Educació
Els coneguts anarquistes de la Torrassa
Alumnes del FEP Sant Ramon organitzen una passejada ciutadana per mostrar l’impacte de la guerra a l’Hospitalet
L’activitat concreta la recerca prèvia feta en col·laboració amb entitats i famílies
La ciutat va ser bombardejada per l’activitat industrial bèl·lica i política d’esquerres
L’aviació aliada de Franco es va acarnissar amb la ciutat, que va patir diversos bombardejos
L’objectiu de les passejades és motivar els ciutadans a explorar el seus barris
L’avaluació és, així, global, ja que avaluen els docents, els alumnes a ells mateixos i les famílies
L’Hospitalet era un important nucli industrial als anys 30 i, quan va esclatar la Guerra Civil, una ciutat amb una notable presència de moviments polítics d’esquerres, com ara ERC, la FAI, la CNT i el PSUC. També la proximitat a Barcelona i el fet que nombroses fàbriques reconvertissin la seva activitat en la fabricació de material bèl·lic van fer que l’aviació aliada de Franco s’acarnissés amb la ciutat, que va rebre diversos bombardejos. Quants? “És difícil de dir, potser 17 o 18”, explica l’historiador Manel Domínguez. “És també complicat calcular la quantitat de víctimes que van provocar, perquè els ferits greus eren hospitalitzats a Barcelona” i, per tant, quedaven registrats allà. “Probablement van morir 30 o 40 persones”, explica. Ho fa a la cantonada del carrer París, on es va viure un d’aquests bombardejos. El més letal, de fet, ja que hi van morir 18 persones. Domínguez recorda que els bombardejos sobre la població civil van ser una novetat a les guerres arreu del món. “La meitat dels bombardejos que hi va haver a l’Hospitalet van tenir lloc a la Torrassa. Eren coneguts els anarquistes de la Torrassa, i el barri va rebre un càstig per la seva adscripció ideològica.”
Domínguez va explicar l’impacte que la guerra va tenir a l’Hospitalet durant una passejada el primer diumenge de març. Una cinquantena de persones van conèixer durant tres hores els espais que encara amaguen restes de refugis antiaeris, les antigues fàbriques que en el passat havien canviat l’activitat habitual pel material bèl·lic, els punts on s’havien aixecat ateneus i cooperatives i els indrets on va actuar el guerriller anarquista Quico Sabater. La passejada formava part de l’agenda del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, però en aquesta ocasió l’entitat que difon la història local donava suport als organitzadors de l’activitat: l’alumnat de tercer d’ESO del FEP Sant Ramon, centre educatiu situat al barri de Collblanc.
La passejada representava “una de les concrecions d’una iniciativa que aquest any hem posat en marxa, que són els espais d’aprenentatge globalitzats”, explica Eduard Vidal, director del centre educatiu. Es tracta d’un “sistema mixt d’aprenentatge” en què es combinen les matèries clàssiques amb maneres d’aprendre que superen l’espai de l’aula. “Trenquem l’aula, sortim, aprofitem el cap de setmana, barregem matèries, impliquem agents del barri…”, assenyala Vidal. És el segon projecte d’aquest tipus que s’ha fet aquest curs –el primer es va organitzar entorn d’espais que s’han recuperat arran de la pressió ciutadana, com ara el parc de la Marquesa–, i les passejades s’han batejat com a Jane’s Walk. Segons explica el cap d’estudis de l’ESO Lluís Sala, s’ha escollit aquest nom per recordar la figura d’aquesta activista i teòrica de l’urbanisme, que defensava els usos mixtos, l’espai públic i la diversitat dins de les ciutats. L’objectiu de les passejades és motivar els ciutadans a explorar el seus barris i conèixer la seva història, i l’activitat d’aquest trimestre dels alumnes de tercer d’ESO del FEP Sant Ramon ha estat centrada en la guerra civil. La temàtica ha estat escollida pels estudiants i s’hi han implicat tant les famílies com entitats de la ciutat. L’Èlia, una de les alumnes, relata algunes de les coses que ha conegut per la seva família: “La meva mare em va explicar que el meu avi s’amagava al metro de la Florida quan queien bombes. La història més desagradable és que un cop, davant de casa seva, va morir un cavall i hi havia tanta fam que no en va quedar res.” Aquesta vivència la fa reflexionar: “Ara penses que no ho faries, però en aquella situació és inevitable fer aquestes coses”, creu.
En la recerca han participat les famílies i també entitats com ara Òmnium i el CELH. “Fa temps que vam explicar a les escoles que volíem que la gent vingués a fer activitats amb nosaltres. Ells trien el tema, els busquem informació, els fem un petit power point perquè se situïn una mica i a partir d’aquí ells el treballen”, explica Carme Rimbau, membre de la junta del centre d’estudis. La interacció amb les entitats i els veïns es va fer evident a la passejada. Diverses persones hi van intervenir, com ara Mercè Olivares. No va viure la guerra en persona, però sí la postguerra, ja que va néixer el 1941. “La Torrassa era una zona coneguda pels anarquistes que hi havia i va rebre bombardejos importants. La meva família recorda el que va tenir lloc al carrer Mas amb el carrer Llobregat. Es van construir refugis, com ara el de Torre Barrina, i també a les plantes baixes de les cases. A aquests refugis els deien fresqueres perquè la temperatura era més baixa i després de la guerra van servir per guardar aliments”, va explicar a la cinquantena de persones que es van aplegar a la Jane’s Walk. Els estudiants hi van afegir les dificultats econòmiques que suposava la construcció dels refugis antiaeris, que sobretot van haver d’afrontar els ciutadans, per això molts es van construir aprofitant desnivells del terra. De fet, en acabar la guerra alguns d’aquests van ser utilitzats com a habitatges.
Col·laboració d’entitats
També hi va participar Núria Ribas, del CELH, que va relatar com els responsables de la fàbrica Cosme Toda van guardar sota terra dipòsits de combustible, cosa que va evitar un desastre major en una ciutat amb bombardejos, i com aquesta indústria dedicada al material de construcció de maons i ceràmica es va enriquir en la reconstrucció de la ciutat. “El meu avi, que va estar pres a Burgos, va tornar a l’Hospitalet a treballar de pagès i un cop a la setmana havia de transportar amb el seu carro totxos per reconstruir l’església del centre”, va rememorar Ribas.
L’alumnat participant va explicar també la reconversió de les masies en hospitals i altres espais per als combatents –la Cosme Toda va ser col·lectivitzada, com la resta, i la producció de ceràmica va trigar a reprendre’s passada la guerra– i van fer una repassada dels ateneus llibertaris més importants de la ciutat, als barris de la Torrassa i Santa Eulàlia. La passejada de tres hores es va aturar també a la casa dels Cargols, on una placa recorda els 17 bombardejos documentats que va rebre la ciutat. També va haver-hi temps per recordar la importància de les cooperatives agrícoles en un període amb tanta fam, del reclutament de soldats tan joves com aquests estudiants i de l’anarquista hospitalenc Quico Sabater.
“Aquest treball m’ha semblat molt interessant perquè ens havíem d’espavilar”, raonava l’Èlia, una de les alumnes. El director del Sant Ramon destacava, al seu torn, que “això d’avui és més que un examen. Aquesta posada en situació d’allò que has après a l’aula ajuda a diversificar les eines d’avaluació i és, per tant, una avaluació molt més formativa. Els exàmens premien aquells alumnes que tenen més capacitat memorística, però això no significa que hagin après més i millor, simplement que recorden més coses”. El fet d’explicar davant d’un grup de gent desconeguda el que han après durant la seva recerca fa que “es treballin altres competències, com ara l’exposició oral, vèncer la vergonya i parlar en públic. I en català. A l’escola la llengua vehicular és el català, però molts d’aquests alumnes no l’usen als seus entorns”, diu. L’avaluació és, així, global, ja que avaluen els docents, els alumnes a ells mateixos i també les famílies.
El cap d’estudis d’ESO ressalta que “la idea també és que els alumnes vegin on estan vivint. Els va sorprendre que al barri hi hagués hagut una presó, o un refugi antiaeri”. El sentit de les passejades urbanes entorn d’un tema que prèviament s’ha estudiat a través de la recerca rau en el fet que “l’escola no ha de ser només de portes cap a dins; formem part d’un barri i d’un col·lectiu, i l’escola ha de ser també un servei per al barri”, segons Sala. “Això és un projecte transversal i amb entitat pròpia que compon diverses matèries. Els alumnes el desenvolupen, ells mateixos es posen nota i s’avaluen. En aquest cas se centra molt en les matèries de caràcter social, però té també moltes coses de gestió i tecnologia”, conclou.