“Desobediència”

Milers de persones es van avenir ahir a rostir-se als carrers de Barcelona per defensar el model escolar de les últimes tres dècades a Catalunya: l'ensenyament en català. Els 100.000 manifestants que, segons l'organització, es van aplegar al passeig de Sant Joan, convocats per Somescola (25.000, segons l'Ajuntament de Barcelona) van advertir al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que no estan disposats a fer cap pas enrere, i al govern català, que el temps de les mitges tintes s'ha acabat i que ara toca “desobediència”.

Així ho van deixar clar els manifestants, que van interrompre la lectura del manifest per part de Muriel Casals, quan la presidenta d'Òmnium Cultural deia: “La Lomqe no s'ha d'aplicar el curs vinent. Ho hem d'impedir!” i la multitud va clamar: “Insubmissió, insubmissió!”

Casals va recollir en la seva al·locució contra els darrers atacs polítics i judicials a l'escola en català arreu dels Països Catalans el que els pares, mares, mestres i nens reclamaven enmig de gegants, gralles, timbals i capgrossos: que els polítics no toquin un “model d'èxit”, sota el lema Per un país de tots, decidim escola catalana.

Vestits amb la samarreta verda creada per a l'ocasió, o la de la lluita dels mestres balears contra el pla de trilingüisme del president Bauzá o la sempre present samarreta groga a favor de l'escola pública, els participants en la manifestació van marxar al ritme de la música i els timbals en l'ambient de cercavila que havia buscat l'organització.

“Avui almenys ens podem moure”, comentava un home de mitjana edat en referència a les dues últimes manifestacions de l'Onze de Setembre. Tot i l'evident diferència entre aquelles mobilitzacions massives i la d'ahir, l'organització es va mostrar molt satisfeta de l'èxit aconseguit en un cap de setmana d'estiu en què moltes escoles celebraven la seva festa de fi de curs o festivals extraescolars.

“Som aquí, una altra vegada sortim massivament al carrer”, va dir Casals al final de l'acte, “sabem que la nostra tradicional moral de resistència ha de donar pas a una nova moral de victòria”, va assenyalar tot seguit.

Les ovacions més grans de la jornada, però, se les va emportar Jaume Sastre, el mestre mallorquí en vaga de fam des de fa quaranta dies per l'escola en català, que va ser saludat amb entusiasme per la multitud en ser citat pel presentador de l'acte posterior a la manifestació, l'actor Quim Masferrer, i, després, per Casals. La presidenta d'Òmnium, flanquejada per representants d'entitats d'arreu dels Països Catalans, va recordar: “Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja i l'Alguer” són “una unitat lingüística [...] que ens sentim units, enllaçats, per la nostra llengua comuna, la llengua catalana.”

Les ovacions que van arrencar les mostres de suport a Sastre, però també les referències a la situació de la llengua al País Valencià i a la Catalunya del Nord, van posar de manifest que la idea dels Països Catalans continua ben viva, si més no en una part significativa dels catalans, gràcies a la convergència d'atacs a la llengua els últims anys des de diferents fronts: la Lapao a la Franja de Ponent, la manca de places en valencià, el pla de trilingüisme balear i la resolució judicial que obliga cinc centres catalans a fer un 25% de les assignatures en castellà.

La pilota ara és a la teulada del govern espanyol, que no sembla que vulgui moure peça, però també de l'executiu català, que encara ha de donar instruccions als centres per afrontar la llei Wert el curs vinent i a qui milers de persones van exigir “desobediència”.