La universitat no reflecteix encara la composició social

Les classes socials no es distribueixen a la universitat d’igual manera que en el conjunt de la societat, i ho prova el fet que un 55% d’alumnes de graus i un 58% dels matriculats als màsters pertanyen a la classe alta. Així ho conclou l’estudi Via universitària (2017-2019). Ser estudiant universitari avui, el segon que elabora la Xarxa Vives d’Universitats –agrupa 25 universitats del territori de parla catalana– a partir d’una enquesta feta a 41.232 estudiants que analitza com viuen i estudien i quines perspectives tenen. “La universitat està lluny de l’equitat, ja que hauria de tenir la mateixa proporció de classes socials que la societat”, va assegurar ahir Ernest Pons, coautor de l’estudi, que valora que l’establiment de les diferents classes socials respon a una combinació del nivell formatiu i ocupacional. La bona notícia és que la universitat és, segons defensen els autors de l’estudi, menys elitista que fa 20 anys i que estem en procés de millora –l’educació superior a França i Alemanya és, diuen, molt més elitista–. I molt més massificada, si es compara amb el volum d’estudiants dels anys 60. Però falta molt per fer per corregir el fet que un 40% de la població adulta tingui un nivell formatiu baix i que a la universitat els fills d’aquesta població només representin un 22% de l’alumnat, que tria preferentment branques de ciències socials i humanitats. Via universitària proposa, per pal·liar-ho, una intervenció política en el sistema de beques i taxes per millorar l’accés dels grups socials més desafavorits –defensen sobretot les beques salari–. També caldria flexibilitzar el règim de permanència i el ritme per afavorir la conciliació als estudiants amb responsabilitats familiars –el pla Bolonya, que havia d’afavorir una trajectòria lenta als universitaris que ho necessitessin, no ho ha fet.

No són aquests els únics punts febles de la universitat avui. Els estudiants encara depenen de les seves famílies per poder pagar els seus estudis. Els progenitors són els principals finançadors en un 58% dels graus i un 43% dels màsters, una dada que va lligada al fet que un 62% dels estudiants de grau i un 39% dels de màster encara viuen al domicili familiar –a Finlàndia aquest percentatge és d’un 4%–. Més de la meitat dels primers compaginen feina i estudis, si bé només un 5,5% treballen a temps complet, mentre que el 2016 aquest percentatge era d’un 15%. Sis de cada deu estudiants no reben cap beca.