Educació

societat

Presidència sosté que l’aranès es manté com a llengua vehicular de l'ensenyament

Vilagrà envia una carta a la síndica d’Aran i remarca que amb la nova Llei “no hi ha retrocés ni regressió”

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assegurat que l’aranès manté plenament el caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament, tal com preveu la Llei d’educació de Catalunya. Ho ha afirmat en una carta que ha enviat a la sindica d’Aran, Maria Vergés, després que la setmana passada el Conselh Generau aprovés per unanimitat una declaració institucional rebutjant el tracte que rep l’aranès en la llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària. Vilagrà entén que no hi ha “retrocés, ni regressió” i cap canvi que vagi en perjudici del caràcter de l’aranès com a llengua vehicular de l’aranès.

En aquest sentit, fonts coneixedores de la negociació recorden que va ser el PSC qui va considerar que no s’havia d’incloure l’aranès com a llengua vehicular a la llei aprovada pel Parlament el 9 de juny. El Conselh Generau d’Aran està governat actualment per Unitat d’Aran, que és la formació filial del PSC a la Val d’Aran.

A l’escrit, que segons Vilagrà ha estat elaborat pels serveis jurídics del departament, apunta que malgrat el “silenci de la Llei en aquest punt”, l’aranès manté plenament el caràcter de llengua vehicular de l’ensenyament, tal com preveuen expressament la Llei d’educació de Catalunya, la Llei de l’occità – aranès a l’Aran – i el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, normativa a la qual la Lleida 8/2022 remet també de forma expressa en la seva disposició addicional.

Vilagrà també indica a la síndica, que tal com assenyala, el Decret llei 6/2022 aprovat pel Govern reconeix expressament el caràcter vehicular de l’aranès, en la disposició addicional tercera. Una solució, apunta, que no segueix una Llei que no ha estat impulsada pel Govern ni, de forma aïllada, per les forces polítiques que li donen suport, sinó per quatre grups parlamentaris: el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem,

Per tot plegat, Vilagrà afirma que sense desconèixer la dificultat per reobrir aquesta qüestió al Parlament, després de les dificultats que hi va haver per aprovar la Llei amb un ampli consens, la possibilitat de promoure una modificació puntual, sempre està oberta. Així mateix, assenyala que el caràcter vehicular de l’aranès a l’ensenyament ha de quedar expressament recollit en el desplegament reglamentari del règim lingüístic previst a la Llei d’Educació de Catalunya que impulsa el Departament competent, que també fa constar el caràcter vehicular de l’aranès en els nous currículums.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Mor Enric Torres Camprubí, setanta-cinc anys d’emprenedoria

Renfe establirà 600 trajectes de bus al dia entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders com a transport alternatiu al tren

Barcelona
Societat

Creix la preocupació per l’accés a l’habitatge i la massificació turística a Barcelona

Barcelona
societat

Sindicats de Mossos reclamen l’ampliació “urgent” de la comissaria de les Borges Blanques

Barcelona
societat

Badalona Acull lliura més de 2.000 firmes a l’Ajuntament per exigir un alberg després del tancament de Can Bofí Vell

Barcelona
URBANISME

La transformació del Carrilet projecta un mercat més obert, habitatge i nous serveis

Reus
urbanisme

Comença la rehabilitació de noves finques als barris del Besòs i el Maresme a Barcelona

baRCELONA

Posen la primera pedra de la potabilitzadora de l’Escala

L’ESCALA
societat

Detenen un home per fer tocaments a una dona durant la festa major

rupià