A Tordera s’aposta pel català
El municipi maresmenc és el primer de la comarca a engegar una regidoria de Política Lingüística
Consolidar la normalització de la llengua amb la promoció del seu ús i coneixement, objectiu prioritari
La iniciativa sorgeix a partir d’una moció d’ERC a la qual es van sumar Junts, comuns, PSC i Gent de Tordera
“Soma temps de revertir la situació i ho podem fer amb accions tant senzilles com no canviar de llengua”
Les dades no són gens esperançadores. Algú diria que són clarament negatives, perquè l’emergència lingüística no s’està revertint al país i l’ús social del català va clarament a la baixa. Són afirmacions extretes del darrer informe presentat per Plataforma per la Llengua al mes de juliol que donen ales a aquest ambient de pessimisme que envolta la llengua, que, a més, s’agreuja quan el focus es posa en determinats col·lectius. En concret, només un 12,1% de les persones d’entre 15 i 34 anys parlen únicament el català com a llengua habitual, una dada extreta de l’enquesta a la joventut de Catalunya del 2022, presentada el mes de desembre de l’any passat. Com a contrapartida, però, una dada que val el seu pes en or: l’enquesta de Plataforma per la Llengua recull que la gran majoria dels ciutadans de Catalunya tenen “estima i afecte” per la llengua pròpia del país i que 8 de cada 10 creuen que per ser català és molt important saber la llengua. Saber-la, però no parlar-la habitualment, com es veu, o –una darrera dada enverinada–, canviar de manera automàtica al castellà quan algú se’ns adreça en aquella llengua. N’hi ha que ho justifiquen o bé per costum, o bé per educació, però el cert és que, sigui com sigui, qui en surt escaldat i cada cop més esquifit és la parla.
Més enllà de les estratègies de país engegades pels últims governs de la Generalitat amb programes i actuacions de tot tipus per incentivar l’ús social de la llengua, amb resultats desiguals, des de les administracions més properes a la ciutadania, els ajuntaments han entomat com a repte públic aconseguir que aquesta estima generalitzada per la llengua es tradueixi en una utilització diària i habitual. Una defensa del català a peu de carrer. Com ha de ser.
Ahir al vespre el municipi de Tordera presentava a la població la nova regidoria de Política Lingüística i ho feia celebrant-ne la creació, amb una taula rodona i fent pública la imatge gràfica que a partir d’ara acompanyarà les accions vinculades a l’àrea. És el primer municipi de la comarca que ha assumit la responsabilitat de destinar un departament complet del consistori a promocionar el català i a fer-ho amb la voluntat d’obtenir resultats. “Les dades ens confirmen que el català ha disminuït considerablement arreu, també a Tordera, on els darrers anys hi ha hagut un increment molt important de població provinent de llocs on no era la llengua d’ús habitual”, precisa el regidor responsable, Pere Garcia, que hi afegeix: “Ens trobem en un moment d’emergència lingüística al qual hem de donar resposta.”
L’aposta del municipi busca la complicitat de la societat perquè es conscienciï de la importància de mantenir la llengua i, al mateix temps, “de no anar en contra de cap altra llengua”. “En defensem l’ús com a eix vertebrador de la nostra cultura i com a element cohesionador del nostre poble”, insisteix el responsable. La regidoria canalitzarà totes les campanyes, reglaments, programes i activitats que es facin a la població al voltant de la llengua “perquè serà a través d’aquesta regidoria que l’Ajuntament es posarà en contacte amb tots els àmbits on es vulgui potenciar el català, com ara l’educatiu, l’esportiu, el de lleure o l’econòmic”.
Primers de la llista
Les associacions de veïns i l’àmbit esportiu encapçalen la llista dels col·lectius amb els quals es començarà a treballar. “No és gens fàcil, però volem aconseguir que el català es converteixi en llengua vehicular a l’esport”, destaca el regidor. Paral·lelament s’està elaborant una diagnosi més específica sobre la situació actual a Tordera de la llengua “amb una especial atenció pel que fa al jovent, perquè necessitem que es facin seu el català, que l’interioritzi com a propi”. Garcia es mostra optimista davant el repte que suposa la regidoria. “Som a temps de revertir la situació i ho podem fer amb accions tan senzilles com no canviar de llengua quan se’ns adrecen en castellà. Parlo des de la meva experiència personal i puc assegurar que així molta més gent s’ha decidit a parlar el català”, assevera.
Del mateix parer és l’alcaldessa, Elisabet Megias, que destaca que el lema de la nova regidoria, A Tordera, clar i català!, és tota una declaració d’intencions. “Partim des d’una situació de força, perquè la gran majoria de les formacions amb representació municipal van donar suport al reglament municipal d’ús de la llengua aprovat en el ple de febrer, a partir d’una moció presentada el setembre passat per part d’ERC”, precisa. Aquest ampli consens “facilita l’entesa a l’hora de dissenyar una estratègia”. En aquest sentit, el reglament aprovat preveu la creació d’una comissió per a la protecció i l’impuls de la llengua catalana “que es reunirà periòdicament per analitzar el nivell de desplegament i de compliment del reglament i de la qual formen part els diferents partits que han donat suport a la regidoria”. Megias explica que la iniciativa ha tingut l’ajuda dels ajuntaments de Vic i de Girona, que ja tenen experiència en projectes similars. En opinió de l’alcaldessa, el pas que ha fet Tordera “és perfectament exportable a qualsevol altre municipi, sempre d’acord amb els recursos que hi pugui destinar”. “Defensar la nostra llengua també entra dins les obligacions que ha de tenir un Ajuntament”, afirma.
Més municipis, altres velocitats
Al mes de març el petit municipi de Sant Cebrià de Vallalta, també al Maresme, sorprenia amb una reestructuració del govern encapçalat per ERC que mantenia el pacte amb Junts. La incorporació de la CUP, amb el regidor Javier Agulló, configurava l’únic govern format per les tres forces independentistes de la comarca i dels pocs que hi ha a Catalunya. L’acord, entre altres punts, també incorporava la creació d’una regidoria de Llengua Catalana que portaria la regidora d’ERC, Anna Rodón. A nivell de territori, l’última iniciativa vinculada a la promoció de la llengua ha arribat per part de la capital. Mataró, va aprovar en l’últim ple una proposta de resolució per la defensa i promoció de la llengua catalana a la ciutat a instàncies d’ERC i amb el suport de PSC, En Comú Podem i la CUP. El text busca reactivar un seguit de compromisos encara no resolts i recorda que, al juliol, diverses entitats locals van presentar, conjuntament, un manifest en defensa de la llengua catalana a la nostra ciutat on es recollia la constitució d’una taula local per la llengua que serà presentada el 14 de setembre, en la primera Diada per la Llengua a Mataró.
