Els mestres es consideren poc formats per fer classe
El 54% dels docents de l'Estat creuen que les pràctiques no els preparen per enfrontar-se a l'aula, i el 63% troba insuficient la formació pedagògica
La professió es feminitza i s'envelleix
La major part dels mestres de l'Estat espanyol creuen que la formació que reben per fer la seva feina és insuficient, especialment, pel que fa als continguts pedagògics i a les pràctiques de la carrera de magisteri. Així ho revelen les dades de l'informe The teaching profession in Europe, de la Comissió Europea (CE), que ahir es van analitzar a Barcelona en una jornada de debat de la Fundació Jaume Bofill.
Segons l'informe, més de la meitat dels docents de l'Estat (el 54%) consideren que les pràctiques no els preparen com cal per fer classe, i un percentatge encara més gran (el 63%) troben del tot insuficients els continguts pedagògics del seu grau. Pel que fa als continguts de les matèries que han d'ensenyar, el 75% dels enquestats en l'estudi creuen que tenen una preparació adequada.
“Aquest és un missatge contundent”, va advertir Peter Birch, coordinador de política educativa i anàlisis de sistemes de la CE, que es va preguntar què passaria si la societat tolerés que un cirurgià o un pilot d'avió tinguessin el mateix nivell de preparació i de percepció de les seves capacitats. “No obstant això –va reblar–, deixem que aquests docents que es veuen poc preparats imparteixin classe als nostres fills.” Birch va advocar per millorar de manera notable tant la formació inicial dels docents com al llarg de tota la carrera.
El debat d'ahir coincidia en un moment en què la formació dels mestres ha tornat al centre del debat després que s'hagi presentat el Llibre Blanc de la Professió Docent, coordinat pel filòsof i pedagog José Antonio Marina. El Llibre Blanc proposa, entre altres coses, allargar la formació inicial dels mestres fins a set anys: quatre de grau, un de màster i dos de pràctiques, a l'estil del MIR que fan els metges. Allò més controvertit del pla, però, és la proposta de premiar amb incentius, incloent-hi els econòmics, els millors professors.
Precisament, sobre la qüestió dels salaris, l'informe de la Comissió Europea revela que els docents de l'Estat espanyol tenen unes expectatives de millora salarial molt limitades al llarg de la seva carrera, ja que, tot i que comencen amb un bon sou al principi, la retribució no augmenta gaire al llarg dels anys.
Pel que fa al perfil dels docents, en el document es constata una creixent feminització de la professió (a l'Estat el 60% són dones i el 40% homes, i la tendència s'accentua) i un progressiu envelliment del professorat, especialment el masculí.