“Ja vindrà a pagar l'Albiol”

Va ser una de les seves promeses estel·lars per tal de convèncer els ciutadans en les eleccions municipals del 22-M. I, ara per ara, encara és hora que el nou alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP), anunciï si finalment podrà complir el que durant tant de temps venia garantint si accedia al govern de la ciutat: proporcionar gratuïtament els llibres de text als prop de 22.000 escolars d'educació primària i secundària de centres públics i concertats de Badalona... a partir del curs que, en quinze dies, arrenca. Poc temps, per tant, té de marge el nou executiu municipal per tirar endavant la mesura, que, segons va avançar Albiol a mitjan febrer, es posaria en marxa mitjançant el sistema del xec llibre, consistent en el lliurament als alumnes d'un val per a l'adquisició dels llibres a l'establiment escollit pels pares i mares.

Mig any després d'aquest anunci –i deixant de banda les famílies dels barris perifèrics, que acostumen a comprar els llibres directament a les escoles o a través de l'AMPA–, les tres principals llibreries de la ciutat no tenen cap novetat respecte d'això. Pel que es va veure i es va sentir ahir a la tarda, però, el que més crida l'atenció és que les famílies no semblen estar preocupades per si Garcia Albiol acaba movent fitxa o si, per contra, se n'acaba desentenent. “La gent s'ho ha pres amb incredulitat. Moltes persones fan conya dient-me que ja vindrà l'Albiol a pagar-me els llibres. Cap ni un, de fet, em demana tiquet o factura de la compra per si l'Ajuntament ho demana com a comprovant”, testimoniava ahir Gerard Remendo, amo de Saltamartí Llibres, que abasteix d'aquest material didàctic moltes famílies del centre de Badalona. A diferència del que passa a Saltamartí, on almenys la promesa del PP sí que ha estat comentada pels clients, a la botiga Abacus ha estat un estiu molt similar a altres, en el sentit que “gairebé ningú ha preguntat pel tema”, com assegura Arturo Muñoz, un venedor de l'establiment. “La poca gent que ho ha fet s'hi ha referit de forma irònica”, afegeix, “com resignada” a afrontar aquesta despesa com cada any: amb diners de la seva butxaca. Manoli Salgado, que en sis llibres s'havia de gastar prop de 200 euros, o Dolors Miana, que preparava un bitllet de 50 euros i un altre de 20 per pagar tres llibres, eren ahir el prototip d'aquesta incredulitat. “Els polítics fan tantes promeses que ja te n'oblides”, diu la primera. “Espero que pel curs que ve sí que ho garanteixi. Si no, d'aquí a quatre anys li passarem factura”, apunta la segona sense aclarir si parla en clau econòmica o política.