El Priorat es reafirma per ser Patrimoni de la Humanitat

Les administracions implicades en la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial o de la Humanitat de la Unesco han defensat que seguiran treballant per obtenir el reconeixement i que esperen poder-ho aconseguir en un termini de “dos o tres anys”. La Generalitat, a través de la Direcció General de Patrimoni Cultural, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Priorat, han afirmat, en declaracions recollides per l’agència ACN, que mantenen el compromís de perfeccionar el projecte i poder convèncer els avaluadors del “valor universal excepcional” de la zona. Després d’anys de feina, la setmana passada van haver d’anunciar la renúncia a presentar el projecte perquè l’informe d’Icomos, l’organització internacional consultiva de la Unesco que analitza les propostes, la desaconsellava.

Els impulsors han recordat que la retirada de la candidatura va ser purament “estratègica”, ja que amb una avaluació desfavorable d’Icomos era molt arriscat presentar el projecte davant la Unesco. Sobretot perquè un cop l’organisme internacional es pronuncia no hi ha marxa enrere: si és descartat, no es pot tornar a presentar. Per aquesta raó, han preferit millorar la proposta i defensar-la amb més garanties d’èxit.

Un dels aspectes en què caldrà fer més èmfasi és en convèncer Icomos del “valor universal excepcional” de la zona, ja que és una de les qüestions que en l’informe els avaluadors van remarcar que els generava dubtes. És a dir, en la constatació del perquè el projecte Priorat-Montsant-Siurana és únic al món. El raonament que fan les administracions és que des d’Icomos “no s’ha entès” del tot la iniciativa perquè es tracta d’un “projecte innovador i complex dins del que són les candidatures de patrimoni paisatgístic”, ha exposat Josep Maria Prunera, cap del departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. “Donar valor a un paisatge agrícola ha agafat de sorpresa a Icomos. Aquí es barreja cultura, tradició, vi...”, ha concretat. En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, que ha raonat que el projecte prioratí “no és com un monument on es veu claríssimament el valor”, sinó que són “una sèrie de petites coses que fan que el paisatge sigui representatiu de l’agricultura i del mosaic agrari del Mediterrani”. Quan es prepari de nou el projecte també caldrà incidir en la part comparativa. “A més de justificar els valors, també s’ha de comparar amb altres zones. Demostrar que és excepcional en relació amb els que ja són patrimoni”, ha comentat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar.

Un dels aspectes que ha centrat més esforços dels implicats en la candidatura ha estat el pla de gestió. Icomos hauria valorat positivament la manera com s’ha desenvolupat fins ara, a través de la comissió permanent de la candidatura del Priorat com a Patrimoni Paisatgístic de la Unesco. És una taula en què els diferents agents administratius i socials –especialment l’associació Prioritat– treballen qüestions relacionades amb el projecte. L’objectiu, però, és crear un nou organisme que permeti garantir la protecció del patrimoni proposat. Aquest nou ens hauria d’encarregar-se de la gestió de “temes paisatgístics, urbanístics, elements patrimonials, elements del paisatge agrícola...”, ha concretat la directora general de Patrimoni Cultural. Per Prunera, “serà necessari que hi hagi una administració que assumeixi el rol de liderar la gestió”. Ibar s’hi ha mostrat d’acord i fins i tot ha considerat que no ha de dependre necessàriament de la Generalitat, sinó que pot fer-ho el Consell Comarcal o la Diputació. També caldrà concretar quina forma jurídica s’estableix. Sigui quina sigui la fórmula escollida, les administracions han afirmat que el compromís per desenvolupar-la és total, fins i tot en el supòsit que la Unesco rebutgés el projecte.