Mani ‘indoor'

Fer vaga no surt gaire a compte. Sobretot quan ja t'han retallat el sou unes quantes vegades i encara t'estàs refent de l'última rebaixa de la nòmina a compte de l'aturada de la vaga general del 29 de març. “No ens podíem permetre una altra vaga”, explica Teresa Núñez de Arenas, directora de l'escola Tàbor de Barcelona, que aclareix que “això no vol dir que no estiguem en contra de les retallades”. Per mirar de combinar les dues coses, el seu centre –com gairebé totes les de Salt o la Ruiz Amado de Castelló d'Empúries, per exemple– van optar ahir per portar la mobilització a les aules, al pati i al carrer de l'escola.

L'escola va decidir organitzar per a la jornada de lluita “sortides reivindicatives” al carrer dels nens i nenes. En torns d'un quart d'hora, tots els alumnes, des de dos quarts de deu fins a les quatre i agrupats per cursos, es van aplegar a la porta del centre per fer-se sentir amb xiulets, cassoles, maraques i panderetes cridant “prou retallades”. Alguns, com els alumnes de quart, amb entusiasme. D'altres, com els de P3, amb prou feines sabien fer sonar els instruments. “Busquem altres maneres de mostrar el rebuig a les mesures”, explica Núñez de Arenas. A l'escola, els últims dies els mestres han explicat als nens en què consisteixen les retallades i com els afectaran amb un llenguatge adaptat a cada edat. Ara l'objectiu és “implicar també les famílies”. Per aconseguir-ho, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) va organitzar fa uns dies una xerrada sobre la tisorada dels governs català i espanyol i ahir van convidar els pares a assistir a les concentracions a la porta de l'escola. “Hem de fer extensiva a tota la societat la nostra lluita”, deia convençuda la directora, que explicava que una part del professorat assistiria a la manifestació.

Tot i que ahir no van fer vaga, els mestres de l'escola Tàbor no descarten fer-ne en un futur. “La lluita serà llarga”, vaticina Núñez de Arenas, i caldrà molta paciència i imaginació per fer front al xàfec de retallades. Però això ja vindrà. Abans caldrà entomar les conseqüències dels ajustos.

Els equips directius de les escoles i instituts del país ja fa dies que fan càlculs sobre els nombre de mestres que poden perdre el curs que ve, la quantitat d'alumnes que hauran d'encabir a les aules i els grups que podrien desaparèixer. De moment, però, tot entra en el terreny de l'especulació i fins a final d'aquest mes no sortiran de dubtes. Serà aleshores –explica la directora de l'escola Tàbor– el moment de desenterrar, de nou, la destral de guerra.