El turisme cultural es fa un lloc a les diòcesis gironines

Dins l’oferta turística de caire cultural existent a Catalunya hi figura l’extens patrimoni –sobretot, arquitectònic– propietat de l’Església catòlica. Dels centenars d’espais que el formen, només una part és visitable i s’hi organitzen activitats de divulgació adreçades a un turisme entre religiós i cultural que cada cop té més rellevància en un sector que mira de fugir del tòpic del sol i la platja i procura donar un valor afegit a l’oferta. Quatre recintes de la demarcació de Girona figuren entre els que tenen un paper més destacat en el turisme de Catalunya (una llista encapçalada per la Sagrada Família). Es tracta de la catedral de Girona, Sant Pere de Rodes, el monestir de Santa Maria de Ripoll i l’església de Sant Feliu de Girona.

Itineraris gironins

Des del 2012, els deu bisbats amb seu a Catalunya venen els indrets potencialment turístics a través de la plataforma Catalonia Sacra, que complementa la feina de la Generalitat en els recintes que gestiona el govern. En la plataforma de les diòcesis es proposen xerrades, tallers i cinc itineraris dins dels límits de les comarques de Girona (corresponents als bisbats d’Urgell, Vic i Girona), amb un total de 28 llocs per visitar. La més curta quant a distàncies, però molt intensa quant a contingut, és la dedicada a la ciutat de Girona i que inclou la basílica de Sant Feliu, la catedral i el Museu d’Art. La més extensa i que necessita més temps per ser completada és la titulada Pla de l’Estany i Garrotxa: a les faldes del Pirineu. Conté tres monestirs (de Banyoles, Besalú i Sant Joan les Fonts) i sis esglésies (Santa Maria de Porqueres, Sant Sepulcre de Palera de Beuda, Sant Vicenç de Besalú, Sant Esteve d’Olot i Santa Margarida i Sant Salvador de Bianya). Una altra ruta té d’escenari el Ripollès i inclou el santuari de Mogrony (Gombrèn), els monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, i les esglésies de Sant Cristòfol de Beget i Santa Cecília de Molló. Cinc esglésies (de Cadaqués, Santa Maria de Vilabertran, Sant Miquel de Fluvià i Sant Martí d’Empúries) i la basílica de Castelló basteixen L’Empordà, la pedra, el cel i la mar. Finalment, s’ofereix l’itinerari La costa: al peu de les onades, amb les esglésies de Sant Romà de Lloret i Sant Vicenç de Tossa i els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i Santa Maria de Solius.

Mancances

L’envergadura del patrimoni arquitectònic de les diòcesis, però, contrasta amb el fet que, en molts casos, accedir als llocs és complicat, bé perquè només s’obren en uns horaris concrets o bé perquè s’ha d’anar a buscar la clau, sense comptar que habitualment no hi ha guies que acompanyin els visitants. Això no passa en molts dels monuments de les rutes esmentades, però sí en la immensa majoria dels centenars d’edificis dispersos en el territori, principalment els que estan més aïllats, segons reconeixen des de la mateixa Catalònia Sacra.

Un altre dèficit, al qual ja s’està posant remei, és que no hi ha prou guies especialitzats en aquest patrimoni. Els bisbats consideren que les esglésies, santuaris o monestirs no es poden explicar només des del punt de vista artístic, històric o arquitectònic, sinó que cal tenir en compte el seu vessant espiritual. Per això, des de fa uns anys s’organitzen cursets per formar personal en aquesta feina, un dels quals s’ha fet recentment a Besalú.