Mig segle de referència

Dues escoles públiques del Gironès fan mig segle aquest any: l’escola de Taialà de Girona i l’escola La Farga de Salt. El centre referent dels barris de Taialà i Germans Sàbat i que rep alumnes de Domeny, Sant Ponç i Fontajau està enmig dels actes de celebració, mentre que l’escola La Farga ha posat punt final a una celebració “comunitària”, diu la directora, Natàlia Nadal.

Divendres l’escola de Taialà va recuperar el pessebre vivent, que ja havia organitzat feia 13 anys. Els escolars des d’I3 (antigament, P3) i fins a segon de primària van fer d’actors. Els d’I4 eren els dimonis. La directora, Maria Cabezas, explica que el centre ha estat sempre l’equipament de referència al barri, que té poc absentisme escolar, i que n’és un element identificatiu, igual que el CAP, la llar d’infants i la biblioteca Antònia Adroher i el centre cívic Ter –els últims dos espais són allà mateix–. Fins al 2008, l’escola incloïa la biblioteca de Germans Sàbat.

El centre té 410 alumnes, amb tres línies a sisè i dues des d’I3 fins a cinquè, però només una a I4. El curs vinent tots els cursos seran de dues línies. Hi ha 34 docents, però arriben fins a 49 si es compten els suports i l’atenció de serveis. “Volem mantenir l’essència de Taialà [...]. Que l’alumnat estigui bé, que tingui les eines necessàries per sortir-se’n, però sempre amb educació i bones maneres”, explica Cabezas, directora des del 2018 i mestra al centre des del 2004.

A Taialà, l’alumnat de fora de l’Estat se situa al voltant del 10% i els últims mesos hi han arribat escolars de la Font de la Pólvora, Vila-roja i Salt. Amb la descoberta del nou logo, una T vermella, que vol representar la integració, va arrencar –el primer dia de curs, al setembre– la celebració, que ha inclòs una castanyada popular i inclourà una rua de carnaval pel barri i una caminada popular fins a Cartellà i tornar, una excursió que s’havia fet.

Abans de l’actual edifici, hi havia hagut uns mòduls (quatre aules) a l’altre costat de l’N-II. Va ser la tardor del 1960. El febrer del 1965 es van ampliar i es va constituir el que es coneixia com a Agrupació Escolar Mixta. Xavier Carmaniu Mainadé en parla a De Germans Sàbat a l’esquerra del Ter (1958-2008), editat per l’Ajuntament. La construcció de l’escola no va ser una realitat fins al 22 d’octubre de 1973. El centre (Colegio Nacional Hermanos Sàbat) estava situat al terme municipal de Sant Gregori, recorda Carmaniu. Hi havia setze seccions d’EGB més quatre grups “de pàrvuls, per a infants de 3 i 4 anys; així doncs, en total s’atendrien les necessitats educatives de 640 alumnes”.

L’octubre del 1973 també va entrar en servei l’escola de La Farga de Salt, entre el carrer Major i la séquia Monar. Tal com recorda l’historiador Josep Clara, l’única escola pública del municipi, inaugurada el 1929, havia quedat “insuficient i envellida” a principis dels anys setanta. A Salt, hi vivien gairebé 11.500 persones. El nou centre era un col·legi mixt i, per ordre ministerial, es va batejar amb el nom de Ramón Menéndez Pidal, un nom que no va arrelar. Quan Salt es va segregar de Girona el 1983, el claustre va decidir canviar el nom del centre i va triar La Farga, amb el vistiplau del govern.

En el llibre editat per l’escola el 1998, La Farga (1973-1998). 25 anys d’escola pública a Salt, Josep Clara hi escriu que “la farga [del carrer Sant Dionís] era un obrador on es treballaven els metalls al foc i amb martell”. “Era, doncs, un lloc de creació, formació i treball, on l’artesà antic donava forma i sentit a una massa metàl·lica [p. 58].”

Una exposició de treballs plàstics a les Bernardes, fa uns dies, ha clos la celebració, que ha inclòs una taula rodona, un concert solidari, tres dies de festa major al juny, amb castells, gegants i percussió i oberta “a tot el poble”, diu Nadal, i un sopar amb exalumnes i exmembres de la comunitat educativa.

La celebració més original ha estat una càpsula del temps per imaginar La Farga d’aquí a 50 anys, el 2073. Alumnes, mestres i empleats com ara el personal de neteja i de consergeria havien d’escriure com pensaven que seria el centre d’aquí a mig segle. Les cartes són en un armari tancat, a l’entrada del col·legi.

L’escola té la figura de coordinador artístic i una comissió artística, formada per mestres, a infantil i primària. “Creiem que les arts han de tenir pes en l’educació per tot el que aporten als infants. Els llenguatges artístics desperten la creativitat, la flexibilitat, l’esperit crític i el pensament alternatiu. Preparen per a altres aprenentatges. I són un vehicle de comunicació important per a infants que encara no tenen un domini de la llengua.”

L’escola, amb un 95% d’alumnat immigrat, és de màxima complexitat i viu “el problema de la segregació”, afirma Nadal. “La segregació és una anomalia. El fet que infants del mateix municipi no convisquin a l’escola fa que no aprenguin a conviure fora de l’escola, i no és bo. És com si creéssim escoles diferents, per als uns i per als altres.”