L’escola es planta davant Cambray
La primera jornada de la vaga de l’educació té un ampli seguiment
Els diferents col·lectius coincideixen a demanar més inversió i negociació
Una trobada entre el conseller i els sindicats acaba sense cap acord i les protestes continuaran avui
L’avançament del calendari no és el motiu principal de les protestes
Es preveia que el seguiment seria gran i es van complir les expectatives. La vaga de l’educació convocada de forma unitària per tots els sindicats va tenir una resposta massiva per part del personal d’escoles i instituts, fet que va posar de manifest la bretxa profunda que s’ha creat entre el Departament comandat per Josep Gonzàlez-Cambray i els docents i la resta de professionals. Les dades van divergir en funció de l’emissor. El Departament d’Educació va xifrar en un 32% l’adhesió a la vaga als centres públics i el 8,5% als concertats. Els sindicats van elevar la xifra al 60% en conjunt i el 75% en el cas de la secundària. Igualment multitudinària va ser l’assistència a la manifestació que es va fer a Barcelona: 22.000 assistents segons la Guàrdia Urbana, 40.000 segons CCOO i 60.000 segons la USTEC-STEs –els dos sindicats han convocat la vaga juntament amb la UGT, Professors de Secundària, la CGT, la Intersindical i la USOC. A Girona es van manifestar 4.000 persones.
Els sindicats van qualificar la vaga d’històrica. “No s’havia vist mai aquest seguiment a la secundària”, va valorar el portaveu del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó. Rosa Cañadell, que va ser portaveu de la USTEC-STEs entre el 2006 i el 2013 i va començar a exercir com a professora als anys vuitanta, va explicar que es tracta de la tercera gran mobilització que ha viscut el sector en els últims 35 anys. El curs 1987/1988 el col·lectiu va acumular un mes i mig seguit de vaga i va aconseguir millores relatives al sou, la rebaixa d’hores lectives, la reducció de ràtio i la democratització dels centres. El segon gran moment va ser el que es va viure en contra de l’aplicació de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que es va aprovar el 2009. “La convocatòria d’ara és una conseqüència del que va obrir la LEC, que va consolidar la doble xarxa de l’ensenyament públic i el privat, va obrir la porta a les direccions professionalitzades i a triar el professorat a dit. També a les competències bàsiques i a l’autonomia de centres, cosa que motiva que els centres es facin la competència entre si. Les reivindicacions d’ara són les males conseqüències del desplegament de la LEC. I han aconseguit una cosa molt negativa, que és el malestar del professorat”, segons Cañadell. Paradoxalment, una de les reivindicacions de l’actual vaga és un aspecte de la LEC que no s’ha executat mai: la inversió en educació d’un 6% del PIB –ara és d’un 3,6%. “Tampoc s’ha fet cas del que determina la LEC sobre la immersió lingüística”, va lamentar ahir l’exportaveu sindical, que hi va afegir que els nous currículums i l’excés de burocràcia no ajuden els docents. Per a Cañadell, les protestes del 1987 van servir per millorar les condicions dels treballadors, mentre que les relatives a la LEC i l’actual són una resposta a una devaluació de la tasca docent.
La jornada d’ahir serà, probablement, la que tindrà més seguiment de les cinc convocades –continua avui i demà, i els dies 29 i 30 de març. Ahir va ser l’únic dia en què coincidien els diversos col·lectius que treballen en l’educació: els docents de la pública i la concertada; el personal laboral, que agrupa sobretot els professionals d’atenció educativa, el personal d’administració i serveis, i el del lleure educatiu. Com a element comú hi ha la reivindicació d’un increment d’inversió i recursos i un diàleg efectiu amb el Departament a l’hora d’introduir reformes. Com a elements específics, durant la manifestació se’n van poder copsar uns quants. L’Ada, que es manifestava amb un grup de mestres interines de primària, va advertir que “en tres anys” es poden “quedar al carrer” amb una indemnització mínima si no aproven oposicions, tot i que faci 15 o 20 anys que encadenen contractes. El canvi a un currículum competencial és ben rebut “sempre que hi posin recursos”: “M’he trobat sola amb 28 nens en una classe, entre els quals sis que no coneixen l’idioma i nens amb necessitats especials.”
L’avançament del calendari ha estat el detonant de les protestes però no pas el motiu principal, segons els sindicats. Una de les consignes presents va ser: “Això no va de vacances, va de mancances.” Mancances com ara la manca de recuperació de les retallades i recursos i la manca de negociació a l’hora d’implantar el nou currículum i el calendari del curs vinent. Els sindicats alerten que no es pot preparar el curs els dos dies hàbils que hi ha abans del 5 de setembre, ni tampoc preparar-lo al juliol per l’alta rotació que hi ha de docents, cosa que fa que almenys una tercera part estigui al juliol en un centre educatiu i al setembre en un altre. “Cal un temps per formar-te en el funcionament del centre”, que difícilment es fa en dos dies, segons Laia Montoliu. També Andreu Margarit, professor de secundària a Pallejà, va alertar que l’organització del curs amb tants docents nous és molt complicada amb tan pocs dies. “No veig cap justificació en l’avançament del calendari”, va dir. Natàlia Blasco, professora també a Pallejà, creu que l’avançament del calendari “és un desgavell que no ajuda en res perquè “no ajuda a la conciliació familiar”: “I als professors ens perjudica moltíssim perquè els primers dies de setembre estam plens de reunions de coordinació per preparar el curs.”
El Rafa és professor de filosofia. L’assignatura es podria veure reduïda perquè l’esborrany del nou currículum de secundària l’elimina com a optativa de quart d’ESO, tot i que el Departament en valora el manteniment. “Ens afecta molt la pràctica eliminació de cultura i valors ètics”, mentre que hi haurà més hores de religió com a optativa. “Tot plegat redueix el pensament crític, quan suposadament el nou currículum ha d’ampliar-lo”, va lamentar. Els professors de secundària estan preocupats per les implicacions que pot tenir el currículum competencial. “Jo soc professora de plàstica –una matèria que també pot veure reduïdes les hores– i potser hauré de fer també música i educació física”, matèries en què no està formada, va explicar la Laura. El Román està a l’aula d’acollida d’un institut de màxima complexitat i va advertir de la reducció de recursos: “El curs passat érem un docent i mig. Ara tinc 27 alumnes que arriben nous, del Pakistan, l’Índia, el Marroc, la Xina, Bangladesh...” Normalment està amb 17 alumnes alhora, quan l’ideal seria tenir-ne cinc o sis i caldria, per tant, doblar el nombre de docents. Iolanda Estrada, de la UGT, va relatar que el personal laboral, que inclou el d’integració social, educació especial i tècniques d’educació infantil, entre d’altres, no ha recuperat el que va perdre arran de les retallades del 2012: “Hi ha personal que està fent tasques de categories superiors sense cobrar el que tocaria.” Cal també més personal d’atenció educativa als centres “per evitar guetos” i, com a la resta de col·lectius, negociació amb el Departament.
Aquesta negociació no es va produir ahir. La manifestació va arribar al Departament d’Educació i se’l va trobar fortament custodiat per agents antidisturbis. El conseller d’Educació va convidar una representació de cada sindicat a reunir-se amb la direcció del Departament i amb els directors dels 10 serveis territorials, però la trobada no va servir per calmar els ànims. A la sortida de la reunió, els portaveus sindicals van apel·lar a la participació del president de la Generalitat, Pere Aragonès, vist “l’immobilisme del conseller, que no ha volgut negociar res”, segons la representant de la USTEC-STEs, Iolanda Segura. Teresa Esperabé, de CCOO, va qualificar la reunió de “decebedora”. El conseller, al seu torn, insisteix en millores ja previstes, com ara la reducció de la ràtio a 20 alumnes a la majoria de grups de P3 el curs vinent i que la jornada mínima per a les substitucions sigui de la meitat i no d’un terç. La portaveu del govern, Patrícia Plaja, va demanar als sindicats que “tornin” a la mesa de negociació, de la qual, va dir, “el “Departament no s’ha aixecat mai”. La propera mesa sectorial està prevista per a final de mes. Els partits de l’oposició, al seu torn, van demanar a Gonzàlez-Cambray que parli amb la comunitat educativa i esvaeixi dubtes. La mobilització continuarà avui, amb una segona jornada de vaga i manifestacions a diferents ciutats.