Les incògnites del nou curs escolar
Les negociacions entre Educació i sindicats continuen encallades i al setembre hi haurà noves vagues
La Generalitat busca una fórmula perquè es deixi d’aplicar el 25% de castellà i n’espera noves sentències
Es començarà a implantar el nou currículum als cursos imparells
Falta una setmana perquè comenci el curs escolar, i encara hi ha incògnites derivades de l’avançament del calendari escolar, però també de la judicialització del model lingüístic de l’escola catalana. El curs que havia de ser el de la recuperació de la normalitat –d’entrada no hi haurà cap restricció per la covid– després de dos cursos alterats per la pandèmia començarà amb diversos fronts oberts. El primer es deixarà notar el mateix dilluns al matí, ja que, si no canvia radicalment la situació els pròxims dies, els sindicats convocaran noves mobilitzacions. El mateix dia 5, quan començaran les classes de primària, es faran accions de protesta a les escoles i concentracions a la tarda als ajuntaments. El dia 7, coincidint amb l’inici en la secundària, s’ha convocat una jornada de vaga i una concentració davant del Parlament. La vaga es repetirà el dia 28 de setembre, i es farà també una manifestació organitzada per tots els sindicats de l’educació. Entremig, s’anuncien tancades i assemblees als centres.
El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha demanat un “punt d’inflexió” als sindicats que permeti arribar a un acord i posar punt final al conflicte. “Hem d’arribar a un acord abans de l’inici de curs pel bé de la comunitat educativa”, va manifestar a principis del mes d’agost en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies. El màxim escull amb què van acabar les negociacions el curs passat va ser el retorn de l’horari lectiu previ a les retallades. El Departament proposava el retorn a les 23 hores lectives a primària el curs que ara comença i a les 18 a secundària el curs vinent. La reducció d’una hora comportarà la contractació de 1.463 docents a primària i 2.009 a secundària si hi ha acord amb els sindicats, però aquests rebutgen que la recuperació no es faci al mateix temps a primària i a secundària, ja que la retallada sí que va ser alhora en les dues etapes. En cas que hi hagués un acord in extremis, els docents es podrien incorporar aquest mateix curs no com a plantilla estructural, perquè ja estan tancades, sinó com a reforços. Sí que hi ha hagut acord per mantenir una part dels reforços covid que finançava l’Estat. El govern va aprovar al juliol un programa per a tres cursos que permetrà la incorporació als centres més complexos de 523 nous professionals d’atenció educativa, com educadors socials i tècnics d’integració social.
La recuperació de l’horari lectiu no és pas l’únic punt que s’ha de continuar negociant, ja que en els últims mesos s’ha posat sobre la taula una llarga llista: derogació del decret de plantilles, increment de personal, reducció estructural de ràtios, una inversió en educació que dobli l’actual, un ajornament en la implantació dels nous currículums, la retirada del nou calendari escolar... El Departament al·lega que ja dona compliment a moltes d’aquestes peticions, però els sindicats consideren que es tracta de propostes insuficients o irreals. I cal afegir les formes a les qüestions de fons, ja que ha estat generalitzada en la comunitat educativa la queixa per la falta de consens d’Educació a l’hora d’aplicar canvis, com el canvi del calendari. La conflictivitat, doncs, es podria estendre més enllà del setembre.
Un nou currículum
El nou curs incorporarà algunes novetats, com ara la reducció de la ràtio a 20 alumnes o menys a infantil 3 –així es denomina ara P3– a gran part de les aules i la gratuïtat d’infantil 2 a les escoles bressol públiques. A les privades, el govern subvencionarà 800 euros per infant i curs. També hi haurà una distribució més equilibrada de l’alumnat més vulnerable, en aplicació del nou decret d’admissió.
Hi haurà una gran novetat, en aquest cas pedagògica, que és la implantació dels nous currículums començant pels cursos imparells. Aquest és un canvi que es deriva de l’entrada en vigor de la llei estatal d’educació, la Lomloe. És un model que aposta per una pedagogia més competencial i que dona més autonomia als centres a l’hora de decidir a què destinar el 20% de les hores lectives. I que ha provocat no poques suspicàcies en una part del professorat, tot i que un bon nombre de centres educatius ja treballen fa temps per àmbits amb la tolerància de la inspecció.
L’anunci del canvi curricular va ser un factor més que va contribuir a incrementar la tensió, ja que va coincidir amb les protestes per l’avançament del calendari i les negociacions per revertir les retallades, a més del malestar generat per la judicialització del català a les aules. L’avançament una setmana de l’inici de curs té no poques repercussions en l’organització dels centres, ja que prop d’una tercera part de la plantilla docent és interina i hi ha molta mobilitat. Hi ha personal que no té contracte a l’estiu i molts prenen possessió de la plaça l’1 de setembre. El 31 d’agost es faran nomenaments telemàtics per adjudicar vacants i substitucions al personal de la borsa de treball docent. Fins aquella data no se sabrà el nombre exacte de nomenaments. Aquest personal entrarà al seu nou centre l’1 de setembre, motiu pel qual només tindran dos dies hàbils per fer-se a la nova escola o institut i coordinar-se amb els companys fins que els alumnes entrin per la porta. Això, segons van denunciar durant el passat curs nombroses direccions, complica molt els preparatius d’un curs en què, a més, s’han de desplegar els nous currículums, fet que implica un increment de reunions i hores de coordinació. Les plantilles estructurals es van conèixer 15 dies abans d’acabar el curs i molts centres educatius van dedicar la primera setmana de juliol a avançar preparatius.
El Departament d’Educació ha decidit donar un marge a escoles i instituts de tres cursos per aplicar progressivament, si així ho consideren, el nou currículum. El que és inqüestionable és que el canvi metodològic s’ha d’aplicar, perquè així ho determina una llei orgànica. I és un model pedagògic que defensa el Departament, en la línia de la “transformació educativa” iniciada pel Departament que lidera Gonzàlez-Cambray, segons ha assegurat el conseller en nombroses ocasions durant el seu any de mandat.
Tensió pel català
El passat curs va ser un dels més agitats dels darrers anys. El sistema educatiu encara no s’havia recuperat de la covid –l’inici del segon trimestre va ser especialment complicat per l’explosió de casos– quan li van caure al damunt una sèrie d’imposicions que van tenir com a resposta nou jornades de vaga i manifestacions. I s’hi va afegir un element desestabilitzador: la sentència que obliga a fer en castellà una quarta part de l’horari lectiu. No és pas un element nou, perquè fa prop d’una dècada que se succeeixen sentències que imposen el 25% de castellà, de manera puntual a l’aula de l’alumne la família del qual ha denunciat. Però la sentència del TSJC sobre tot el sistema educatiu –refermada per la negativa del Suprem a acceptar el recurs de la Generalitat– va dur com mai a l’esfera política el que passa a les aules.
En una difícil quadratura del cercle, el govern ha respost a la sentència amb una nova llei, ajudat pel PSC i els comuns, sobre l’ús de les llengües oficials, i amb un decret sobre els projectes lingüístics dels centres educatius que exclou l’aplicació de percentatges lingüístics amb l’objectiu de descarregar les direccions d’escoles i instituts de qualsevol responsabilitat per incomplir la sentència. El TSJC va reconèixer que amb el nou marc legal la sentència era inaplicable. Però això no vol dir que renunciï a fer-la aplicar. Al juliol va anunciar que duria el cas al Tribunal Constitucional, perquè sigui aquest qui determini la constitucionalitat de la nova llei i el decret.
Faltarà veure què decideix el Constitucional, però una cosa té clara Educació: el curs que ara comença no s’aplicaran les noves sentències que, a títol particular, imposin el 25% de castellà en una aula o escola en cas que anul·lin el projecte lingüístic del centre, perquè la llei no ho preveu. Per exemple, les sentències del TSJC d’aquest agost que obliguen al 25% dues escoles d’Abrera i Barcelona. El Departament es mostra convençut que les 10 escoles que estiguin impartint en castellà un 25% de les hores no ho continuaran fent al setembre en cas que sigui en compliment de mesures cautelars decretades pel TSJC. Però què passarà amb les 12 que ho fan perquè tenen una sentència ferma? Els serveis jurídics de la Generalitat estan estudiant quina és la mesura processal més oportuna perquè les sentències es deixin d’aplicar, i encara no han resolt la fórmula. A més, el Departament preveu que al setembre es coneguin noves sentències, perquè hi ha encara recursos pendents al Suprem. La judicialització de la immersió lingüística, doncs, continuarà afegint tensió al sistema educatiu aquest curs.
LES XIFRES
Dubte amb l’alumnat que es quedarà a les tardes
Rosa M. BravoL’escurçament de les vacances escolars respon, segons el Departament, a la voluntat de reduir la desconnexió que l’alumnat té amb l’escola, fet que perjudica sobretot els més vulnerables. També per ajudar a la conciliació familiar, ja que les vacances escolars són molt més llargues que les dels adults. Però la llei educativa determina el nombre de dies lectius, i per no superar el nombre de dies s’ha hagut de compensar amb dos festius més durant el curs i amb les tardes del mes de setembre.
Això va provocar l’efecte contrari al de la pretesa conciliació familiar, ja que de cop i volta les famílies es trobaven que al setembre les classes acabaran a la una del migdia. I sense distinció entre la pública i la concertada –moltes escoles públiques fan al juny jornada intensiva. Les crítiques van ser immediates, i el Departament d’Educació es va afanyar a assegurar que les famílies que ho necessitessin podrien recollir la canalla a la mateixa hora de sempre a la tarda. I sense haver de fer cap pagament extra, ja que el Departament assumirà el cost d’una hora d’extraescolar després de l’horari del menjador.
Les entitats de lleure educatiu estan preparant les activitats de tarda seguint les directrius de la Generalitat, que determina que ha d’haver-hi un monitor per cada 16 alumnes. La Fundació Pere Tarrés, per posar un exemple, té ja preparats uns 760 monitors per a les activitats a 38 escoles, on el volum d’alumnes serà d’uns 12.130.
Però realment és una incògnita el volum final d’alumnes que es quedaran a les tardes. Fins que no comenci el curs no es podrà intuir quin serà el comportament de les famílies. En cas de la intensiva del juny, molts alumnes ja no es queden al menjador, a diferència del que passa durant el curs.
