Inici sense entrebancs de les proves de selectivitat

Les proves d’accés a la universitat (PAU), conegudes també com a selectivitat, van arrencar ahir sense entrebancs en la primera de les tres jornades de la convocatòria ordinària de juny. En les proves s’han inscrit 34.547 alumnes i van començar pels exàmens de llengua castellana i literatura, i llengua catalana i literatura. Es tractava de proves corresponents a les matèries comunes del batxillerat que formen part de la fase general. A la tarda es van fer exàmens de modalitats: ciències de la terra i del medi ambient, fonaments de les arts, matemàtiques aplicades a les ciències socials, literatura castellana, dibuix tècnic i anàlisi musical.

Les proves del matí, les corresponents a les llengües i literatures castellana i catalana, no van semblar especialment difícils als estudiants que s’hi van examinar. A l’examen de llengua castellana i literatura, el primer del dia, els estudiants van haver de fer exercicis de comprensió lectora, expressió escrita i reflexió lingüística entre dues opcions a escollir: un text de Jorge Luis Borges anomenat El disco, que forma part de l’obra El libro de arena, i un article periodístic de Lola Pons publicat a El País titulat Lo que nadie quiere. A la prova de llengua catalana i literatura els estudiants van fer el mateix tot triant entre un fragment de l’obra Laia, de Salvador Espriu, i el text Una nova amenaça plana sobre Europa: l’extinció de les abelles, una adaptació feta a partir del text de Javier Mesones.

Els alumnes que ahir sortien de les aules de la universitat Pompeu Fabra, on es va establir un dels 161 tribunals que es van distribuir per Catalunya, consideraven que les dues primeres proves no havien estat especialment difícils. La Marina, de l’IES Joan Coromines, de Pineda de Mar, considerava que la prova de castellà va ser més fàcil que la de català. L’Hermínia, professora de llengua i literatura castellana de l’IES Front Marítim de Barcelona, explicava que els seus alumnes arribaven “amb una mica de por a l’examen perquè cada any hi van afegint més matèria; hi havia un glossari de terminologia lingüística que havien de repassar, dues lectures obligatòries força llargues, amb molts poemes i molts contes, però ha estat bé, han sortit contents”. Les lectures obligatòries eren Los niños tontos, de Ana María Matute, i una antologia de poesia del segle XX. Cap pregunta va sorprendre, però sí l’elecció d’un text de Borges, “un autor una mica difícil”, amb paraules com ara arredrar, “que dins del context ja s’entén que és tenir por”, segons la docent.

A la prova de llengua i literatura catalanes més d’un estudiant es va encallar amb “paraules que no utilitza pràcticament ningú i que ens han fet flexionar ”, com ara metzina, que s’havia de derivar en una frase com a emmetzinament, o la construcció de l’expressió fer-se fonedís. Així ho explicava l’Arnau, del mateix institut, que no va trobar gaires diferències pel que fa a la dificultat entre la prova en català i la de castellà. L’Àlex considerava que “les proves eren en general senzilles però que hi havia alguna paraula que era més complicada”, referint-se a metzina. A la tarda els estudiants es van poder examinar de matèries de la fase específica, que serveix per apujar nota. Les PAU continuaran avui amb història i llengua estrangera dins la fase general, obligatòria per a tothom, i es podran fer també les proves de dibuix artístic, llatí, matemàtiques, història de l’art i química.