El front anti-Lomqe posa les revàlides en el punt de mira

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, té el telèfon a punt per convocar els seus homòlegs de la resta de l'Estat a una reunió per tractar com minimitzar l'impacte de la llei Wert, que el curs que ve ja s'aplicarà a tota la primària i als cursos senars de secundària i desactivar la principal amenaça: les revàlides de secundària. De moment, Rigau ja ha iniciat contactes amb diversos representants de comunitats autònomes no governades pel PP i està a l'espera que s'acabin de formar els nous executius autonòmics sorgits de les eleccions del 24 de març.

La idea és fer un front comú de les dotze autonomies per minimitzar o ajornar la implantació de la llei Wert amb dos arguments principals: la manca de temps per aplicar una reforma que ja s'ha hagut d'alentir en alguns punts, i el fort rebuig social que desperta a l'Estat on, tal com va recordar recentment Rigau, el 75% de la població viu en territoris hostils a la llei.

Fins ara, Ensenyament ha optat per manifestar la seva oposició a la Lomqe i fer-ne una aplicació light que respecti el model pedagògic del govern i “compleixi administrativament” els seus preceptes. L'exemple més clar és l'assignatura de coneixement del medi, a primària, que es continua fent com fins ara, encara s'avaluï de manera separada (ciències socials i ciències naturals) perquè la llei Wert les considera matèries diferents. Una cosa semblant passa amb la distribució d'hores de les diferents llengües que imposa la Lomqe. A l'hora de concretar el currículum, Ensenyament pot unificar els continguts lingüístics en una mateixa dotació horària perquè català i castellà tenen estructures comunes i, després, es pot distribuir el temps com més convingui.

Les comunitats autònomes, amb les competències en educació transferides, tenen un ampli marge de maniobra a l'hora de decidir els continguts que han d'estudiar els alumnes. Fins i tot les escoles i instituts, en virtut de la seva autonomia de centre, tenen camp per córrer per fer i desfer. Els inspectors, que són els qui vetllen, entre altres coses, pel compliment del currículum, també són funcionaris de les comunitats autònomes.

El problema sorgeix quan el govern espanyol s'empesca les revàlides de quart d'ESO i de segon de batxillerat, que obliguen tots els alumnes de l'Estat a estudiar unes mateixes matèries per graduar-se.

Les proves es posaran en marxa el curs 2016-2017, però no tindran efectes acadèmics fins al curs següent. Aquest calendari dóna prou marge de temps a les forces polítiques contràries a la Lomqe (gairebé totes) per derogar la llei Wert si el PP perd la majoria absoluta en les properes eleccions estatals, tal com es van comprometre a fer, o, si més no, a suprimir-ne les parts més controvertides.

La prova més evident de la fragilitat de la llei Wert és el fet que, després del primer curs d'implantació de la norma (a primer, tercer i cinquè de primària), les escoles continuïn funcionant amb els mateixos llibres de text que feien servir fins ara. Fins i tot les comunitats governades pel PP, com la de Madrid, van decidir reutilitzar aquest material amb l'argument d'evitar una despesa extraordinària a les famílies.

El nou ministre, Íñigo Méndez de Vigo, s'ha mostrat obert al diàleg amb les autonomies. Méndez va garantir que es trobarà aquest juliol amb les autonomies i tot el sector educatiu per comprovar quin “marge de maniobra” hi ha en l'aplicació. Tot i això, també va insistir que “la llei i les dates s'hauran de complir”.