Millet facturava al Palau 3.700 euros mensuals pel manteniment de casa seva

Montull, «puntimirat»

Francisco Mañaricua, responsable de l'empresa FM2 –que des del 2000 fins al 2008 s'ha dit Instal·lacions i Manteniments, Eiffage i INE2– va explicar que des del 1989 la seva empresa realitzava distintes feines de manteniment de l'enllumenat i cablejat del Palau, fins que un any Jordi Montull, amb qui mantenia tots els tractes, va demanar-los que realitzessin obres a casa dels Millet, a l'Ametlla del Vallès, i també a les dels Montull, a Teià, (tant a casa del pare com a la de la filla, Gemma, també imputada). Mañaricua, a més, va revelar ahir que cobrava uns 3.700 euros al mes de les arques del Palau per fer el manteniment de la casa de Millet, segons diverses fonts. En aquest sentit, va assegurar que Montull revisava molt les obres que es feien a les cases i era «puntimirat» amb les factures perquè no s'hi cobrés de més, malgrat que els diners sortissin del Palau i no de les seves butxaques. L'empresari també va admetre que Montull els va demanar que els fessin factures amb data del 2003, les quals van ser presentades a Hisenda per justificar els nombrosos bitllets de 500 euros trets dels comptes del Palau. L'error de Millet i Montull va ser presentar a l'Agència Tributària les mateixes factures d'obres de la Fundació i les de l'Orfeó, sense pensar que els inspectors creuarien la informació i les factures aportades per separat de tots dos ens.
El responsable de Triobra citat a declarar –tot i que era el comptable– va assegurar que les obres que realitzaven les cobraven un cop les certificava l'arquitecte. D'aquesta empresa consten obres fetes a la casa de Millet a l'Ametlla del Vallès.

D'aquestes dues empreses i d'altres, els inspectors d'Hisenda que van fer l'estudi de les factures per encàrrec del jutge, van quantificar en 2,6 milions d'euros els diners gastats en obres fetes a les cases dels Millet i dels Montull, entre els anys 2005 i 2009. Xifra que els nous directius del Palau eleven a 7,3 milions d'euros dels fons de la Fundació i 892.573 euros de l'Orfeó en ampliar el període investigat a l'any 2000. El tercer empresari, Jaime Lendínez, responsable de la societat Horencat, només va haver de ratificar que la factura de 700.000 euros que Millet i Montull van presentar a Hisenda «és totalment falsa» i feta barroerament ja que, segons va dir, la seva signatura era un gargot i tampoc hi havia el logotip de l'empresa. La prova més clara que la factura és falsa, va dir, és que té data de l'any 2003, quan l'empresa estava en fallida. Horencat es dedicava a fer estructures de formigó i Ferrovial va subcontractar-la per fer unes obres al Palau.

Finalment, Pedro Luis Rodríguez, cap de les empreses Letter Graphic i New Letter, dedicada a la publicitat i la bustiada (amb partits polítics com a clients), va insistir que el Palau era un client més, i que entre els anys 2001 i 2009 van facturar-li 982.583 euros en publitramesa, en què no consta ni la direcció ni treballadors del Palau. En demanar-li proves, Rodríguez va assegurar que el seu programa informàtic esborra les factures un cop són cobrades, i que el comercial que el va posar en contacte amb el Palau és Salvador Oller Quílez, el qual la fiscalia, demanarà que sigui citat a declarar. La defensa de Millet i Montull va apuntar que curiosament aquest empresari no ha sigut interrogat pels autors de l'auditoria del Palau com sí han fet –amb excessiu zel, en alguns casos– amb altres empresaris.