Augmenta la pressió perquè es desobeeixi la llei Wert

La CUP ha tornat a posar en el centre del debat la conveniència de plantar-se davant la llei Wert després que la formació que té la clau de la majoria al Parlament hagi exigit a Junts pel Sí accions clares de desobediència començant per la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe).

A Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), la paraula desobediència incomoda. Ho va dir l'altre dia el president en funcions, Artur Mas, i ho reitera el Departament d'Ensenyament, que prefereix parlar de l'“aplicació administrativa” de la llei Wert sense renunciar a l'orientació pedagògica del govern i al compliment de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). La consellera en funcions, Irene Rigau, argumenta que si incomplís la Lomqe els més perjudicats serien els estudiants, que es podrien trobar que els seus títols es quedessin sense reconeixement internacional.

Tomàs Gui, president de la secció de Dret Constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), recorda que la Lomqe és una llei orgànica i, com a tal, de rang superior a les ordinàries. “Les bases del règim educatiu –explica Gui– corresponen a l'Estat, que és qui pot fixar les condicions bàsiques per exercir el dret a l'educació.” “Les comunitats autònomes – hi afegeix– poden desenvolupar les lleis orgàniques, executar-les i demanar-ne la modificació, però mentre no es canviïn les han d'obeir.”

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aplega organitzacions de mestres, estudiants i pares, creu, però, que el Departament d'Ensenyament té molt de marge per desobeir la llei Wert dilatant-ne al màxim el desenvolupament i evitant adoptar, per exemple, els nous currículums de primària i d'ESO adaptats a la reforma educativa, que van ser aprovats l'estiu passat, quan faltaven pocs mesos per a unes eleccions espanyoles que podrien suposar la derogació de la llei Wert.

El MUCE tampoc no té gens de por que els alumnes es quedin sense títols homologats. “Aquest argument no és raonable perquè no té sentit pensar que algú pot deixar sense títol una promoció sencera”, rebat Ramon Font, portaveu del sindicat Ustec-STES. Font està convençut que “si Rigau es planta amb la Lomqe tindrà el suport de tothom com el té en la imputació pel 9-N”. Pel portaveu d'Ustec, la desobediència s'ha de fer “des de dalt”, perquè si la fan els mestres s'exposen que els expedientin i posa l'exemple del boicot a les proves de tercer de primària, previstes a la llei Wert, que es va fer en alguns centres amb la col·laboració dels pares.

Aquest és el cas de l'Escola Patronat Domènech, de Gràcia, centre adherit a la Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI), on cap alumne de tercer no va fer les proves. El centre, explica la seva directora, Àngela Cruanyes, va informar les famílies de les dates en què es feia l'avaluació i aquells dies cap nen no va anar a classe. L'escola tampoc no fa l'assignatura de Valors, l'alternativa a la Religió, que amb la llei Wert és avaluable, sinó que la tracten “des de fa temps transversalment en totes les matèries”, reivindica la directora.

El Patronat Domènech, com molts altres centres, no renuncien a mantenir el paper rellevant dels pares al Consell Escolar, un òrgan que amb la Lomqe té un paper merament consultiu perquè tot el poder el té la direcció.