu per als alumnes i dificulta la conciliació” a les tardes, va dir.
El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, creu que l’avançament del calendari és, pedagògicament, la millor opció perquè les vacances llargues “provoquen una pèrdua d’aprenentatge, especialment en l’alumnat més desafavorit”. El problema, va considerar, serà preparar el curs, ja que al juliol una bona part de la plantilla no ha estat nomenada i al setembre és massa just, amb dos dies abans de l’inici de curs. “Hi ha una mala gestió del personal i cal una bona planificació”, va alertar.
Un altre punt que genera confusió és el de les activitats que cobriran la jornada fins a dos quarts de cinc els dies de setembre. En un primer moment Gonzàlez-Cambray va explicar que ho assumirien les famílies. Després, el departament va afirmar que Educació n’assumirà el cost. “Si paga el departament això implicarà un pressupost”, va recordar Palacín. Les entitats del lleure educatiu volen conèixer també les implicacions del canvi, ja que presten bona part dels serveis de menjador i extraescolars. Des de Fundesplai van assenyalar que això suposa un daltabaix organitzatiu pel que fa als casals d’estiu que es fan al setembre, i van destacar les moltes incògnites que s’obren per la implantació de la intensiva i les activitats que s’hauran d’oferir a les tardes. Albert Riu, portaveu de la Fundació Pere Tarrés, va dubtar que la jornada intensiva ajudi a conciliar, “com ens diuen moltes famílies”, i va mostrar la seva preocupació pel fet que es plantegi atendre l’alumnat que té dificultats per accedir als casals d’estiu “estirant l’escola”: “L’accés al lleure educatiu ha de ser un dret universal”, va reclamar.
LES FRASES
Noves víctimes d’abusos a La Salle
L’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes va comunicar ahir a la fiscalia de l’Audiència de Barcelona l’aparició de noves víctimes de l’exprofessor de La Salle de Premià de Mar, després que El Periódico de Catalunya i eldiario.es publiquessin ahir el testimoni de set exalumnes que relaten nous abusos presumptament comesos pel germà de la congregació Jesús Linares en els anys setanta i vuitanta en aquest col·legi. La institució va comunicar els fets a la fiscalia després de conèixer-los per la premsa, perquè iniciï una investigació i compti amb la col·laboració de la institució, segons va explicar la responsable de relacions institucionals de La Salle, Isabel Llauger, a l’agència Efe. També va demanar a les víctimes dels abusos que es posin en contacte amb La Salle per verificar els casos, demanar-los perdó i establir possibles reparacions. D’altra banda, La Salle ha demanat al jutjat de Mataró personar-se en la denúncia presentada per Alejandro Palomas, que va patir abusos a la mateixa escola quan ell tenia 8 anys. La Generalitat també obrirà una investigació pels abusos.
