Infància acull en centres 4.133 menors migrats
La majoria es concentren a l’àrea metropolitana, però també n’hi ha a Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l’Ebre
El trasllat del centre d’emergència a Rubí es manté tot i l’oposició dels veïns
El degoteig de menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya no s’atura i la previsió és que, de cara al bon temps, es repeteixi l’allau de l’estiu passat, quan en van arribar prop d’un miler. Aleshores el govern es va veure desbordat i va reaccionar obrint 200 places per acollir els menors, que, sense lloc on anar, havien de passar la nit dormint a les comissaries. Una situació excepcional que va assumir la Dgaia, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que va obrir fins a cinc centres d’emergència per fer-se càrrec dels infants sense tutors.
Segons les dades oficials, avui a Catalunya hi ha 4.133 infants i joves estrangers que han viatjat sols i que viuen en centres d’acollida. Més de la meitat es concentren a l’àrea d’influència de Barcelona, que és el punt d’arribada per a la gran majoria després d’un llarg periple per fugir del seu país i amb l’únic objectiu d’arribar a Europa. Les comarques barcelonines, amb 1.246 menors, són les que més quantitat de joves acullen.
El pla d’acollida desplegat al territori preveu que a totes les demarcacions hi hagi centres d’emergència, que són el primer lloc on els menors s’instal·len abans no es disposa d’una plaça definitiva en un centre on es vulguin quedar. Per a ells, aquesta és la porta d’entrada al sistema de protecció de la infància, que els permetrà regularitzar la seva situació i garantir les necessitats bàsiques lluny de casa, amb un sostre i els àpats coberts. A diferència d’altres comunitat autònomes, aquests equipaments no són gaire grans, amb una capacitat màxima d’un centenar de nois i noies, per mirar de garantir així una atenció més personalitzada.
Un dels centres d’emergència és el que es vol traslladar de Sant Just Desvern al barri de Can Rosés de Rubí i que ha desfermat l’oposició dels veïns. La Generalitat manté la voluntat d’obrir el centre al municipi, amb capacitat per a 80 menors, i confia a reprendre com més aviat millor les reunions tècniques, en les quals ja fa temps que treballen. El trasllat d’aquest centre asseguren que ja estava previst des que es va ocupar provisionalment l’hotel a Sant Just Desvern en espera de fer obres a l’antic hotel de Rubí, que està tancat des de fa temps.
Els menors migrats, que tenen majoritàriament entre 14 i 16 anys, entren i surten lliurement dels centres d’acollida, però han de complir amb les tasques que els encomanen els educadors. Entre les quals, hi ha l’obligació d’assistir a classes de català i castellà en el cas dels majors de 16 anys que no han d’anar a l’institut. El nombre de menors no ha parat de créixer des del 2017, fet que ha portat a crear 2.772 places repartides en 206 centres d’acollida a tot el territori.
LA XIFRA
“No hem perdut el contacte”
Joan Aldavert va fer tasques d’educador l’estiu passat amb alguns dels menors migrats que s’han de traslladar al centre de Rubí. Només s’hi va estar tres mesos, però l’experiència el va marcar fins al punt que va recollir les seves vivències en un llibre. “No he perdut el contacte a través de les xarxes amb els que van marxar cap a França”, explica. Amb els que s’han quedat al centre on van coincidir amb els joves que estan a l’hotel de Sant Just Desvern, assegura que encara hi queda per veure’s i parlar quan baixen a estudiar a Barcelona. “Volen integrar-se i quedar-se”, assenyala. El seu llibre, Barça ou barzakh. Vivències en un centre d’acollida per a menors estrangers no acompanyats (MENA). Entrevistes sobre la immigració, explica la seva experiència a la feina aquells mesos i els obstacles amb què es troben als centres per atendre aquests nouvinguts de cultures ben diferents.