La Plataforma per l'Ensenyament Públic de Torrent denuncia la manca de sensibilitat de la Conselleria

Els components de la Plataforma en Defensa de l'Escola Pública de Torrent de l'Horta, ha viscut en primera persona la problemàtica que pateixen, encara ara, l'escola Ciutat de Cremona d'Alaquàs, Pare Català del Barri de Benimaclet i Ramiro Jover, respecte de l'arranjament escolar i l'esperpent en que viuen cadascú dels centres educatius, que han informat en la darrera sessió de treball que aquesta organització de mares, pares, professorat i alumnat, ha desenvolupat a la ciutat més gran de la comarca de l'Horta.

No sent les úniques escoles agredides per part de l'administració educativa del País Valencià, els assistents a la concentració - xarrada, han comprovat com aquests tres centres, els representants dels quals s'hi ha trobat presents en la primera activitat reivindicativa que s'organitza, sí que encarnen a hores d'ara, la lluita en defensa del concepte d'escola pública capaç de teixir les referències del que suposa ara mateix, una escola pública, valenciana i de qualitat.

Per als assistents a la xarrada reivindicativa, “la nostra administració educativa no creu amb el que és públic” i els testimonis d'aquestes escoles no fan altra cosa que arrelar-se a la realitat on hi treballen per la construcció de la nova societat.

Tots tres centres participants en aquesta primera activitat de la Plataforma en Defensa de l'Escola Pública de Torrent de l'Horta, han posat de manifest en aquesta sessió de treball, les múltiples mentides i enganyifes que l'Administració Educativa Valenciana ha realitzat. Unes enganyifes que no han fet més que enredar la troca al voltant d'unes reivindicacions justes de tots els centres en lluita i d'aquests tres exemples en particular.

Els components d'aquesta plataforma de Torrent, denuncien la supressió de 182 aules arreu el País Valencià mentre s'adjudiquen augments indiscriminats a l'escola concertada i privada en detriment de l'ensenyament públic, gratuït i inclusiu.

Igualment es denuncien les innombrables incongruències patides per les escoles en lluita arreu la geografia valenciana i en aquests tres centres en particular, mentre s'opta per solucions semblants a les que es proposen, però en altres comarques del país Valencià, protagonitzant el que es coneix com a greuge comparatiu.