Fontcoberta inaugura l'ampliació de l'escola
L'esdeveniment el va presidir ahir en un acte multitudinari la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, tot i que les noves instal·lacions ja s'havien estrenat a principi de curs
Pares i mares, mestres, alguns alumnes... Un centenar llarg de persones van assistir ahir a la tarda a la inauguració de l'ampliació de l'escola Alzina Reclamadora de Fontcoberta, presidida per la titular del Departament d'Ensenyament, Irene Rigau. L'acte va ser una festa: l'ampliació s'havia demanat per primer cop fa catorze anys i, un cop iniciades, les obres es van retardar diverses vegades. Finalment, a principis d'aquest curs es va poder estrenar. Els darrers anys la manca d'espai es va solucionar amb la instal·lació de mòduls prefabricats.
En el seu parlament, Rigau va remarcar la transcendència que l'etapa de primària té en l'educació de les persones, ja que són els anys –va dir– en què s'aprenen els comportaments essencials per a la convivència, però va recordar que d'aquesta feina les famílies en són coresponsables. L'alcalde, Joan Estarriola, va destacar el fet extraordinari d'inaugurar un equipament en uns anys econòmicament complicats.
La part nova de l'escola Alzina Reclamadora, pressupostada en 1,7 milions, consta, entre altres espais, de tres aules i una biblioteca, així com un nou pati d'accés que dóna a la urbanització Ciutat Jardí, a la banda contrària de l'entrada principal del centre. També s'ha inclòs en l'obra l'ampliació d'algunes dependències que ja existien, com ara la cuina i el menjador.
La biblioteca serveix també de biblioteca pública en hores no lectives. Fins ara el servei de sala de lectura s'oferia a Can Jan de la Ferrés, un espai que a partir d'ara es vol potenciar com a centre museístic i d'interpretació del patrimoni natural, arquitectònic i històric del municipi, segons els plans de l'equip de govern.
LA DATA
“Els operaris ja eren una part de l'escola”
En el primer parlament de l'acte d'inauguració, la directora de l'escola, Lourdes Rimalló, va elogiar el resultat final de les obres. Durant els dos anys que van durar, però, la comunitat escolar es va haver d'adaptar a l'enrenou que implicaven els treballs. “Al final els operaris ja eren una part de l'escola, i la mainada els saludava: «Bon dia, Vicente!»”, va explicar. En qualsevol cas, tot plegat ha valgut la pena perquè, segons va afirmar, poder treballar amb comoditat influeix en la qualitat pedagògica.
