Menjador escolar anticrisi

Sovint els ciutadans avancen les solucions abans que els engranatges de les administracions s'hagin posat en marxa. És el que passa, per exemple, a dues escoles de primària de la Selva, a Riudarenes i Maçanet de la Selva, les úniques on funciona el projecte Carmanyola. El professorat va detectar un absentisme elevat, sobretot a les tardes. Els infants anaven a classe al matí, però no podien quedar-se al menjador per falta de diners –els preus dels menús escolars volten els 6 euros–. Si els venien a buscar per anar a dinar a casa, potser ni tan sols hi havia gasolina per tornar-los a l'escola: en els dos municipis, hi ha mainada que hi va des de nuclis que estan fins i tot a quinze quilòmetres del centre escolar, com és el cas de Can Fornaca de Riudarenes.

Amb urbanitzacions i masies allunyades, calia trobar una solució, i va ser la direcció de l'escola, d'acord amb els pares i els serveis socials, que van acabar ideant una mena de menjador anticrisi, que als dos municipis ja té llista d'espera. Els nens porten el menjar en una carmanyola i, en el cas de l'escola Josep Boada de Riudarenes, una monitora pagada pel consistori es fa càrrec de la mainada. Quan acaben de dinar, comparteixen el pati amb la resta, però, com que no poden estar a càrrec dels monitors del Consell Comarcal (perquè no han pagat aquest servei), pares i mares voluntaris s'encarreguen de la seva vigilància. En tot cas, segons sosté la directora del centre de Riudarenes, Cristina Simó, calia evitar que els infants acabessin separats a l'hora del pati, per evitar afegir estrès a la falta de recursos.

A l'escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva ja és el segon curs que funciona el projecte Carmanyola. Hi ha 18 infants que fan ús d'aquest servei, i les mares de l'AMPA vetllen perquè portin el menjar adequat –donen unes pautes als progenitors que han de complir–. Els nens i nenes paren taula i, després de menjar, renten la carmanyola i els coberts, es raspallen les dents i, si han deixat força menjar, el tornen a casa perquè sàpiguen si han menjat prou. Per poder dinar de carmanyola, els Serveis Socials han d'haver detectat que hi ha una necessitat real, i a més, en el cas de Maçanet, és indispensable que se'ls hagi rebutjat la beca de menjador. Aquest és un altre problema, segons sosté Anna Camps, directora de l'escola. Amb les retallades, molta gent que necessita beques de menjador se n'ha quedat sense.

A Riudarenes hi ha unes 80 famílies que van a Càritas a buscar el menjar, i no es tracta de persones immigrades. “Són gent del país, que s'ha quedat sense feina, ja que molts vivien de la construcció”, explica Simó. El projecte Carmanyola, de moment, només s'ha pensat per atendre necessitats econòmiques, malgrat que té més potencial. No està regulat pel Departament d'Ensenyament, però el delegat a Girona, Albert Bayot considera que s'haurà d'acabar regulant.