Educació
La cruïlla de l’educació i la intel·ligència artificial
El sorgiment d’una aplicació d’intel·ligència artificial com Chat GPT, que esquiva els detectors de plagi, obre molts interrogants
Pot impactar en el sistema educatiu, amb el rerefons dels continguts del currículum i les maneres
Una eina d’intel·ligència artificial com Chat GPT comença a impactar en les escoles del país i accelera el plantejament sobre el model d’ensenyament. Quins reptes obren aquests avenços tecnològics capaços de generar textos i esquivar fins i tot els programes de plagi? Com s’hi han d’adaptar els col·legis i universitats? Actualment, hi ha força interrogants, però és clar que les innovacions condicionen el sistema educatiu, ens fan preguntar sobre la metodologia per adquirir coneixements en una societat canviant, cosa que també influeix de manera notable en els professors.
Chat GT és un programa de conversa capaç de respondre a tota mena de preguntes de manera natural i esquiva els detectors de plagi. Pot fer tota mena de textos i operacions matemàtiques i està basat en el sistema d’intel·ligència artificial GPT3. Davant d’aquesta eina trencadora, universitats australianes han tornat al paper i al bolígraf, com escoles públiques de Nova York, mentre que algunes escoles catalanes opten per experimentar amb aquesta eina com a complement i d’altres no en volen saber res. De moment, el que regna és la incertesa i els dubtes de com acabarà afectant el sistema educatiu.
El professor del departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB Ferran Sánchez Margalef assegura que “el repte és enorme i és molt probable que transformi l’educació”. Com a expert en transhumanisme i intel·ligència artificial –de fet, va fer la seva tesi doctoral sobre això– assegura que “el sorgiment de noves tecnologies i el perfeccionament de la intel·ligència artificial fan que la preparació per al futur sigui molt complicada: sembla imprescindible aprendre a aprendre, però per aprendre a aprendre és imprescindible saber, fet que a vegades perdem de vista”. Els canvis demanen capacitat d’adaptació constant. Davant d’això, avisa que “la tecnologia és una eina i hem de tenir clar com la utilitzem”. Així, sosté que “educar en la tecnologia és un encert, però una altra cosa és educar per a la tecnologia: és un mitjà, no l’hem de concebre pas com una finalitat, que és un dels perills en què pot caure el sistema educatiu”.
De fet, argumenta que “allò que fa millor l’educació és la qualitat dels docents i l’ensenyament” i que “cal educar la gent perquè entengui com relacionar-se amb les tecnologies i millorar la seva vida”, mentre que sovint es creu que “donant senzillament les eines tecnològiques, els alumnes ja estaran més ben educats”. Els grans empresaris de multinacionals tecnològiques tenen clars els potencials riscos, així com els beneficis. Com assenyala Sánchez, és curiós que “alguns dels fills d’aquests grans empresaris tinguin molt restringit l’accés a la tecnologia”. En tot cas, sosté que cal entendre els usos que poden tenir les tecnologies com a eines, sent conscients dels beneficis i riscos.
El director d’equitat digital de la Fundació Bofill, de renovació pedagògica, i doctor en ciències de l’educació, Héctor Gardó, assevera que davant la irrupció d’una eina com Chat GPT “el repte serà com serveix la informació per generar coses, no pas obtenir-la, que serà cada vegada més fàcil”. D’aquesta manera, “s’ha d’analitzar com es construeix l’aprenentatge” sobre aquests escenaris i analitzar el grau de fiabilitat de la informació. En qualsevol cas, defensa que “això ens ha de servir per fer l’educació encara més humana” i que caldrà reforçar i promoure més la creativitat, la curiositat, la iniciativa, etc. “Això no ho té el Chat GPT: qui no ho faci estarà competint amb algú que és impossible de guanyar i que hauríem de concebre com a suport, no pas com a competidor”, rebla.
Diu que una tecnologia “es pot fer servir per millorar o empitjorar” i que “de vegades tendim a pensar que la tecnologia fa la pedagogia, però és al revés”. “Si tenim una educació més col·laborativa no serà gràcies a la intel·ligència artificial, sinó gràcies als docents, que tenen el lideratge pedagògic. Per això, ens toca ser empàtics amb el professorat i aprendre com ens poden servir les tecnologies”, hi afegeix.
Ara bé, davant l’actual moment d’incertesa, la Fundació Bofill anima els mestres a anar experimentant amb eines com el Chat GPT. “L’administració ha d’avaluar si és una eina que val la pena explorar i auditar-la èticament, però els docents no poden esperar i hauran d’atrevir-se a experimentar perquè si esperem que el Departament d’Educació digui com funciona i consells pot passar un any”, diu Gardó. El departament deixa actuar segons l’autonomia de centre i ara hi ha alguns centres que ho estan abordant i que fins i tot fan protocols per a l’ús de la intel·ligència artificial mentre que altres no en volen saber res. L’actual moment és d’exploració i cert caos i Gardós alerta que ens podem trobar “situacions d’inequitat” per les respostes tan diferents de les escoles.
Precisament, fonts del sindicat Ustec asseguren a aquest diari que “falten instruccions clares del departament d’Educació”. Creuen que “en qualsevol qüestió tan important que afecti l’aprenentatge dels nostres alumnes el departament hauria de donar instruccions sobre com actuar, però al·legant a l’autonomia del centres s’ha donat màniga ampla per fer el que es vulgui”.
De moment, però, a la demarcació de Girona Ustec encara no ha rebut “cap demanda ni cap consulta” sobre el Chat GPT ni han emès un posicionament clar.
Model d’ensenyament
Els canvis tecnològics poden influir en el model d’ensenyament de diferents maneres. El director d’equitat digital de la Fundació Bofill, Héctor Gardó, explica que la tendència cap a un currículum competencial es consolida cada cop més: “Caminem cap a un model de treball per projectes en lloc d’assignatures.” Sosté que s’està anant en la bona direcció en l’educació obligatòria, sobretot a primària, però a secundària hi ha més dificultat: “Està més encapsulat en assignatures i els docents estan més especialitzats en matèries i costa més fer iniciatives més transversals.” A més de les tendències pel que fa a mètodes d’aprenentatge, hi ha la ràtio d’alumnes per classe per garantir aquest aprenentatge. Actualment, com explica Gardó es camina cap a “grups més petits” per personalitzar més o per un model més difícil d’aplicar com les macroaules. Precisament, tant el departament d’Educació com la llei espanyola Lomloe caminen cap a un model més competencial, que es reflecteix en el currículum impulsat pel conseller Cambray, i en la proposta estatal d’examen de selectivitat dels pròxims anys.
Aquests canvis del currículum no tenen el vistiplau del principal sindicat del sector, Ustec, que ha convocat nombroses vagues i continua mantenint discrepàncies importants. Fonts del sindicat asseguren que “el que no pot passar és que hi hagi tants projectes educatius tan diferenciats que competeixin dins l’ensenyament públic” a causa de l’autonomia de cada centre. Ustec critica la manca de consens amb la comunitat educativa i la societat, alhora que alerta que perjudica l’equitat. Demanen que el disseny curricular doni oportunitat a tothom i lamenten que, depenent dels projectes, poden ser “segregadors” i que no tots els alumnes hi puguin accedir de la mateixa manera. A més, es queixen que els projectes dels centres estan regulats pel decret de plantilla, que permet a la direcció triar el personal a dit pel perfil concret pretès, i aquí hi veuen certa “privatització” de l’escola pública.
Pel que fa al canvi a un model més competencial, asseguren que s’hauria de donar el mateix contingut però d’una altra manera i que l’alumne vegi la necessitat d’aquell aprenentatge. Però avisen que hi ha continguts que s’han de saber, com la cultura general, que formen part del creixement personal. A més, el sindicat sosté que es pretén “disfressar” el fracàs escolar, rebaixant els continguts educatius i “desdibuixant” el caràcter educatiu de l’avaluació a base d’un llenguatge ple d’eufemismes. Alhora, si bé troben bé la despesa en tecnologia i formació dels professors en aquestes eines, creuen que caldria prioritzar l’aposta per l’escola inclusiva, gran repte per desplegar.