A Nicaragua tothom sap llegir

El 23 de març del 1980, a Nicaragua, es va viure una segona revolució. Aquell dia milers de joves reunits a la plaça de la Revolución cridaven la consigna “Puño en alto, libro abierto” i es van repartir per tot el territori amb la intenció d’ensenyar a llegir i a escriure a la població condemnada a l’analfabetisme per la dictadura de Somoza. La lluita contra la ignorància va mobilitzar molts mestres i educadors catalans, entre altres Sebas Parra, que el 2001 va convidar Orlando Pineda, fundador de l’AEPCFA (Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador) a fer la conferència inaugural a l’escola d’adults de Salt. Allà va néixer una simbiosi que es va allargar en el temps i que va comportar una col·laboració continuada que es va concretar tant en el suport a l’associació nicaragüenca, que va obrir una delegació a casa nostra, com en el treball conjunt amb el Nucli Paulo Freire. El 2005, amb l’anada de Parra, Colomer i Pineda al primer Congrés Mundial de l’Alfabetització, celebrat a l’Havana, l’associació va adoptar el mètode Yo sí puedo, que utilitza els mitjans audiovisuals per lluitar contra el nou analfabetisme. La implicació del Fons Català de Cooperació, de moltes universitats i institucions catalanes, espanyoles i internacionals ha ajudat que avui a Nicaragua tothom sàpiga llegir i escriure.En Sebas Parra, en Joan Colomer i l’AEPCFA en són uns dels culpables.