Els tresors de les vinyes de Calonge

Les vinyes de Calonge i Sant Antoni amaguen tresors. Varietats de raïm que s’han mantingut més enllà de la desolació que va provocar la fil·loxera i que, fins i tot, podrien ser úniques. Aquests tresors ara es verificaran. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG, amb la col·laboració de la Fundació Remença XXI, inicien l’estudi genètic per resoldre els interrogants plantejats per un primer informe elaborat per Pedro José Balda Manzanos i Fernando Martínez de Toda, doctor en enologia i catedràtic de viticultura de la Universitat de la Rioja. L’estudi genètic que ara s’inicia permetrà aclarir si varietats conegudes localment, com ara la negra del Caïm, la cua d’ovella, l’abeller, la mollí, la jaqué o i la txumoll, són úniques.

Pedro Balda va fer, dijous passat, una visita a diferents finques de Calonge per analitzar mostres de ceps marcades prèviament pels viticultors de la Fundació Remença XXI, Es van visitar diferents vinyes acompanyats pels seus respectius propietaris i es va fer una inspecció visual dels ceps seleccionats. A més, es va prendre nota dels principals caràcters ampelogràfics d’interès que poden ajudar a identificar aquestes varietats, com ara la forma del si peciolar, la presència o absència de pilositat al revés de la fulla i el color de la baia, entre d’altres. Per a la redacció d’aquest primer informe també es van fer fotografies, tant de fulla com de dispersió, i tots els ceps descrits van ser precintats i senyalitzats amb la seva denominació local, per poder fer futurs mostrejos evitant confusions.

Aquest primer informe va detectar més d’una vintena de mostres, algunes probablement d’abans de la fil·loxera, que no es corresponien aparentment a cap altra varietat de raïm o que presentaven variants que feien dubtar sobre la seva correspondència amb varietats de raïm ja classificades. D’aquesta manera, l’informe recomanava l’anàlisi de l’ADN dels ceps per així poder definir-ne el perfil genètic i contrastar-lo amb les 1.700 mostres de què disposa la base de dades de la Universitat de la Rioja. L’extracció de l’ADN permetrà aclarir definitivament si les varietats assenyalades es corresponen amb alguna de les que té catalogades la Universitat de la Rioja o si són varietats que no havien estat catalogades i que, per tant, tenen un caràcter únic o singular.