La reina de Sant Jordi
previsió El sector espera vendre sis milions de roses, de les quals el 10% seran del Maresme varietat Aquest any n'hi ha fins a 200 tipus diferents, i les autòctones més venudes seran, segons les previsions, la Lovely Red, la Samurai i la Sexy Red meteorologia Els floristes viuen pendents del cel, perquè el mal temps fa baixar les vendes
La gran festa cívica de Sant Jordi és sinònim de llibres, però també de roses. Com cada any, els turistes que ens visitin per primer cop quedaran sorpresos veient que hi ha un país on la gent es dedica a comprar llibres, i també roses, i obsequiar-se'ls entre ells.
Però, atenció, perquè Sant Jordi ha deixat de ser el dia de la rosa per convertir-se en el dia del cel, adverteix el florista Joan Carles Farrés. I és que els professionals d'aquest sector toquen fusta desitjant tenir una diada assolellada, ja que tot i ser el dia que es compren més roses, si el temps no acompanya, les vendes se'n ressenten i, com diu la dita, quan plou, carrers molls i calaixos eixuts. De moment, s'espera que el dia acompanyi i que es venguin uns sis milions de roses, xifra que no varia gaire respecte als altres anys. “És una venda molt puntual que no ha disminuït ni amb els anys ni amb la crisi”, concreta Antonio Fortuño.
Però les inclemències meteorològiques no només poden perjudicar les vendes (també de llibres), sinó també el conreu previ de les roses. “Depèn del temps, s'han de tractar més o menys”, explica David Vila, productor de roses del Maresme. “Aquest any ha estat complicat perquè a l'hivern hem tingut uns cinquanta dies núvol”, lamenta. Però, al final la producció no n'ha sortit perjudicada. Així, de la comarca del Maresme, on es troben la majoria dels productors, surten el 10 per cent de les roses que es venen per Sant Jordi a Catalunya, percentatge que es tradueix en unes 600.000 roses, una quantitat molt minsa per la demanda que hi ha.
Precisament, la gran demanda i la poca oferta de roses que hi ha a Catalunya ha obligat els floristes a anar-les a buscar a fora. La majoria provenen de la resta de l'Estat, Múrcia i Elx, i de l'estranger, Holanda, l'Equador, Kenya i Etiòpia.
Sense estrès
I mentre que les cultivades a Catalunya “creixen tranquil·les i sense estrès”, les que s'importen “pateixen les inclemències del viatge”, cosa que les perjudica, detalla David Vila. Això no significa que es marceixin abans, ja que això “no depèn de l'origen, sinó de la varietat”, assegura Antonio Fortuño. Però, vingui d'on vingui la rosa, a l'hora de comprar-la cal fixar-se en tres detalls: l'espessor dels pètals, les mides de la tija, que ha de ser llarga i recta, i que tingui un botó gran. A Catalunya, però, “no hi ha cultura de les plantes i, per tant, una persona no sap si una rosa durarà molt o es pansirà de seguida”, adverteix Vila. Per això, insisteix en la importància d'anar a buscar la rosa en un lloc de confiança, per poder regalar un producte de qualitat.
La majoria de la gent continua decantant-se per la vermella perquè, segons el florista Manel Navarro, aquest color “porta un missatge especial”, se l'associa amb la passió, l'amor i l'amistat. Però també n'hi ha uns quants que no es conformen amb la simple rosa vermella amb una espiga embolcallada amb una paperina transparent i relligada amb la senyera, i prefereixen deixar bocabadada la seva parella amb la novetat que apareix any rere any. Hi ha floristes, com ara Joan Carles Farrés, que creuen que amb la crisi els comerciants “no s'arrisquen tant” i, per tant, en comptes de vendre roses molt estrafolàries o sofisticades, prefereixen treure allò que saben que vendran segur. I és que, segons Farrés, en temps difícils la gent mira més el preu que els dissenys. Malgrat tot, al mercat se'n pot trobar una gran oferta. No només hi ha múltiples varietats de roses, fins a 200, sinó també de diversos colors i textures, com per exemple les deshidratades, que es conserven intactes una colla d'anys, i les glaçades.