Esperit crític i lideratge, al seminari de Girona

El seminari de Girona el 1964 no era com ara. Era una escola plena de vida. En aquella època, més de tres-cents seminaristes es movien pels seus passadissos i aules. Més de mig segle després, aquells nens que el 1964 tenien uns deu anys ja han culminat pràcticament carreres professionals o oficis com els de professor, sindicalista, jutge, bomber, policia municipal o editor. Ara tots ells són un exemple d’un moment històrica irrepetible; aquell on el Concili Vaticà II semblava que havia de modificar moltes més coses de les que va canviar. I, també, d’una experiència formativa i vital de primer ordre. Què té d’especial, doncs, el seminari de Girona el 1964? Doncs que una part d’aquests nens, ara crescuts, més de cinquanta anys després s’han retrobat i han volgut explicar en un llibre la seva experiència. Ahir es va fer la presentació d’aquest treball, Els Primaris del curs 64-65 al Seminari de Girona, al mateix seminari. Anton Maria Rigau, Josep Maria Sabadí, Miquel Colomer, Ramon Gorbs o Xavier Codolà, el nucli dur de llibre, els quals van fer la presentació, van coincidir a destacar l’enorme experiència vital que va representar aquesta etapa de la seva vida. De fet, Miquel Colomer va destacar que aquell viatge va servir per “formar persones d’esperit lliure, democràtic, crític i amb esperit de lideratge”. De fet, van ser els primers seminaristes sense sotana. És cert que el context era el d’una formació de base cristiana, però tots ells van destacar la visió moderna que van tenir els prefectes i professors, la majoria molt joves, per plantejar un projecte educatiu sòlid, basat en els valors humanistes i cristians. Salvador Vilar, un dels grans artífexs del llibre però també un dels que més ha treballat per retrobar aquells nens que feia cinquanta anys que no es veien, destaca el valor d’explicar un període de la seva història que, en bona part, és una mica la història de tots. Al llibre, 19 dels 40 nens, que en aquella època tenien majoritàriament uns deu anys, hi han col·laborat amb escrits que, en força casos, traspuen certa nostàlgia. També hi han escrit els aleshores prefectes Ramon Oller i Ignasi Forcano.