“El vi explica històries, per això convidem a beure per recordar”

Era analfabet. Deia que quan jo fos gran el podria ensenyar a escriure per recopilar el que va viure durant la Guerra Civil, però va morir quan jo tenia dos anys i mig i no va ser possible fer res del que havia somiat.

La idea va sortir trepitjant el terreny, a la vinya. Volia saber més coses del meu avi. Vam poder localitzar a quina divisió va ser enviat i la vam situar en enclavaments de la Terra Alta durant la batalla de l’Ebre. Sobre el terreny vaig descobrir que moltes trinxeres eren vinyes i vaig pensar que estaria molt bé fer un diari líquid amb un vi que fos un homenatge i un record del que es va viure just fa vuitanta anys. El que havia de ser un vi n’acabaran sent set.

Fa molt de temps que treballo al món del vi però no tinc vinya ni celler. M’ha portat molt de temps però ha anat molt bé. No hem trobat cap pedra al camí, la gent s’ha alineat des del primer moment. Hem localitzat vinyes a les zones de trinxera, hem trobat els propietaris, hem pactat la venda d’una part del raïm i hem buscat cellers on pogués fer el vi tal com jo l’entenc.

Fem vins que tinguin un lligam vitivinícola amb el moment. Recuperem tècniques i maneres de fer i entendre el vi però amb una revisió actualitzada com ara els brisats de la Terra Alta i el bocoi de castanyer. Mirem de ser al màxim respectuosos amb l’essència de la vinya.

Les vinyes estan marcades per la seva gent, que encara guarden els records. Els pagesos expliquen històries lligades a la seva família. A Vilalba dels Arcs mentre veremàvem vam trobar munició i restes d’ossos. Una part important del llegat vitivinícola de Catalunya va quedar arrasat per les bombes i per la batalla de l’Ebre. Per això, el projecte serveix per posar en el punt de mira una zona tocada per la història i reivindicar aquest patrimoni.

L’any 2018 quan es van complir 80 anys de la batalla de l’Ebre, vam vinificar cinc parcel·les. Tres ja estan al mercat, una surt aquest mes i l’altra l’any vinent. Són de les DO Terra Alta, Priorat i Conca de Barberà.

La Bruixa neix de la vinya on la Divisió 27 –batejada amb aquest nom– va ser enviada el 6 d’agost del 1938. És la recuperació del brisat, un vi tal com es feien els blancs a la Terra Alta, macerat amb les pells però amb una elegància i un volum que el fan diferent. Lo Ebre és el nom d’un dels vins i l’escenari de la batalla. He fet un blanc de negres, un vi molt atípic que conjuga la frescor d’un vi blanc amb els tanins i el volum d’un vi negre, que juga amb les dualitats que tenen totes les guerres, ni tot és blanc ni tot és negre. Els que van viure la guerra recorden que l’Ebre baixava tacat de vermell en alguns moments. És com aquest vi que, segons com el miris, està tacat de color vermell. L’altre vi és la Memòria, una garnatxa blanca de vinyes molt velles, de les que es van plantar després de la guerra, feta de forma tradicional amb bocois de castanyer, que sortirà al mercat ben aviat. Són tres vins que parlen de tres moments i de tres capítols dramàtics.

Sí, un vi negre de la Conca de Barberà que va tenir un protagonisme més tard, a finals del 38, quan els exèrcits es replegaven per aguantar els últims cops. Aquest es diu Pólvora, un trepat molt explosiu que parla del moment dels bombardejos.

Sí, vam seguir el camí de l’avi de tornada cap a Badalona, on vivia. Aquí farem un vi amb les vinyes de pansa blanca del Josep Coll, de Canyet, que servirà també per recuperar la memòria vinícola de Badalona.

L’avanç de l’exèrcit nacional va empènyer l’avi cap a l’exili. Va acabar com molts altres en un camp de refugiats a Argelers. La platja estava envoltada de vinyes. Avui encara hi són i aquest any podrem vinificar una d’aquestes vinyes vinculada a la IGP de Costes Vermelles, una garnatxa grisa.

La idea és que aquests vins surtin cada any i mantenir la memòria. Alguns dels vins podran créixer però molt poc.

Sí. Volem trencar tòpics sobre el fet de beure. Reivindiquen que el vi és patrimoni, que també és història, i convidem a beure per recordar. Vins de la Memòria vol ser un llibre que, en comptes de llegir-se, es beu.