barcelonès
Trias no construirà ni una escola bressol pública més
El govern municipal diu que aposta per la concertació amb la privada però no presenta cap pla alternatiu
Aquest curs obren les portes 25 de les 29 escoles noves projectades per Hereu
L'exalcalde Jordi Hereu va presumir durant el seu mandat d'haver dissenyat el pla d'escoles bressol “de més qualitat de tot Europa”. Es tractava de duplicar entre els anys 2007 i 2011 el nombre de places públiques per a nens de zero a tres anys, cosa que implicava passar de 57 escoles bressol a 96, és a dir 39 centres més en només quatre anys.
Ahir van entrar en funcionament 25 de les últimes 29 escoles bressol projectades pel govern d'Hereu. Durant la presentació del nou curs, el nou regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, va criticar el projecte socialista, que va qualificar de “bomba de rellotgeria”, va dir que una de les quatre escoles bressol previstes –la Front Marítim de Sant Martí– no es farà i que les altres tres –dues a Gràcia i una a Sant Andreu– hauran d'esperar fins al curs que ve per obrir portes. Respecte al futur, només una idea ben clara: el govern de Trias no construirà ni una escola bressol pública més mentre duri l'actual crisi econòmica. L'alternativa, segons va subratllar Ardanuy, és optar per la concertació amb l'escola privada “per enfortir el servei públic d'escola bressol”. De quina manera? Això és el que Ardanuy diu que “encara s'ha d'analitzar”. Ahir no es va presentar cap pla alternatiu ni es va donar cap xifra del nombre de places que caldrà concertar, tenint en compte que amb l'oferta actual només es cobreix el 53% de la demanda. “No canviarem el model en tres mesos ni en un curs”, va advertir el regidor, que precisament va criticar el govern anterior per haver dissenyat un projecte “en funció d'unes eleccions municipals i sense preveure el cost que tindran les escoles”.
Davant una situació heretada que va qualificar de “gairebé catastròfica”, Ardanuy es va comprometre a “fer un esforç per intentar mantenir les escoles bressol en servei”.
Crítiques de l'oposició
La decisió de CiU de repensar el model d'escoles bressol va ser durament criticada ahir pels grups del PSC i ICV-EUiA, que pensen portar a les comissions de la setmana vinent diverses proposicions relacionades amb problemàtiques socials amb l'objectiu de denunciar el que consideren un atac directe del govern de Trias a l'estat del benestar. El president del PP, Alberto Fernández Díaz, en canvi, defensa també la concertació i proposa la creació “d'un xec escolar per garantir la llibertat dels pares a escollir centre”.
L'exalcalde Jordi Hereu va dir que “la recepta d'educació de CiU” sí que és una “bomba de rellotgeria”, i va acusar Xavier Trias de “prioritzar els criteris econòmics” i destruir “el lideratge pedagògic de Barcelona com a ciutat educadora”. La responsable d'educació del PSC, Carmen de Andrés, va subratllar que “concertar amb les places que ja existeixen no és crear-ne de noves”, i va alertar que la nova política de CiU pot crear “greus desequilibris territorials i obligar la gent a sortir fora fins i tot del districte”. Per De Andrés, és molt agosarat parlar de qualitat educativa i anunciar que “cal adaptar-se a les necessitats de les famílies”, com va fer ahir Ardanuy, quan hi ha districtes com ara Sarrià-Sant Gervasi on hi ha 36 escoles bressol privades i districtes com ara Nou Barris on n'hi ha onze.
Especialment contundent es va mostrar el president del grup municipal d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, que considera que la decisió de CiU “posa en perill de desmantellament el model d'escola bressol a Barcelona”, i ja ha anunciat que en la pròxima comissió de Cultura instarà el govern municipal a “presentar un pla 2012-2015 de creació de noves places d'escola bressol de titularitat pública”.
No en faran una de prevista per raons de seguretat
V.PUna de les quatre escoles bressol que havien de començar a funcionar el primer trimestre del 2012, en concret l'escola Front Marítim, projectada al carrer Pallaires de Sant Martí, no s'arribarà a construir mai. El regidor d'Educació, Gerard Ardanuy, va explicar ahir que s'havia descartat la construcció d'aquest centre “perquè al subsol del solar hi ha alts nivells de contaminació que el feien inviable”. La responsable d'educació del PSC, Carmen de Andrés, en canvi, va assegurar que la construcció de l'escola era perfectament viable, ja que “quan es va adquirir el
terreny ja es va preveure
la despesa per adequar-lo, i fins i tot es van arribar
a posar a licitació les
obres per sanejar-lo”.
Independentment de les raons tècniques, Ardanuy va admetre que en la decisió de no fer aquesta escola bressol havia pesat també el fet que CiU entén que Sant Martí, amb 17 de les 92 escoles bressol municipals i una oferta de 1.344 places per una demanda de 1.814, té “un excés d'oferta”, quan hi ha zones que són “deficitàries”, i va esmentar el cas de Gràcia, on hi ha una
demanda de 656 places
i només se n'ofereixen
339 en cinc equipaments de titularitat pública.
El districte on actualment el desequilibri és més gran és l'Eixample, on hi ha una demanda de 1.429 places i l'oferta
només en cobreix 438.
