El curs començarà amb tres centres nous, molt reclamats
Les escoles Sa Forcanera de Blanes i La Benaula de Caldes estrenaran edifici, i a Castell d'Aro, una construcció modular
Hi ha 310 barracons arreu del territori
El començament del curs escolar 2015/16 representarà la posada en marxa de tres centres educatius nous llargament reclamats. Es tracta de les escoles Sa Forcanera de Blanes, Vall d'Aro de Castell d'Aro i La Benaula de Caldes de Malavella. El Departament d'Ensenyament preveu que les noves escoles de Blanes i de Castell d'Aro obrin les portes per a l'inici del nou curs escolar, el dia 14, mentre que en el cas del nou centre de Caldes de Malavella les classes començaran encara en els mòduls prefabricats i el trasllat cap al nou edifici es farà a l'octubre perquè les obres no s'entregaran fins al dia 7.
L'entrada en funcionament dels tres centres posarà punt final a unes reivindicacions històriques de les comunitats educatives respectives. En el cas de Sa Forcanera, feia deu anys que alumnes i mestres convivien, exclusivament, en mòduls prefabricats; la mateixa situació en què es troba l'escola La Benaula de Caldes, que està en barracons des del curs 2006/07. La construcció de la nova escola de Blanes ha representat una inversió de 4,2 milions d'euros, i la de Caldes de Malavella, 3,04 milions. El cas de Castell d'Aro és diferent ja que es tracta de deixar un edifici vell per anar justament a una estructura modular. Una operació que ha costat tres milions d'euros, la meitat dels quals són a càrrec de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro.
I és que la demarcació de Girona continua sent la primera de Catalunya quant a nombre de mòduls prefabricats. De cara al curs 2015/16, es deixaran d'utilitzar 24 barracons, entre els quals hi ha per exemple els de Caldes de Malavella, però se n'instal·laran disset de nous. I el resultat és que hi haurà el mateix nombre de mòduls prefabricats que el curs passat, un total de 310. Vint-i-vuit centres (dinou escoles i nou instituts) funcionaran únicament amb aquest tipus d'estructura i 84 més (65 escoles i dinou instituts) en tindran de forma parcial. La qüestió és que els mòduls prefabricats són presents d'una manera o una altra en 112 casos, la qual cosa representa un 25% dels 459 centres públics de les comarques gironines. El director territorial d'Ensenyament, Albert Bayot, va aprofitar la presentació de les dades del nou curs per tornar a posar aquesta situació sobre la taula i recordar que es tracta d'un problema que va “heretar” el 2011, quan va agafar el càrrec.“El parc de centres públics estava molt endarrerit i, tot i els esforços d'aquests cinc anys per fer nous edificis, hem de continuar”, va manifestar. Bayot es va mostrar confiat que el curs comenci amb normalitat arreu, si bé va expressar el temor que les pluges d'aquests darrers dies afectin els treballs d'instal·lació d'alguns d'aquests mòduls, com ara a l'institut Josep Brugulat de Banyoles. No obstant això, va assegurar que en tots els casos “hi ha un pla B previst”.
LES XIFRES
Presentacions dels cursos a Salt i Figueres
Uns 150 professionals de l'ensenyament van participar ahir en la inauguració del curs escolar, a l'auditori de Salt. El filòsof Josep-Maria Terricabras va fer la conferència inaugural, que va tractar sobre els conceptes d'ensinistrar i educar, i va defensar també que cal donar més importància al llenguatge i ensenyar a valorar-lo. El filòsof va assenyalar que “els alumnes han de sortir no només amb coneixements, sinó amb criteris, i que això ha d'ajudar a crear nous ciutadans més lliures, dialogants, respectuosos i independents”. A més de l'alcalde de Salt, Jordi Viñas, i de la regidora d'Ensenyament, Núria Tió, va assistir-hi el director territorial d'Ensenyament, Albert Bayot, que va destacar el bon clima de treball que hi ha als centres de Salt. A Figueres el govern va presentar les línies estratègiques del nou curs. La regidora d'Educació, Infància i Joventut, Mar Casas, va destacar el propòsit de “potenciar un model de ciutat educadora que, sobretot, promocioni tot el que es fa a Figueres a favor de l'educació”. I s'han marcat deu línies de treball: la inclusió social i igualtat d'oportunitats a través d'una oferta de 100 activitats del pla educatiu d'entorn; crear espais de convivència; potenciar l'educació en el lleure; reforçar l'educació dels zero als tres anys; donar protagonisme als joves; incrementar l'èxit educatiu, amb els 44.000 euros en beques; lluitar contra l'absentisme; la formació continuada; la participació ciutadana, i millorar la presència i l'ús social de la llengua catalana.
Augment de prop de 600 alumnes i 152 docents
El curs 2015/16 començarà el dia 14 per a 120.313 alumnes de les comarques gironines i 8.310 mestres i professors. En relació amb el curs passat, el nombre d'alumnes ha augmentat un 1,61% (584) i les plantilles s'han incrementat amb 152 professors més, segons dades d'Ensenyament. El nombre d'alumnes d'infantil i primària ha baixat un 0,23% i s'ha situat en 72.975 escolars, mentre que en l'ensenyament secundari obligatori ha crescut un 2,15% i s'ha passat dels 30.501 alumnes del curs passat als 31.157. Pel que fa a l'etapa de secundària postobligatòria, el nombre d'estudiants de batxillerat ha disminuït prop d'un 3% –dels 7.761 s'ha passat als 7.529–, mentre que el nombre de joves que cursaran cicles formatius de grau mitjà ha crescut prop d'un 6%, i dels 5.055 s'ha passat als 5.356. Una de les dades que va destacar ahir Bayot van ser les bones ràtios d'alumnes que hi ha a P3, si bé va reconèixer que això era fruit de la davallada demogràfica. Així, a P3 un 93% dels grups tenen una ràtio de 25 alumnes o menys. “Baixa el nombre de nens que entren a P3. I en comptes de tancar grups, hem optat per abaixar ràtios, de manera que en alguns centres de poblacions grans ens podem trobar amb grups d'entre 22 i 23 alumnes per aula”, va subratllar.