Educació
Escola NO inclusiva
Famílies i sindicats exigeixen més recursos en l’escolarització d’alumnes amb necessitats de suport
Volen que les vetlladores formin part de les plantilles dels centres i més pressupost en educació
El Departament assegura que s’estan aportant més recursos i professionals que mai a la inclusiva
El Guillem és un nen amb necessitats educatives especials. Té tres anys i mig i una malaltia rara que li ha deixat una discapacitat reconeguda del 42%. Té el grau 3 de dependència per una discapacitat intel·lectual, hipotonia i epilèpsia que li afecten sobretot el llenguatge. “No sabem si arribarà a parlar, però té molta intenció comunicativa, és un nen molt sociable”, diu la seva mare, la Rosángela. Està escolaritzat en una escola concertada, la més propera al domicili familiar. La seva mare explica que van escollir aquest centre perquè és el més proper amb SIEI, ja que els dos públics de la zona no disposen d’aquest suport intensiu d’escolarització inclusiva. Però malgrat això indica: “Ens estem trobant amb el mateix problema que tenim a la pública: la manca de recursos fa que el meu nen no pugui anar a la piscina ni quedar-se a dinar a l’escola perquè no té monitors que l’acompanyin.” Aquesta veïna de Barcelona explica que “el Guillem no és com altres nens de la seva edat que tenen habilitat motora i necessita un acompanyament constant”. El nen sí que té un suport d’educació especial dins de l’aula, però no pas fora. El centre del seu fill necessita més personal especialitzat, però també que “tots estiguem educats en la inclusió”.
La Rosángela exposava el seu testimoni dimarts mentre tallava el trànsit a la Via Augusta, davant del Departament d’Educació, acompanyada del seu fill justament perquè no l’havia pogut deixar al menjador de l’escola per la manca de suport que denuncia. Formava part de les prop de 200 persones que es van aplegar per exigir més recursos per garantir la inclusió de tot l’alumnat. Moltes d’elles, mares que explicaven casos punyents de les dificultats que tenen perquè els seus fills i filles s’escolaritzin en igualtat de condicions. Famílies d’infants amb necessitat de suport, així com entitats i sindicats, van exigir als responsables d’Educació el desplegament del decret de l’escola inclusiva.
El decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, desplega la llei educativa de Catalunya en allò relatiu a “la necessitat d’adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat”, segons recull el text. El problema és, segons les famílies i els sindicats de l’educació, que no s’ha dotat econòmicament com cal, i això reverteix en una manca de professionals que impedeix que infants i adolescents amb algun tipus de discapacitat tinguin el suport que necessiten dins dels centres educatius ordinaris. Discapacitat i no discapacitat, de fet, ja que les necessitats sanitàries també quedarien englobades en la necessitat de personal especialitzat.
Així ho va destacar Anna Ibáñez, mare de la Martina, amb diabetis des de petita, i membre de la Plataforma per a la Infermera Escolar. “Una part de l’alumnat té necessitats sanitàries”, va explicar, i són atesos per vetlladores i mestres, no pas per personal d’infermeria. “Els fan un curset d’una o dues hores i ja els atorguen competències pròpies d’infermeria, fet que genera angoixa tant a aquests professionals com a les famílies.” Perquè han d’atendre casos tan delicats com el control de constants vitals o d’una sonda, segons la representant de la Plataforma per a la Infermera Escolar.
Famílies i sindicats reclamen des de fa anys que es doti de recursos l’atenció a la diversitat als centres educatius. Els diversos consellers i conselleres que han pres possessió del càrrec des de llavors han destacat la necessitat d’abordar el repte que suposa l’escola inclusiva. També l’actual titular del Departament, Anna Simó, que va assegurar al juliol que “l’objectiu és avançar plegats cap a un entorn educatiu on tothom tingui cabuda i gaudeixi dels mateixos drets i llibertats sense deixar ningú enrere”.
Segons Educació, aquest és el curs que ha experimentat un augment més important de la plantilla destinada a l’educació inclusiva, amb 25 milions d’euros més en l’atenció a la diversitat. El sistema educatiu s’ha reforçat amb 52 psicopedagogs, 30 fisioterapeutes i 21 treballadors socials. Però no és suficient, segons els organitzadors de la protesta. Fonts del Departament asseguren que el govern “seguirà treballant per promoure l’acompanyament a la discapacitat i l’atenció sanitària” per fer possible l’atenció educativa inclusiva. “Això vol dir que cal seguir treballant un model de resposta integrada a la discapacitat i la malaltia i de resposta en els tres àmbits d’actuació del decret d’inclusiva: els suports universals, addicionals i intensius”, hi afegeixen.
“Petar-se” el pressupost
“El Departament ha incrementat el pressupost. El que passa és que cal un increment molt més gran. Si augmenta el nombre d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, per molt que s’incrementi el pressupost, no s’hi arriba.” Així ho considerava Anna Ibáñez, que va afegir-hi: “L’any passat, en una reunió que vam tenir amb Laia Asso, directora general d’Educació Inclusiva, va explicar-nos que en els nous pressupostos continuarien destinant misèries, perquè l’educació per al nostre govern no té cap rendibilitat política. Com que saben que la inversió ha de ser molt gran, hi inverteixen una mica tot i saber que continuarà havent-hi mancances”, segons Ibáñez.
Unes declaracions recents d’Asso han encès encara més els ànims de les famílies. La directora general d’Escola Inclusiva va reconèixer que no podrien contractar més vetlladors escolars aquest curs perquè havien esgotat els diners. “Durant el curs no podrem augmentar les hores de monitoratge de suport perquè ens hem petat el pressupost sencer”, va afirmar en una entrevista a TV3. De seguida les seves paraules van motivar una reacció que es va traduir en una convocatòria que va prendre la paraula petar com a eslògan de la protesta.
La portaveu de la Ustec, Iolanda Segura, va recordar que prèviament Asso havia declarat que el pressupost “era obert, i arriba el setembre i diu que se l’han petat. En què, si han retallat recursos als infants amb necessitats educatives especials? En el val escolar? És inadmissible aquest discurs d’Educació sobre l’escola inclusiva mentre retalla recursos i els infants es queden sense l’oportunitat d’avançar en l’aprenentatge en igualtat de condicions”, va declarar.
Teresa Esperabé, secretària general de CCOO Educació, va afirmar: “L’educació inclusiva està en crisi. Falten educadores, falten docents, falten orientadores i vetlladores.” I es va fer ressò de les exigències de les diferents organitzacions: “El 6% del PIB per a educació, una baixada de ràtios i que el personal vetllador estigui internalitzat a les escoles.” CCOO calcula que, almenys, caldria doblar la inversió que es fa a la inclusiva.
“Petit qui peti, escola inclusiva”, clamaven els manifestants, que es mostraven “cansats” d’haver de reclamar sempre uns drets no reconeguts. Les famílies, i també els representants dels treballadors, reclamen que no es negui a cap infant els recursos públics que necessiten per a la seva educació. Que es compleixi la llei d’educació de Catalunya i s’inverteixi el 6% del PIB en l’ensenyament. Que es posi en marxa un pla d’acció urgent, amb dotació econòmica, per al desplegament de l’escola inclusiva. I que es garanteixi igualtat de condicions d’aquest alumnat tant en les hores de classe com en sortides escolars, colònies, el menjador i activitats de lleure.
Una de les reclamacions és la millora de les condicions laborals de les vetlladores. “Són una peça clau perquè el Departament les utilitza com un recurs low cost”, va sentenciar la integrant de la Plataforma per a la Infermera Escolar. Es tracta d’un personal que no forma part de les plantilles de les escoles, sinó que està contractat per empreses externes. “Necessitem uns equips especialitzats i multidisciplinaris que puguin acompanyar tot l’alumnat. Falten altres perfils professionals i també dignificar la feina de les vetlladores, que estan unes hores en un centre, després han de marxar a un altre i no formen part del claustre, motiu pel qual no tenen dret a anar a les reunions”, segons Ibáñez.
La Verònica és mestra d’educació especial a primària. Va explicar que forma part d’un col·lectiu que es coordina amb equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) per determinar el suport que necessita cada alumne. Ho comuniquen a l’equip directiu, que demana les hores de suport al final de curs, i el Departament decideix llavors quantes en dona. “Moltes vegades dius que un nen necessita un suport constant en totes les assignatures i et donen cinc hores a la setmana.” Un nombre d’hores que segons la mestra s’han anat retallant, subtilment, amb el pas dels anys. “Ara se’n donen moltíssimes menys de les que es donaven abans de les retallades” en educació, va afirmar. Aquest sistema fa també, segons va dir, que les vetlladores tinguin un horari “lamentable”. La situació s’agreuja, segons la mestra, quan s’han d’atendre alumnes fora del centre, en sortides escolars o colònies, i en casos de necessitats sanitàries. “La tutora del grup no pot fer atenció sanitària com es pretén de vegades, no té la formació ni és la seva funció”, va manifestar. I va posar l’èmfasi en el fet que la inclusió no es pot fer sense recursos. Va recordar el cas d’un nen amb “una síndrome complicada a qui se li donava una tauleta perquè la seva capacitat d’atenció era molt mínima. La tauleta ja era antiga i no permetia descarregar-se res. El nen no podia treballar-hi. És molt precari tot”.
Cultura de la inclusió
De vegades, però, la inclusió no es limita només a recursos sinó a la sensibilitat de l’entorn escolar. Així ho va defensar Carme Esteve, que té una filla de 15 anys, l’Elvira. Té autisme, un 52% de discapacitat i cap problema d’àmbit cognitiu. “Li encanta estudiar i llegir i el seu somni és ser directora i guionista.” Els problemes de socialització que presentava la noia s’anaven solucionant a primària però, de forma progressiva, “s’ha quedat sense companys”: “A l’hora del pati no té amb qui anar, dina sola amb cinc cadires buides al seu voltant, i això l’està afectant psicològicament. Diu que no té ganes de viure i que no vol anar a l’escola”, va relatar la seva mare. Esteve va agrair el suport de les psicopedagogues: “Sort d’elles.” Però no així el del director: “Diu que a la meva filla no li passa res”, i de res serveixen les propostes que fa Esteve per millorar la situació de l’Elvira. Per exemple, que els grups no els organitzin els alumnes sinó els mestres, per evitar que quedi apartada. O posar-la al costat d’una companya amb qui tingui més afinitat.
“M’omple de tristesa veure com a una noia a qui li encanta estudiar se li estan trencant els somnis per aquest aïllament social”, va lamentar. No ha tingut mai suport específic, i el seu benestar depèn “de la loteria del tutor que li toqui cada curs”: “Poden fer moltes coses per tractar de fer empatitzar els companys amb la meva filla, que es parli de per què està sola. Cal una cultura inclusiva, i no parlo només de nens amb discapacitat. Qualsevol es pot trobar en aquesta situació. No pots permetre que una noia estigui en un aïllament social a l’escola”, va concloure Esteve.
